En el document adjunt trobareu les preguntes (i les respostes) que m’han fet des del periòdic popular dels Països Catalans L’Accent (núm. 210).
Crec que ens poden ajudar a centrar un xic més la qüestió, sobretot després de l’allau de despropòsits que he sentit aquests dies (jutges amb responsabilitat que un dia diuen una cosa i l’endemà una altra, periodistes i polítics que confonen immersió lingüística i ensenyament en català…).
L’Accent. Quin impacte tindria la sentència a mig termini si s’arribés a aplicar?
PM. Si s’arribés a aplicar, és a dir, si els nostres governants acatessin la sentència, el que significaria és la (re)introducció de l’espanyol com a llengua vehicular d’alguns continguts curriculars. Fins ara, la normativa ens diu que el català és la llengua que normalment s’ha usar com a llengua vehicular.
De fet, les sentències no qüestionen estrictament el programa d’immersió lingüística -PIL-, que, recordem-ho, es tracta d’un programa d’ensenyament bilingüe en què s’imparteixen continguts curriculars en una llengua que no és la de la majoria de l’alumnat i en el qual s’apliquen estratègies d’ensenyament/aprenentatge en segones llengües.
Ara bé, l’esperit de la sentència apunta que es busca una equiparació d’hores entre el català i l’espanyol (sempre que s’hagi aconseguit la normalització del català -concepte que la sentència no explicita què vol dir exactament). Si s’arribés a aquest punt el català perdria un dels pocs àmbits en què és primera llengua -fixeu-vos que també van contra l’ús preferent del català a l’administració, a l’acollida dels immigrants…, és a dir, van contra tot el que significa que el català sigui primera llengua al seu propi territori!
I, si ara, ja usen poc el català els nostres joves, imagineu-vos si el missatge, des de ben petits, fos que és igual una llengua que l’altra. Tenim els dies comptats, perquè numèricament els nens catalanoparlants d’origen ja són minoria al conjunt del país. I aquest és el parany del seu bilingüisme simètric (i ho saben perfectament!).
L’Accent. La immersió lingüística ha demostrat ser un bon model. Hem de continuar fent pedagogia del model perquè hi ha bosses importants de població que no hi creuen, o per contra, les denúncies només són agitació política de grups espanyolistes i per tant la resposta ha de basar-se en la denúncia de l’espanyolisme?
PM. Crec que ho hem de saber explicar, perquè és un tema amb el qual es pot manipular molt fàcilment la població (a més, els contraris al català, els espanyolistes, disposen de molts mitjans de comunicació d’abast estatal, que també es veuen a casa nostra).
Em dol dir-ho, però també crec que en aquests últims 30 anys no hem format els mestres i els professors que el país necessitava. Qui els ha parlat des de la Universitat del que significa realment la immersió lingüística i de quines són les estratègies d’ensenyament/aprenentatge en segones llengües?
I no cal dir la confusió, reiterada i constant, dels polítics i dels mitjans de comunicació entre què vol dir immersió lingüística (un concepte tècnic que es refereix a estratègies de com ensenyar en una llengua que no és la llengua inicial de bona part de l’alumnat d’una aula) i què vol dir ensenyament en català (per entendre’ns a Madrid, fan ensenyament en espanyol, i prou, per tant, en un centre en què la majoria d’alumnes són catalanoparlants familiars o viuen en un entorn molt catalanitzat fem classes en català sense tenir en compte les estratègies d’ensenyament/aprenentatge de segones llengües).
L’Accent. Els atacs a l’escola en català fa prop de vint anys que es produeixen emparats per la maquinària mediàtica espanyola. Això ha provocat que hi hagi hagut frens al desenvolupament de la política d’immersió a les escoles, o autocensura entre professorat i administració?
PM. És evident que els atacs provoquen dues coses: haver de legislar d’un forma reactiva (incorporant, per exemple, el 2007 que es podien impartir blocs de continguts curriculars en espanyol en determinats contextos); i donar arguments als professors contraris -que n’hi ha!- a fer les classes en català (especialment a l’ensenyament secundari).
Ara bé, també hi ha hagut un cert relaxament, sobretot a partir de mitjan dècada dels 90, en l’aplicació del PIL, com es pot veure, com he dit, en la formació inicial dels docents. Crec que es va donar per fet un procés no del tot tancat. De fet, no és fins al 2007 en què es torna a parlar d’una forma clara de l’actualització del programa d’immersió lingüística, ja que es fa evident que la realitat sociolingüística del nostre país ha canviat substancialment, sobretot si la comparem amb la dels anys 80 del segle passat: http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/pil.pdf).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!