Adam Majó

Xuts a pals

1 de juny de 2010
13 comentaris

Islamofòbia

L’English Defence League és un
nou moviment d’extrema dreta que es nodreix bàsicament dels estadis de futbol i
té algunes diferències significatives amb el BNP (British National Party) i
d’altres sectors del mateix àmbit ideològic. La primera és la seva adscripció
estrictament anglesa, no britànica, com a reacció a la creixent afrimació
nacional d’Escòcia, sobretot, però també al país del Rugby, Gales. L’altre
tret diferencial és que el seu discurs no és en contra de la immigració en
general sinó molt concretament contra la població musulmana, majoritariament
d’origen paquistanès i que sovint fa dues i tres generacions que viu a l’illa.
Aquest odi als musulmans els ha portat fins i tot a trencar amb el tradicional
antisemitisme del feixisme autòcton i mostrar banderes de l’estat d’Israel a
les desfilades que organitzen.

No és un cas únic. A Suïssa no fa
massa van aprovar una de les primeres lleis contra la llibertat religiosa que
s’ha promulgat a l’Europa occidental des de la segona guerra mundial, la
prohibició de construir mesquites. A Holanda, la xenofòbia és, també, sobretot
antiislàmica i aquí, Plataforma per Catalunya posa en qüestió, sempre que pot i
de manera obsessiva, els drets de les persones provinents, elles o els seus
pares, de països de majoria musulmana.

L’islamofòbia a casa nostra
compta amb una llarga tradició. Les guerres contra els sarraïns a l’edat
mitjana, les ràtzies contra els pobles de la costa, les campanyes colonials
africanes, l’impacte dels regulars de l’exèrcit de Franco o els atemptats de
Nova York o Madrid ens ajuden a explicar el perquè de la por -l’odi- al moro. Ho expliquen, certament, però no ho justifiquen,
evidentment. Per això són tant lamentables les polèmiques creades en relació a
la ubicació de mesquites a les nostres ciutats o a la manera  com es vesteixen les dones de
confesssió musulmana. És evident que en determinades circumstàncies, a l’escola
per exemple, tot-hom ha de poder ser identificable  i ha de portar, per tant, el rostre descobert, ara bé,
legislar específicament contra una determinada peça de roba per les seves
connotacions religioses només es pot entendre a partir dels perjudicis contra
un determinat col.lectiu.

Fa molta mandra haver de defensar
qüestions tant bàsiques com la llibertat religiosa. Més encara quan ho hem de
fer els que considerem religions i supersticions diverses, des del catolicisme
a l’islam, passant pel budisme, l’astrologia o la homeopatia, una  pèrdua de temps. Però és que es tracta
precisament d’això, de que tothom pugui perdre el temps com li doni la gana.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. produeixen monstres. Una altra, de frase: El cor té raons que la raó no coneix (Pascal). I la darrera: Quan hom deixa de creure en Déu, pot creure en tot.

    A Suïssa no es va prohibir la construcció de mesquites. El que va sortir d’un referéndum és la prohibició de construir, a les mesquites, minarets. O sia, que es poden seguir construint mesquites, però sense minarets. I cal fer memòria que el president (o 1r ministre, no recordo bé) de Turquia va dir que els minarets són els missils de l’Islam… O sia, que qui provoca o diu baganades, que no es queixi desprès i faci una croada pro-llibertat religiosa (als païssos dits islamics no n’hi ha massa, de llibertats). De lleis contra la llibertat religiosa a Suïssa, cap ni una. De lleis -i fets- contra la llibertat religiosa a España, moltes (per exemple, la Constitución Española. I també podría possar aqui la propaganda pro-catòlica de TV3 en multitud de programes, que de tant reiterativa pot fer vindre vergonya aliena).

    No crec que hi hagi, a l’Estat espanyol, una legislació específica contra una determinada peça de roba per la seva connotació “religiosa”. L’Al Corà no en diu res, de la burca. Potser sectes islamiques tinguin decretats dogmes sobre vestimenta, però l’Al Corà no en diu res. Si s’ha legislat sobre la burca, es per la mateixa raó que s’ha legislat sobre portar o no casc de moto (o passa-muntanyes) en llocs públics o bancs.

    Sobre tot, menys dogmes (“científics”, també) i més humilitat.

    Atentament

  2. Aquest article hauria estat just si parlés també, junt als radicals de l’EDL, dels fanàtics del Londonistan. Una generació d’islamistes britànics, la radicalitat dels quals ha provocat el naixement de fenòmens com l’EDL.
    I ja posats, si a Suïssa es van prohibir els minarets (com molt bé diu l’anterior comentari no pas les mesquites) a Egipte cremen esglésies coptes entre el silenci general.
    Resumint: islamofòbia sí, però cristianofòbia també.
    Un ateu. 

  3. Crec que els darrers dos comentaris són evidents, Adam crec que no has mesurat prou be les paraules, convé mirar a dues bandes, al cap i a la fi són dues religions monoteístes que viuen i exploten la ingorancia malgrat la revolució cinetifica, el renaixament, l’humanisme, el totalitarisme…

  4. Jordis tots,
    Que hi hagi musulmans que diguin bestieses, i molts, que en bastants països de majoria islàmica no hi hagi llibertat religiosa i que l’odi al cristianisme existeixi, no justifiquen, en cap cas, l’islamofòbia, que era el tema d’aquest modest escrit.
    Per altra banda, la legislació que asseguri poder reconèixer a es persones en determinades situacions ja existeix i potser s’ha de millorar, no ho se, però l’actual debat sobre la Burca té, em sembla evident, connotacions religioses (digui el què digui el Coran) i denota perjudicis contra un determinat col.lectiu.
    Per ultim, donar-vos la raó pel què fa als minarets suïssos, tot i que heu d’admetre que segueix sent una limitació de la llibertat religiosa moguda, també, per prejudicis ideològics.
    I JRR, miraré de ser més humil, t’ho prometo.

    Merci com sempre per les col.laboracions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.