En el moment més rellevant de la nostra història col·lectiva els polítics catalans partidaris de la independència semblen no adonar-se de la realitat que construeixen: com si tractessin un simple afer de partit fan comentaris crítics, punyents o improcedents sobre l’altri, com si aquest altri fos l’adversari que cal sotmetre i no l’igual imprescindible.
Però a més dels polítics hi ha una plèiade de parapolítics que cultiven alegrement la confusió quan prediquen, alliçonen i pontifiquen, com si fossin consultors àurics dels líders, des de les tribunes dels mitjans de comunicació; són aquells “opinaires” de professió que acostumen a transmetre les seves fílies i fòbies personals emparades en la seva adhesió al procés independentista. És la nova plèiade creadora de la metanarració del procés que en dificulta la comprensió del veritable relat. La imatge sociocultural real es distorsiona fins a tornar-se borrosa per a aquells que han dipositat o dipositarien la seva confiança i esperança en els líders i es mostra diàfana i esperançadora per al veritable altri.
Un procés excepcional requereix una concepció de la política excepcional i un únic relat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!