Els comentaris d’Oriol Junqueras a peu d’escenari, just acabat el discurs, que un micròfon captà han estat decebedors i reveladors. “M’ha dit que era una esmena a la totalitat”, “oferim actes conjunts… no se’ns pot demanar més”. Ha entès el líder d’ERC la història que vivim?, l’ambició d’ERC de governar el país és superior al clam social?.. . La miopia política i l’arrogància és una barreja explosiva.
El meu estat d’ànim després de mal pair de les paraules d’en Junqueras i d’escoltar les declaracions d’Herrera és el corresponent a la decepció i la desconfiança. He recordat la lletra d’una cançó de l’any 1970 que composà i interpretà la cantant i pintora canadenca Joni Mitchell i que descriu el sentiment que crec compartir amb un nombre considerable de catalans.
De la cançó “Big Yellow Taxi” :
“Pavimentaren el paradís
i hi construïren un aparcament.”
Perdrem el paradís per interessos de partit? …
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Resulta que tant la proposta de Mas com la de Junqueras coincideixen amb els seus interessos de partit, així que en aquest sentit és injust criticar-ne un i no l’altre. Analitzem, en tot cas, quina proposta ens pot fer maximitzar el nombre de vots a favor de la independència, quina ens pot portar a captar més indecisos. Aquesta, i no cap altra, és la qüestió. Hi ha interrogants importants i punts a favor de les dues propostes. La de Mas, però, és molt més difícil de concretar. Els noms escollits per formar part de la “llista de país” podrien tenir efectes ara mateix molt difícils d’imaginar, tan mobilitzadors com desmobilitzadors. Qui i com triaria qui va a la llista? Hi veuríem “les cares de sempre”, professionals mediàtics i gent de la cultura? Seria una llista plena de desconeguts, professionals molt preparats en els seus camps però de qui no en sabem gran cosa?
Vejam què són capaços de pactar entre tots plegats, però a hores d’ara la proposta Junqueras sembla molt més viable, i probablement més eficient a l’hora de captar indecisos. Jo aposto per llistes separades que comparteixin cognom (amenys 3 pols: CiU, ERC+MES, CUP+ProcésConstituent… i a ICV ja decidiran el que més els convingui), punt comú sobre la independència als programes, actes de campanya conjunts, i que les forces independentistes firmin un pacte de no-agressió durant la campanya (això últim és molt important). I després que formin grup únic al Parlament, amb llibertat de vot en temes socials però acció unitària en tot el que afecti el full de ruta cap a la independència. Si els resultats són els esperats, formació d’un govern “de concentració” per gestionar la creació d’estructures d’Estat.
Totalment d’acord amb l’Oriol Vidal Aparicio. No es podria haver explicat millor!
Senyora Carme-Laura, potser pequem una mica de “partidisme” cap a can Convergents, tot sovint, des del seu bloc ????