El pols de la llengua als Països Catalans

D’entrada, podríem pensar que és a Madrid o a Saragossa, on, finalment, han entès la diversitat lingüística i cultural de l’Estat, però no, en aquestes ciutats no hi ha cap nom dedicat al nostre poeta…

A Ciutat de Mallorca i a València ciutat sí que hi ha carrers dedicats a Joan Maragall (malgrat tot, encara hi ha una idea d’espai cultural i lingüístic comú!), però tampoc no hi ha plaques tan desastroses com aquesta…

La ciutat on es troba aquesta placa és… Mataró, la capital del Maresme, on conviu amb altres plaques en català (que, per cert, en alguns cas, es troben en un estat lamentable: mireu la fotografia adjunta primera).

Potser la commemoració de l’Any Maragall hagués estat una bona excusa per dignificar-ne les referències  a Mataró!

(…)

Aquesta placa em porta a dues conclusions:

La desídia de les nostres administracions, en aquest cas l’Ajuntament de Mataró, que, quasi 30 després de la Llei de normalització lingüística, encara no ha normalitzat les plaques dels carrers de la ciutat, malgrat  denúncies repetides i avisos voluntariosos -que han quedat només en paraules- des d’alguns grups polítics de l’Ajuntament (que, per cert, encara governen).  

Els noms dels carrers és una manera més de marcar els referents polítics i culturals que interessen ressaltar en un moment determinat de la història. Si l’eixample barceloní porta els noms de llocs i personatges emblemàtics de la nostra història com a país no és pas per casualitat, sinó per les ganes de reivindicar un passat que ens servia per a autodefinir-nos com a poble. Doncs bé, mentre a Barcelona es feia això, a l’eixample de 1878 de Mataró s’optava per dedicar els seus carrers a literats castellans, alguns de segona o tercera fila, com Alarcón, Moreto, Fra Luis de León, Fernando de Herrera, Juan Meléndez Valdés, Moratín, Francisco de Rojas, Manuel José Quintana, Antonio de Solís (durant la transició la Comissió de Treball  per a la Nomenclatura de les Vies Públiques de Mataró va proposar-ne el canvi de nom d’alguns d’aquests carers per noms de personatges autòctons,la majoria escriptors dels Països Catalans, però no se’n va sortir). Altres escriptors castellans presents als carrers, rondes, places o parcs mataronins són Rafael Alberti, plaça d’Antonio Machado, Alfons X el Savi (del qual hi ha també el carrer de les Siete Partidas, una obra de caire jurídic, i el carrer de les Cantigas, cançons líriques escrites en galacioportuguès), Ronda de Miguel de Cervantes -del mateix autor tenim carrers, que daten de finals del 50, com Dulcinea, Don Quixot, Clavileño, Toboso, Sancho Panza (!)… Els referents de país són clars (i no vull dir que no hi hagi carrers deidicats a escriptors catalans a Mataró, però els de la literatura espanyola també i, crec que no exagero, d’una forma desmesurada i amb criteris d’altres èpoques que no tenen res a veure, en molts casos, amb la qualitat de l’autor).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!