Una dita espanyola ben encertada diu que “a nadie le amarga un dulce”: el món dels dolços, llamins, llamninadures, pastes, pastissos…és inacabable, fins i tot sota noms barbàrics com “dulça” o “txutxe”. ELS DOLÇOS Els dolços, llepolies, llamins, llaminadures, galetes, pastes, pastissos…, de forma més o menys similar, existeixen pràcticament a totes les cultures ,
Coneixeu el flaó d’ Eivissa , una exquisida i superba recepta medieval? FLAÓ D’ EIVISSA Els flaons i flaones (mot català i occità de la mateixa arrel que "flam", paraula d’ origen germànic) constitueixen uns dolços molt antics, que es fan arreu dels Països Catalans (de l’ Empordà als Ports de Morella, passant per Menorca). Els
El passat semític i particularment jueu, al nostre país, és prou important, sobretot en la cuina i la dolceria. ALISOS (BUNYOLS JUEUS) Els alisos són una mena de bunyols de pasta “alisa”, és a dir, sense llevar. Es poden fer “llisos”, només amb aigua, farina i sucre, o bé afegint-hi carbassa, un producte típic de
Parlar del pijama és parlar de l´arqueologia del menjar: foren, no obstant, les postres més desitjades durant la terrible i famèlica postguerra. PIJAMA Unes postres que han estat molt populars als restaurants i fondes de Catalunya des de la dècada dels 50. Representen, en certa manera, l´antítesi del concepte actual de postres de restaurant. Corresponen
Per Sant Joan- o sempre que us vingui de gust,- podeu fer una coca diferent i il.lustre, de qual qual en menjava GieoRges Sand: la deliciosa coca d’ albercocs mallorquina. COCA D’ALBERCOCS DE GEORGES SAND Les coques, a Mallorca, es fan a totes les cases i forns, dolces o salades. De les dolces una de
Encara podeu aprofitar els últims albercocs, vermells i daurats, per a fer aquesta magnífica conserva i poder elaborar coques i pastissos. ALBERCOCS EN ALMIVAR Una conserva de mitjos albercocs tradicional, que les dones pageses però també de ciutat sabien preparar- i saben, sortosament-, ja que constitueixen la base de pastissos magnífics, entre ells la coca d’
Podeu fer una tortada d’ ametlla a casa, a l´estil menorquí o valencià…O podeu anar a Banyoles a comprar-la, o, encara millor, fer que algú que en vingui, o hi viatgi, us la regali. Un pastís fantàstic i únic, a major glòria i honor de l’ ametlla marcona. TORTADA La tortada és un exquisit pastís a base
Si ets de Reus, segur que coneixes el deliciós menjarblanc. Ara us en proposo una deliciosa versió del Brasil, feta amb coco. MENJAR BLANC DE COCO Manjar de coco En portuguès menjar és “jantar” o “comer”- mot emprat al Brasil-. Per tant, és evident que el nom d’ aquest deliciós dolç brasiler ve del castellà
Unes pastes seques primaverals i enrotllades, fetes a base de llavors de rosella, aquest parent domèstic del cascall. PASTES D’ AMETLLA , SÈSAM I LLAVORS DE ROSELLA Arreu de la mediterrània els dolços hi són molt presents presidint el calendari i les festes anuals. I encara més si inclouen llavors de rosella, un ingredient força
Ara que comença el temps de les cireres (recordeu la chanson que en parla?.Us dono la recepta del meu amic Hans, d’ Insbruck. És realment exquisida. PASTIS DE CIRERES Una mostra de l´exquisida i tradicional pastisseria austríaca, base de la gran pastisseria de les seves famoses cafeteries. Els pasitssos o tartes de cireres són corrents
Hi ha moneS i mones: la barcelonina, a base de xocolata; la del País Valencià, en forma de coca o tortell ; i , fins i tot, la mona d’ Algèria. Mona ve de munus, regal en grec; d’ altres suggereixen un origen àrab del mot.L’ actual mona de xocolata és una creació recent, que
Una delícia de Menorca, l´illa amb un passat àrab recreat en una preciosa cançó del grup S’Albaida, una refundació catalana i un passat britànic més lliure que la dominació espanyola. COCARROIS Els cocarrois tenen forma de pastisset o flaó, és a dir, de mitja lluna; s’ assemblen, per la forma i el farciment, als panadons de
Per Setaman Santa a l´Empordà, la Garrotxa, el Pla de l´Estany, el Gironès i la Selva, es fan "brunyols", una variant molt rica i atapeïda, amb ous i perfumada amb matafaluga (anísi verd, "llavoretes", batafalgua) i llimona i sovint amb celiandre, dels bunyols d’ arreu ELS BUNYOLS QUE MENJAVA KAFAFIS Bunyols de Sant Josep, que perfumen o
Ja sabeu el que és el cóc ràpid- que es pot llegir i menjar-. Ara el podreu cuinar: Aneu a la cuina: la pràctica culinàira desperta els sentits i nes manté àgils. És el secret de les iaies. I, amés, podem fer més feliços les persones que estimem. CÓC RÀPID El cóc o coca és
Cócs i coques: heus aquí un dels pastissos més característics dels Països Catalans. Tenen un origen germànic, si més no pel nom. “De fet, la paraula coc a l´Edat Mitjana volia dir “cuiner”, si bé també hi havia la paraula “cóc” que era sinònim de “panellet” i que més endavant va derivar en un pa