… cada dia exacte com hui, i a les 6.27 del matí, em sent una miqueta més llunàtic… és el plaer d’encontrar-te, mentalment, més infant cada vegada que el cos suma un any de vida… restes existència però multipliques records, anhels, il·lusions… i tot esdevé una estimada immaduresa madura… i et deixes portar…
Llegint la premsa, de sobte tens el desig brutal de pregar que els jutges del Tribunal Suprem siguen ells sàdicament violats… que, en un solar de València especialment, els forcen, abusen d’ells, els profanen a ells sexualment… en llegir la premsa… o no??
… un any entre la realitat i la ciència-ficció… de presents inesperats, passats llegits, futurs incerts… tot anava a canviar, però sempre ens retornen per a viure a la vella anormalitat… i nosaltres, acceptant-ho, malbaratem les oportunitats que ens havíem proposat… acumulant frustracions, un any entre la ciència-ficció i la realitat…
… a les grans ciutats del País Valencià, i d’arreu, no hi ha quasi cap problema… però te’n vas allunyant d’elles i, en aquesta era tecnològica i digital, vas perdent progressivament velocitat i connexió… en això que arribes a les comarques de l’interior (com per exemple a la foto la zona dels Ports) i aleshores et quedes completament apagat, fora de cobertura… i cal recórrer als senyals de fum per comunicar-se…
Concedit, al Camp de Túria hui per la vesprada, el VI Premi Grattia Maximilla, de manera pòstuma, a les quatre dones que el 2 de juny de 1943, en plena dictadura franquista, van impulsar la vaga de fins a 85 treballadores a la Fàbrica de Ríos de Llíria, la primera vaga de dones documentada al #PaísValencià.
Dolores Veses Castellano, Remedios Vinaixa Fabra, Carmen Bayarri Peñarrocha i Dolores Villar Fombuena era el seu nom…
… un univers que tolera i permet la desigualtat, és un món malalt…
#8M2021 #8M #8Març #DiaInternacionalDeLaDona #WomensDay
…a l’Iraq deu-,mil persones pendents de la seguretat del Papa Francisco… però cap esperit sant, o no tan sant… tampoc l’angelet propi el guarda… o amics imaginaris prestats per altres invents celestials humans… deu-mil persones d’aquest món el protegeixen perquè es quede ací, ell voldria eternament, i encara no visite el seu regne… de l’altre món…
… promeses incomplides… la #MarcaEspaña, eixe indret del món on sobreviuen enmig de promeses incomplides… i promeses gratuïtes convenientment ignorades…
… després de dos milions d’anys d’evolució, el dit polze és la clau del nostre futur… de la pedra al telèfon intel·ligent…
… que curiosa és la #MarcaEspaña… celebren aclaparantment, i a la seua manera tendenciosa, el #23F… que, en teoria, va ser una vesprada i nit colpista… i s’obliden completament del #24F… quan, segons ells, va renaixer la democràcia…
