Adam Majó
Xuts a pals
Una oportunitat excel·lent
sempre ha anat de la ma de la reivindicació i l’exercici de la democràcia. El
recurs a les armes només s’ha fet servir quan no hi ha hagut possibilitat de
defensar aquesta proposta de forma lliure i oberta, sota dictadures i cops
d’estat, com la d’en Primo de Rivera o la del general Franco, o durant la
transició, quan els militars, l’antic règim i determinats poders econòmics
imposaren unes regles de joc injustes i antidemocràtiques. En tot cas, mai s’ha
volgut assolir la independència de la nació catalana en contra de la voluntat
de la majoria dels homes i dones que aquí viuen. Sempre s’ha buscat, sempre!,
la possibilitat que entre tots, democràticament, puguem optar per la cració
d’un estat propi.
L’espanyolisme, l’unionisme, en
canvi, porta a l’esquena un pes molt més feixuc. Des de 1714 (i fins i tot
abans) el projecte de convertir els pobles de la península (se’ls va escapar
Portugal) en una sola nació centralitzada i uniforme s’ha hagut de fer, gairebé
sempre, amb l’espasa a la ma. En nom d’Espanya i de la unitat s’han declarat
guerres, s’ha empresonat i executat milers de persones i s’han bombardejat les
ciutats del país -Barcelona de forma destacada- una pila de vegades. El
feixisme del segle XX va fer d’aquest projecte, la sagrada unidad, el seu leit motiv i
encara ara costa separar el què és un projecte legítim, l’estat
espanyol, dels continuats intents d’imposar-o per la força.
Els independentistes, per tant,
juguem amb una avantatge. La nostra causa, les nostres propostes, s’associen a
la llibertat i al dret a decidir, mentre que la seva, la unionista, resta
encara associada a la por i l‘opressió. És per això que elm proper dia 25 els
espanyolistes demòcrates, que n’hi ha, tenen una excel.lent i inèdita
oportunitat, la d’arribar-se al seu col.legi electoral i dir que ells no, que
ells no són partidaris de la independència, però que no necessiten tancs, ni
porres, ni amenaces per defensar-ho, que en tenen prou amb les urnes i la
llibertat d’expressió.
És una llàstima que determinats
partits polítics no hagin volgut aprofitar aquesta oportunitat de trencar amb
la inèrcia de tants anys d’imposició per fer un pas cap a la normalitat
democràtica, explicant les raons –en deuen tenir- per romandre a Espanya, i
proposant-se el difícil, però no impossible, repte de guanyar la consulta
d’aquest diumenge.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia.
Article encertat (com sempre).
Un parell d’observacions:
Observo ultimament un comportament contrari al que descrius en alguns partidaris del si.
i també no veig gaires raons als partidaris del no a anar a evidenciar el que ja tenen