Hi ha moneS i mones: la barcelonina, a base de xocolata; la del País Valencià, en forma de coca o tortell ; i , fins i tot, la mona d’ Algèria.
Mona ve de munus, regal en grec; d’ altres suggereixen un origen àrab del mot.L’ actual mona de xocolata és una creació recent, que data del s. XIX.
La mona és un típic dolç de Pasqua de
Catalunya i el País Valencià, incloent la Franja de Ponent. Es en aquestes darreres zones- i també a les comarques meridionals del Principat- és on es conserva la mona més tradicional, generalment en forma de tortell. El costum prescriu que la regala al seu fillol o fillola per Pasqua. Cal dir que aquest regal, en algunes comarques- Osona, Pla de l’ Estany, Gironès, part de l’Empordà…- és un tortell, i
es fa el dia del Ram, i en d’ altres (Alt Empordà), aquest tortell o rabassa es regala per Nadal.
Al País Valencià hi ha llocs on es fan mones tot l’ any. Es el cas d’ Alberic, a
la Ribera Alta, d´ on
es característic el flonjo panous, coca d’ aire o pa cremat, noms que fan refèrència al color torrat i a la presència d’ ous encara que sigui en forma de merenga torrada per decorar. Ja se’ n parla al manuscrit Formulario práctico de cocina, de
Joan Company (1905, “pan quemado al estilo de Alberique”). Altrament, els valencians áixí com molts menorquins, que varen emigrar a Alger durant el segle XIX i que en bona part s’establiren a Orà, hi varen portar la mona i fins i tot el costum d’ anar-la a menjar al camp el dia de Pasqua (“casser la mouna”, en el llenguatge dels potes negres). De fet, ens els receptaris algerians actuals, tant d’ Algèria mateix com els fets per potes negres (retornats), sempre hi apareix la mona, a part d’ altres plats dels Països Catalans, com la paella, la “melsa”, etc.
La tradició vol que el nom de “mona” vindria del costum dels pastissers barcelonins del s. XIX d’ adornar aquest pastís- que cada cap es va transformar més, sense recordar ja en res a l’original- fonamentalment dedicat als nens, amb un simi o mona. Això no és ben bé així, però: el nom , segons els lingüistes, podria venir tant del llatí “munda”, regal, com d’ un terme àrab.
Hi ha variants més senzilles de les mones actuals, fetes de pa de pessic, gema, xocolata, etc., en forma de Coca (o tortell) només amb els ous, aguantats per unes tires de Pasta -per tant, en aquest cas, es cou tot junt al forn- i, si convé, pintats (Montsià, Baix Ebre, comarques de Castelló, Franja de Ponent etc.).
Una de les primeres receptes de mona que hem localitzat és al llibre Classes de cuina.Curs 1927-1928, de Josep Rondissoni (Barcelona, 1929).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les mones amb forma de tortell amb els ous durs enganxats amb unes creuetes de pasta encara es troben a les comarques del Baix Cinca, Matarranya, Ribera d’Ebre, Priorat,… entre altres. L’ou dur es trenca a la front dient la frase ritual "ací em pica, ací em cou, el dia de Pasqua trenco l’ou" al mateix temps que es fa la senyal de la creu. Bon profit i bona Pasqua!.
Molt interessant la teva informació. A Orà, curiosament, de menjar la mona se’ n deia "casser la mouna" (trencar la mona), pràctica aportada pels valencians que hi varren emigrar i que es va estendre a tota al comunitat, inclonet els jueus.
Espero seguir comptat amb les teves informacions, que segur que els lectors, i jo mateix, agraïm molt.
Hola Jaume!
Al nostre bloc hem inclòs un post on expliquem que al nord del País Valencià i a les Terres de l’Ebre es menjen mones, micos i farinaes (o farinades) fetes amb “panquemao” o “pandurmiendo” i ous. En el cas de les farinaes, farcides de cabell d’àngel.
De fet, tot i que les mones de xocolata han entrat amb força els darrers anys, sobretot entre els xiquets, encara es manté la tradició de les mones de sempre, que les dones feien a casa i portaven a ciure als forns. De fet, al forn de la meva familia encara hi ha dones que porten a coure les que fan a casa per a tota la familia.
Salut!
P.S.: Per cert, en aquest post que et dic “t’empro” per a explicar la història de les mones… Gràcies, mestre!
Ací a Castelló es continua fent les mones típica, bescuit amb dolcos pel damunt i farcida de moniato o cabell d’angel, encara que cada dia també s’utilitza més el farcit de xocolata.
Les mones es fan en casa i es porten al forn per a coure, i després nomes ixen es pinten amb ou batut i s’ensucren.
Salutacions