Escric des del càmping d’Àger, mentre cau un aiguat que ens refà de la caminada de tot el dia. Hem fet el congost del Montrebei, des d’Àger, passant per la Perusa, la Pardina, can Carlet i el congost. Hem tornat per Alsamora. El dia amenaçava pluja, però Santa Quitèria, que ens vigilava des de l’altra
Joan Viña ens ha deixat. Joan Viña feia de regidor d’Arnes, a la Terra Alta. Feia de polític i era forner. No tenia més de quaranta-cinc anys. Arnes ha suspès les celebracions de la festa de la mel per homenatjar, per sentir el traspàs d’en Joan. Quan mor un home d’equip, quan una part de
Us recomano que aneu a comprar immeditament el llibre que tot just ha publicat l’Abadia de Montserrat que duu per títol “De Maragall a Meunier”; es tracta d’un recull de cartes de Maurici Serrahima adreçades al Dr. Moles, en les que hi trobareu algunes de les claus per entendre el que som, el que vam
Demà és 14 d’abril. Aquesta data encara és comentada a casa. Els avis són morts. El temps dels avis, però, és viu a les converses familiars. I el 14 d’abril és viu per tot allò que duu de càrrega d’il·lusió compartida. Ja us n’he parlat força aquestes darreres jornades, però hi insistiré: agafeu les memòries
No fa gaire dies us parlava d’en Josep Benet. Ara que he pogut rellegir-ne el primer volum de les seves memòries (ja us vaig dir que n’havia llegit l’original en tant que va ser un dels textos canidats al premi d’assaig Ramon Trias Fargas), no vull deixar passar ni un instant sense demanar-vos que les
Vaig ser responsable de coordinar l’acció del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre durant els temps del PHN. Això vol dir que vaig tenir l’oportunitat de conèixer a fons i des de molts punts de vista diferents, tot el que afectava aquelles comarques, les implicacions del transvasament, els actors polítics, socials i
Em sap greu el trencament de l’Unitat per les Illes. No comparteixo la pressa per desfer el que tan sols ha estat un preàmbul de construcció d’un espai de centre ampli a les Illes, que anés del centre-esquerra al centre-dreta. Un espai convergent, perquè ens entenguem tots plegats. Convergència aguanta al Principat perquè la gent
Avui al vespre, al Pati Manning de Barcelona, en Vicenç Villatoro explicava el seu darrer llibre, gairebé un pamflet en el sentit clàssic del terme: “Reacciona, Catalunya!” No érem gaire gent; de fet érem pocs, però gràcies a això la sensació d’estar en família ha provocat que les paraules d’en Vicenç arribessin a nosaltres amb tota
Felicito els impulsors de l’Acadèmia Catalana del CInema, avui que encara hi ha gent que viu amb la ressaca dels Òscars de Hollywood. És una bona notícia perquè la indústria catalana, que vol dir la dels PaÍsos Catalans, ho necessitava, i perquè ens treurem de sobre aquesta cosa provinciana i inaguantable dels premis Goya. Espero
Les celebracions dels 800 anys de Jaume I tenen un molt de necessari i un punt de grotesc. La commemoració és del tot necessària perquè explica del tot la dimensió de la nació. N’explica les fortaleses i les febleses i ens explica a tots nosaltres. Qualsevol país normal en commemoraria l’aniversari anualment i en una data
Unitat per les Illes hauria de ser un molt bon pressagi. Recordo algunes converses de fa al voltant d’un any amb en Pere Sampol i amb en Damià Pons en les que aventuràvem la possibilitat del que ara ha esdevingut una realitat. La Unitat de les forces nacionalistes, en la que no s’hi ha sumat
Hi ha actuacions que marquen el signe dels temps. La citació de “la Audiencia Nacional” espanyola a l’exalcalde de Santa Coloma de Cervelló, Josep Comellas, per haver posat el nom d’un carrer a Jaume Martínez, dirigent de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) amb l’excusa de l’apologia del terrorisme, és un escàndol. Jaume Martínez va ser fundacor del
Estic totalment d’acord amb l’opció presa per Biel Barceló i el seu equip de donar sentit i força a una coalició electoral nacionalista de Mallorca i del conjunt de les Illes, per formar una candidatura al congrés de diputats espanyol. El PSM és el gran partit nacionalista de les illes Balears. El PSM va liderar
Que el conill mai no participa en la redacció de la llei de caça és cosa sabuda, com em deia un bon amic meu l’altre dia. Això em venia al cap avui mateix mentre llegia la darrera sentència del Tribunal Constitucional espanyol, referida al recurs presentat pel Govern d’Aragó contra un precepte de l’Estatut d’Autonomia
He deixat passar unes hores abans d’escriure sobre la qüestió, per mirar de sortir del lloc comú. Ara, quan tot són lamentacions i "ja t’ho deia", convé que tots plegats ens plantegem els termes de la confrontació de la que som protagonistes massa passius. L’enemic ens ataca per tot arreu, durant moltes jornades en una