ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Una lliçó de la termodinàmica. Entendre la crisi(4)

El treball és un fenòmen que té lloc en el transcurs del temps i existeix solament com a forma de transferir energia i, un cop cedit al sistema, deixa de ser treball, és energia.

El sistema funcionava. Entendre la crisi (2). Per què cau el treball?

Segon factor. Consum i inversions.

Quan s’han endeutat els últims possibles, els primers encara continuen endeutats. Aleshores no es pot augmentar el mercat?. El problema, tanmateix, es pot solucionar. Recordem que els beneficis han anat a la classe empresarial, que poden augmentar el mercat invertint en nous projectes empresarials orientats al consum dels nous rics.

Mirem-ho de més a prop. Arriba un moment que l’endeutament dels assalariats comporta una disminució del seu consum, per tant, les empreses lligades a aquest tipus de consum sí que començaran a tenir problemes. Aquestes empreses han guanyat diners que ara no poden invertir directament en l’empresa. Han d’invertir en nous projectes empresarials orientats als nous rics o bé exportar capitals via el mercat financer. ¿Pot el consum dels nous rics i les inversions necessàries compensar la baixada del consum dels assalariats, mentre aquests paguen els deutes?. Caldrà que una quantitat considerable d’individus passin a dinar dues vegades, posseir dos iots, quatre cotxes, tres cases, fer quatre viatges amb creuer a l’any. Una societat molt més desigual, dual, però sense crisi, sense baixada del PIB, sense destrucció de les classes mitjanes.

Era possible, però calia, utilitzant termes termodinàmics, un procés reversible, un procés on totes les variables importants del sistema varien lentament de manera que en tot moment el sistema es troba prop de l’equilibri. La realitat és que el procés ha seguit un camí irreversible, proper a l’explosió, amb canvis sobtats del valor de les variables. Per seguir un procés reversible hagués calgut que l’augment del consum dels rics ( posem 1/3 de la població), anés en paral·lel i en consonància a la baixada de consum dels altres (posem 2/3 de la població), evitar que el consum d’aquests 2/3 s’ensorrés. Haguessin calgut augments de salaris moderats especialment en aquells sectors més endeutats, de consum més local, i augment moderat de la despesa pública en els sectors que podien compensar el sorgiment dels desequilibris.

El procés es va descontrolar i esdevingué irreversible.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent