Els candidats a president i secretari general d’ERC protagonitzaran un debat a Barcelona reservat als militants, ja que no se’n farà cap d’obert al públic. Després els vuit aspirants també participaran en debats a Palma i València. A ningú se li escapa que el de Barcelona serà el més multitudinari, amb unes 2.000 persones de públic segons preveu el partit. El moderador de tal debat serà el periodista
Vicent Partal [
bloc], director de
Vilaweb. Ho ha donat a conèixer ell mateix a l’apunt
He acceptat moderar el debat dels candidats d’Esquerra, i se n’ha fet ressò l’Agència Catalana de Notícies (
ACN):
El periodista Vicent Partal moderarà els debats a Barcelona dels candidats a secretari general i president d’ERC. Com que no hi podrà haver cap altre periodista a la sala —a no ser que sigui militant republicà—, els diferents aspirants han pactat que no es faci difusió posterior del debat, ni tan sols a Vilaweb, condició que ha acceptat el periodista [
wiki]. Es veu que només deixaran accedir-hi fotògrafs i càmeres a l’inici del debat, però hauran de marxar quan hagin pres unes primeres imatges. Del debat, doncs, trascendirà allò que expliquin les filtracions interessades. Com en tot aquest culebrot, vaja.
[Guia útil de les primàries d’ERC a Internet]
Llistes tancades i debats tancats: aquesta és la característica del sistema polític espanyol. És lamentable que es reprodueixi a Esquerra Republicana de Catalunya. La negativa a fer públics els debats és un atemptat contra els drets dels electors. Aquests tenen dret a saber com i perquè es prenen les decissions dels partits. Hem sab molt de greu que en Vicent Partal aporti la seva credibilitat guanyada a pols a perpretar aquest atac al dret a la informació dels electors. A mi aquest debat m’interessa molt, però no el podré veure perquè la Comissió Executiva d’ERC fa un any va negar-me l’afiliació sense aportar cap motiu, per pura voluntat.
El sistema constitucional espanyol vigent atorga als partits polítics el monopoli de la representació popular. Els electors no poden escullir persones que els representin; han d’escollir necessàriament la butlleta d’un partit amb una llista tancada elaborada per opàques “comissions electorals”. Va ser la manera que va inventar la Transicó per imposar un nou bipartidisme seguint el model de la primera Restauració. La única manera de combatre aquest dèficit democràtic és la màxima democràcia interna que implica la màxima transparència.
Josep Pinyol i Balasch
La gent no pot tenir informació política. Com menys es parli de política, millor. La política és una cosa lletja, bruta. Són coses molt secretes, patrimonials, privatives, les que es parlen. Cal fer-ho en la clandestinitat, reservat el dret d’admissió, a porta tancada, sense periodistes i vetant que cap notícia transcendeixi a cap diari ni TV, aquest extrem cal controlar-lo fèrriament, amb molta concentració i tensió per part del servei d’ordre, prevenint i tallant d’arrel cap filtració ni que cap periodista es coli d’incògnit perquè no és bo que la societat sàpiga què pensa l’oposició interna al líder, la qual van contra el partit. La transparència és negativa, cal amagar informació als ciutadans, perquè aquest són com menors d’edat i no són prou madurs per entendre la complexitat, grandesa, projecció, altura i abast d’idees del nostre líder i la nostra direcció.
només els interessant els vots dels militants , dificil ho tenen sense transparència amb la resta de votants potencials si hi ha censura en aquest procés , per que que no hi hagi permís d’entrada als periodistes se’n diu censura .
La militància d’ERC no és estúpida. Hi sabrem respondre.