Parlar del pijama és parlar de l´arqueologia del menjar: foren, no obstant, les postres més desitjades durant la terrible i famèlica postguerra.
PIJAMA
Unes postres que han estat molt populars als restaurants i fondes de Catalunya des de la dècada dels 50. Representen, en certa manera, l´antítesi del concepte actual de postres de restaurant. Corresponen en uns moments difícils de la postguerra, en els quals la cuina de cada dia solia ser força magre i, per tant, hom aprofitava les festes, casaments, anades als restaurant, etc. per, literalment, atipar-se. Aquestes postres, composades en un tot per postres habituals a l´època, però que se servien individualment- flam, préssec en almívar, gelat, etc.- representen, doncs, el paradigma de la fi de taula d’ un bon àpat. De totes maneres, aquest concepte tampoc no està tan allunyat del servei d’ alguns restaurants amb el carretó amb un assortiment de pastissos, xarlotes, dolços, gelats, semifreds i fruites confitades. També, malgrat l’ aparent abundància del pijama, per la seva composició és més lleuger que certes ofertes actuals de pastisseria i xocolates.
El nom pijama es refereix, originàriament, a uns pantalons de roba molt lleugera lligats a la cintura amb una veta propis de les cultures asiàtiques del sud, de Pèrsia a l´Índia; el nom ve de l´hindi i l´urdu payjama; en anglès esdevé pajama i és adoptat primer com a roba de casa, i després, incloent una jaqueta, com a roba de dormir. Coco Chanel ho posa de moda com a roba de platja, i Hollywood li dóna el seu glamour amb la comèdia musical The pajama game. El fet d’ expressar una certa elegància i , també, el d’ incloure dues peces (abans els homes dormien amb una camisa de dormir d’ una sola peça) és el possible origen del mot català pijama aplicat a unes postres d’ almenys dues peces(accepció que no existeix en cap altra llengua).
Ingredients (1 persona)
1 flam individual
2 meitats de préssec en almívar
1 bola de gelat de vainilla
2 cireres confitades (opcional)
2 rodanxes de pinya en almívar
nata muntada
Elaboració
Poseu, en un plat gran, un flam de la casa acompanyat del préssec en almívar, de les rodanxes de pinya, dels gelat de vainilla , de la nata muntada i, com a decoració, les guindes.
Notes
Aquestes postres admeten variants, segons el gust del qui les prepara.
El flam el podeu elaborar amb 1 l de llet, 8 ous, 4 cullerades de sucre (uns 300 g) i sucre cremat per al motlle.També hi ha unes pólvores ja preparades,a les que hi podeu afegir rovells d’ou. Es fa al forn, al bany maria, o bé, en el darrer cas,com una crema catalana, a foc baix. També al microones i en la cuina d’inducció. La llet s’aromatitza bullint-la amb un canó de canyella i una pela de llimona.
Si el gelat és de bescuit i aromatitzat amb vainilla natural, hi afegim un colís, una nata artesana (o xantillí de pastisseria, ni no els esprais sense suc ni bruc), etc., podem recrear aquestes ostres en clau moderna i amb elaboracions i productes de primera qualitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!