Aquesta setmana he anat a buscar uns familiars a la Terminal 2 de l’Aeroport de Barcelona. Venien d’Eivissa, un topònim que, cal no oblidar-ho, és oficial! Però es veu que, per als responsables de l’aeroport, no ho és. Com es pot observar, malgrat que sigui també en català la informació fixa, els topònims només són en espanyol:
En aquest curs que tot just acaba, he tingut l’oportunitat de presentar a Olot, per iniciativa del Col·leciu de Mestres de la Garrotxa, el llibre Alumnado de otras culturas. Acogida y escolarización, d’Eva Colomé i Carles Oller, publicat a la col·lecció “Escuela inclusiva: alumnos distintos pero no diferentes” de l’Editorial Graó el setembre de 2010.
Acaba d’aparèixer l’estudi «Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010», elaborat a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura per la Xarxa CRUSCATde l’IEC i la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC). L’estudi, com sempre, permet diverses lectures, ja que es tracta de dades declarades
En aquests cursos darrers, m’ha tocat diversos cops explicar en castellà la gestió de les llengües en el sistema educatiu del Principat de Catalunya, tant a fora del país -fora dels nostres països- (a Bogotà, a Palenque -totes dues poblacions de Colòmbia-, al País Basc, a Galícia), com a delegacions, normalment de població ameríndia, que han vingut
Vèiem en l’apunt anterior com, encara, no s’ha produït la catalanització de moltes plaques de carrers d’aquest país i posàvem com exemple el cas de la “calle Maragall” de Mataró. Ara bé, no sé si encara és més greu el que us ensenyem en aquesta fotografia -una imatge presa el dia 8 de març de
D’entrada, podríem pensar que és a Madrid o a Saragossa, on, finalment, han entès la diversitat lingüística i cultural de l’Estat, però no, en aquestes ciutats no hi ha cap nom dedicat al nostre poeta… A Ciutat de Mallorca i a València ciutat sí que hi ha carrers dedicats a Joan Maragall (malgrat tot, encara
Com és normal en un país democràtic, on hi ha alternança política, avui ha estat cessat Josep Vallcorba, subdirector general de llengües i cohesió social des del 2004. Vallcorba ha estat l’impulsor tecnicopolític del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social i, per tant, ha estat responsable de les aules d’acollida per a
El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu del Departament d’Educació (ara Ensenyament) de la Generalitat de Catalunya va publicar, tot just quan s’acabava la legislatura, el document L’avaluació de sisè de primària 2010…, on es presenta la síntesi de resultats de la segona prova externa i censal que s’ha fet (2010) a tot l’alumnat de
Dijous vinent, l’Ateneu Mulei de Molins Rei m’ha convidat, com a coneixedor del tema, a participar en una taula rodona que porta com a títol “La immersió lingüística: situació i perills”. I, certament, m’ha agradat molt el plantejament que fan a l’hora de presentar l’acte: “volem veure quina és la situació del català a l’escola: saber
Llegeixo a les “Cartas de los lectores” del diari La Vanguardia del dia 12 de gener de 2011 l’escrit intitulat “Pesimo castellano”, on el senyor Manuel Fernández critica la nova consellera d’Ensenyament perquè ha afirmat que l’alumnat català dominava bé el castellà. El senyor Fernández argumenta que, en les últimes proves que es van fer
Potser perquè sóc fill de l’Hospitalet de Llobregat i trobo absolutament aberrant veure escrit entremig d’una frase L’Hospitalet de Llobregat, en un intent de fer veure no se sap què (de fet, la forma en majúscula va sorgir arran d’una campanya de propaganda institucional municipal), he trobat curiós veure com el topònim d’aquesta població del
En el marc del Màster d’Ensenyament de Català per a l’Acolliment Lingüístic, de la UAB, on he impartit l’assigantura “Ensenyament formal i informal” (de la llengua), dins del mòdul de coneixement de l’entorn, he encarregat als alumnes que fessin com a tasca una enquesta sociolingüístiac a una persona propera, nouvinguda, que tingués o hagués tingut fills al sistema
Fa 7 anys vam escriure el text que us adjunto i, potser, ara el veig un punt ingenu, carregat de massa bones intencions, però què voleu que us digui en molts punts encara el veig molt actual -potser massa actual i tot-, sobretot si tenim en compte tot el que ens està queient al damunt
Davant de les sentències del Tribunal Suprem espanyol, que s’emparen en la Sentència del Tribunal Constitucional, de 28 de juny de 2010, ha d’haver-hi diverses respostes, unes més polítiques, unes d’altres de mobilització de la població i, finalment, d’altres d’informació, sobretot, en aquest darrer cas, per evitar que hi hagi altres casos de pares que portin
En el camp de la política lingüística, la recent sentència del Tribunal Constitucional al recurs d’inconstitucionalitat presentat per més cinquanta Diputats del Grup Parlamentari Popular contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya[1] de 2006 posa en evidència els límits del nostre autogovern i el xoc entre dues maneres d’entendre el paper de les llengües oficials al nostre