La polèmica que ha provocat i que està provocant l’article que el periodista Eduard Voltas (autor del llibre, ja també polèmic, La guerra de la llengua, publicat el 1996 i, per cert, secretari general de Cultura per ERC a l’última legislatura) va publicar al diari Ara diumenge passat (i que ha provocat comentaris desiguals de personatges com Joaquim Arenas, Sebastià Alzamora o Toni Soler) no em deixa de sorprendre, perquè la trobo gratuïta, fora de lloc, generadora de polèmiques estèrils que encara confonen més una població, la catalanoparlant, la castellanoparlant i la parlant d’una de les més de 200 llengües presents a Catalunya, que constantment va rebent inputs contra la llengua catalana, segons els quals a Catalunya hi ha unes suposades agressions contra la llengua castellana (altrament dita espanyola). De fet, és –l’únic– discurs de Ciudadans/Ciudadanos i és una part molt central del discurs del PP a Catalunya i fora de Catalunya), com es pot veure constantment en els mitjans de comunicació espanyol(iste)s.
Potser el senyor Voltas, hauria d’haver recordat que ens trobem en un moment en què la llengua catalana està rebent per totes bandes.
A la Franja el Govern del PP prepara una llei de llengües descafeïnada on se suprimeix l’acceptació del nom de català per a la nostra llengua.
Al País Valencià s’han intentat d’ofegar les línies en valencià, sense atendre ni les peticions del pares que reclamen el seu dret a l’ensenyament en la llengua pròpia.
A les Illes s’està produint, també per part del PP, una política que vol fer recular tot allò que s’havia guanyat per a la llengua catalana: el paper com a llengua de l’administració, de l’ensenyament, dels mitjans de comunicació públics.
Al mateix Principat de Catalunya, veurem com acaba la situació de la llengua a l’escola dimecres vinent, quan hi hagi, finalment, la deliberació, votació i resolució del recurs de reposició que la Generalitat va interposar contra la Interlocutòria dictada el 28 de juliol de 2011, que feia referència a la sentència del Tribunal Suprem segons la qual “el castellano se utilice también como lengua vehicular en el sistema educativo de la Comunidad Autónoma de Cataluña” i que, per tant, s’establia el termini de dos mesos (després prorrogat) “para que por la Consejera de Enseñanza de la Generalidad de Cataluña se adopten cuántas medidas estime precises para adaptar el sistema de enseñanza a la nueva situación creada por la declaración de la Sentencia 31/2010 del Tribunal Constitucional que considera también el castellano como lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán”.
(…)
No sé què dir-li al senyor Voltas. Si l’article era per animar els castellanoparlants a sumar-se a la independència de Catalunya, potser l’havia d’haver publicar a la premsa escrita en castellà al nostre país i no en un diari que, suposadament, té clar quin és el seu país i el seu àmbit cultural, però culpabilitzar, encara més, el catalanoparlants, fins i tot “la bona gent de la base social” em sembla excessiu. A mi, personalment, em sembla lícit considerar el castellà, o espanyol, com una amenaça per al català –perquè ho és, si més no en la situació actual de les dues llengües–, com a símbol d’una opressió política secular –perquè ho ha estat i ho continua sent, amb forces renovades i encara més agressives que no fa vints anys! – i, finalment, si el bilingüisme ha de ser el valor identificatiu del nostre projecte de país sento dir-li que jo crec en un país de persones plurilingües (on el castellà serà ensenyat, valorat, i on la gent podrà consumir tots els productes culturals que vulgui en aquesta llengua, que és bastant més que els drets que tenen els catalanoparlants en d’altres territoris de parla catalana), en el qual el català sigui la llengua de cohesió social. Si el català no esdevé una llengua necessària per viure a Catalunya –i ho sento això implica retocar un xic el rol del castellà i convertir el català en primera llengua de diversos àmbits–, el català no sobreviurà al segle XXI, encara que siguem independents…
Si per viure a Catalunya és igual el català que el castellà, desenganyeu-nos, li queden dues generacions al català…
Potser a mi el que no m’interessa és el projecte independentista del senyor Voltas…
