Adam Majó

Xuts a pals

13 d'abril de 2010
5 comentaris

El vehicle elèctric del futur

Fa uns anys, quan amb la irrupció
d’internet i la telefonia mòbil es va començar a parlar de la societat de la
informació, foren molts els que pronosticaren la decadència de la
presencialitat i l’esclat de les activitats a distància i el tele-treball.  Així, comunicats amb el món les 24
hores del dia, podríem treballar des de casa, o des d’on vulguéssim,  i estalviar-nos una pila de
desplaçaments obligats. El què ha passat, però,  ha estat bastant diferent. Les vídeo-conferències no han
substituït els viatges, a les oficines la presència dels empleats segueix sent
indispensable i ens hem adonat de com d’important és el contacte directe.
Vivim, de fet, en l’era de la mobilitat i alguns dels espais vinculats al
viatge, com els aeroports, s’han convertit en referents simbòlics de primer
ordre on els ingressos que hi generen les cafeteries, botigues i restaurants ja
superen als directament relacionats amb l’activitat  aèrea (cada passatger es gasta a l’aeroport, de mitjana, uns
50 euros, feu números). La novetat, però, és que les noves tecnologies han
desdibuixat la frontera entre el temps dedicat al treball i el que no ho és. Les estones dedicades al desplaçament són, ara, potencialment  productives.

Però el creixement progressiu de
les necessitats (reals o induïdes) de mobilitat té uns costos personals,
medi-ambientals i econòmics enormes i, -maleïda paraula!- insostenibles.
L’inevitable esgotament del petroli barat ens obliga a repensar tot el model
per racionalitzar i reduïr els desplaçaments, introduïnt un nou vector, el de
l’accessibilitat (No es tracta només d’arribar-hi abans, sinó d’estalviar-nos
el trajecte). Tot i això, la mobilitat seguirà sent una de els grans
característiques de la societat del segle XXI, perquè així ens ho han imposat,
en part, i perquè moure’ns ens agrada, no ens enganyem; i cal, per tant,
desenvolupar  mitjans de transport
que superin l’ocàs dels combustibles fòssils. El vehicle elèctric pot ser una
bona solució, sobretot si és col.lectiu (molta gent en el mateix transport) per
als desplaçaments entre nuclis urbans i a l’interior d’aquests. Sí a més el fem
d’accés universal (públic), conduït per professionals (perquè nosaltres puguem
fer altres coses mentre ens movem), segregat de la resta del trànsit,
integrat en una xarxa tupída i ben pensada i conduït sobre rails (per
augmentar la seguretat i estalviar energia), el resultat podria ser un mitjà de
prestacions excel.lents. En podriém dir tren o tramvia, depenent del cas.

Aquí no funcionaria…
08.01.2015 | 12.58
Irlandesos
04.02.2015 | 9.19

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Sembla que vulguis parlar dels vehicles de tracció elèctrica, però en realitat gairebé et refereixes només a l’alternativa vehicle privat / vehicle públic col·lectiu.

    Estic d¡acord que cal incrementar l’ús del transport col·lectiu, però això només s’escaurà quan la correlació cost / benefici sigui favorable. Si per anar a treballr has d’agafar un tren que mai no va  a l’hora i després un autobús que passa quan vol, oblida’t del transport públic. I mentre els Park & Ride siguin de fireta, oblida-te’n també.

    Passnt al tema del cotxe elèctric, em permeto mostrar un gran escepticisme. Cal distingir entre fonts d’energia i vectors d’energia. L’electricitat no és una font d’energia, és un vector d’energia. I això ens condueix a la pregunta rellevant: com es produirà l’escreix d’energia elèctrica necessària? Si la produïm cremant petroli o carbó no hi guanyem res: l’únic que aconseguirem és ‘externalitzar’ la contaminació.

    Hi ha, a més, la qüestió econòmica: el cotxe elèctric és car. Hom pot subvencionar-lo, és clar, però seria suïcida econòmicament una línia de subvenció de caràcter indefinit. Que no passi com a les plaques solars, que només s’implantaven perquè es comptava amb la subvenció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.