D’entrada, es pot dir que la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 8 de març proppassat sobre la possible presència del castellà com a llengua vehicular del nostre sistema educatiu ha estat favorable a la política lingüística de la Generalitat en l’àmbit de l’ensenyament no universitari, ja que només s’hauran d’atendre els
Tot, absolutament tot, el que iguala Catalunya a Espanya és constantment criticat, calumniat, ridiculitzat (per una part important dels mitjans de comunicació espanyols), quan no és perseguit per la Justícia espanyola i pels organismes que representen l’Estat. Només cal recordar la constant pressió judicial a la consideració del català com a primera llengua d’alguns àmbits, el tema de les
La polèmica que ha provocat i que està provocant l’article que el periodista Eduard Voltas (autor del llibre, ja també polèmic, La guerra de la llengua, publicat el 1996 i, per cert, secretari general de Cultura per ERC a l’última legislatura) va publicar al diari Ara diumenge passat (i que ha provocat comentaris desiguals de
Tot sembla indicar que la votació i la resolució dels recursos de reposició que va interposar la Generalitat de Catalunya contra les Interlocutòries del TSJC del dia 28 de juliol de 2011, es farà al començament de març. Aquelles Interlocutòries acordaven establir un termini màxim de 2 mesos per tal que la consellera d’ensenyament adoptés les mesures que
Actituds com les que vam poder veure ahir d’alguns representants sindicals dels mossos em fan avergonyir com a funcionari (en aquest cas, docent) i com a ciutadà d’un país que ha rebut i rep constants atacs a la seva llengua. Si la mesura de pressió és fer ús de la llengua castellana és que tots
Ho sento, però n’estic fart… I, sobretot, disculpeu-me pel to, però en un moment en què tothom jutja la feina dels treballadors en general i dels funcionaris en particular, permeteu-me que parli de dos polítics que, se suposa, haruien de ser model de saber fer les coses, i més quan són membres de les forces polítiques
Massa vegades sentim a dir que el català és l’única llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya. I tothom dóna per fet que és així: els contraris al català perquè els permet reforçar el seu discurs de presentar-se com a possibles “víctimes” (un dels molts exemples que hi ha de com el botxí es pot
De petit, quan anava amb els meus pares al mercat de Sant Antoni, agafàvem al barri de Sant Josep de l’Hospitalet el carrilet -ens duia fins a la plaça d’Espanya de Barcelona. Allà baixàvem per l’avinguda de Frederic Mistral fins al carrer Floridablanca, on trobàvem els Jardinets de l’Alguer. Crec que va ser la primera
En altres apunts d’aquest bloc, ja hem explicat que l’escola d’aquest país no sempre respon a aquell lema de l’època de transició: escola catalana en llengua i continguts. Les nostres universitats no han format en les dècades darreres els mestres que el país necessita: a la immensa majoria de les noves fornades de mestres ningú no
En el marc dels actes del Correllengua 2011 que es fan a Mataró, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) organitza a la capital maresmenca la conferència Per què molesta tant la immersió lingüística i l’escola en català? a càrrec del professor de la UOC i de la UB Llorenç Andreu.L’acte es farà el dijous
Molt s’ha dit sobre les sentències en contra del català, especialment les que fan referència a l’ensenyament no universitari, que, en principi, al Principat de Catalunya, es vehicula normalment en aquesta llengua, per això em limitaré a fer algunes consideracions a l’espera del que, finalment, decideixin tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (que
Catalunya ha estat, sens dubte, la part dels Països Catalans en què hi ha hagut el consens polític i social més ampli (fins i tot més que Andorra, l’únic territori de parla catalana “independent”) a l’hora de fer del català la llengua primera (principal) del sistema educatiu. En aquest apunt, repassarem el procés que
En el document adjunt trobareu les preguntes (i les respostes) que m’han fet des del periòdic popular dels Països Catalans L’Accent (núm. 210). Crec que ens poden ajudar a centrar un xic més la qüestió, sobretot després de l’allau de despropòsits que he sentit aquests dies (jutges amb responsabilitat que un dia diuen una cosa
Fa uns dies comentàvem que una de les característiques d’una llengua no normalitzada era la poca cura que es podia observar en molts dels escrits públics que s’hi feien. M’ha sorprès, però, que aquesta manca de rigor, de seriositat (impensable en llengües com l’espanyol o el francès), arribi als contes infantils, tal com he pogut observar
Aquest era el títol del ban que va publicar l’alcalde de Mataró el 9 d’agost de 1940 (es tractava d’un model únic que el governador civil de la província, el tristament famós Wenceslao González Oliveros, va fer arribar a tots els ajuntaments). Davant de l’actual ofensiva judicial contra l’ús predominant (ei, que no exclusiu!) de