Estic totalment d’acord amb l’opció presa per Biel Barceló i el seu equip de donar sentit i força a una coalició electoral nacionalista de Mallorca i del conjunt de les Illes, per formar una candidatura al congrés de diputats espanyol.
El PSM és el gran partit nacionalista de les illes Balears. El PSM va liderar el nacionalisme illenc en els anys més difícils, va saber bastir una cultura política nacional moderna i de progrés. Del PSM n’han sortit els polítics més rellevants de les Illes dels darrers anys. Darrerament hem vist com una generació nova de polítics, encapçalada per Biel Barceló, es posava al capdavant del partit amb una visió renovada del que ha de ser el rol del PSM a la política nacional. En Biel Barceló ha tingut prou coratge per redreçar la situació. Ara ho fa posant-se d’acord amb l’altre partit nacionalista de Mallorca, Unió Mallorquina, on també hi ha engegat un procés de canvi important amb persones de gran vàlua, sense menystenir l’aportació de l’Esquerra de les Illes.
Ara en Biel Barceló lidera la unitat dels nacionalistes mallorquins, i jo me’n congratulo. És una lliçó important per al conjunt de la política nacional catalana i tots hem de mirar de posar-nos-hi al servei.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord amb tu Antoni, cal la màxima representació de forces nacionalistes no espanyoles en aquest estat "plurinacional" on vivim, tot i que em costa entendre un nacionalisme mallorquí no català li tinc la consideració i el respecte que es mereix.
M-T Pallares
Us envio un enllaça a un lloc divertit on podreu veure el que molts pensen d’alguns bisbes i del seu principal medi de difusió ideològica
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/v%EDdeo-musical-1762.html
Bona nit i una abraçada
M-T Pallares
Hi estic d’acord, encara que aquí no es vulgui captar el missatge, espero que tinguin l’èxit que es mereixen i sàpiguen fer política de la bona: la que uneix en la defensa del país. La que es fa aquí és de vol gallinaci i sectària, totalment contaminada pels discursos espanyolistes, i va per tot l’arc parlamentari.
Això sols s’aconsegueix, com tot a la vida, amb un pal i una pastanaga. No descuidessim cap dels dos. I al final ens en sortirem. Fora el PSOE i el PP del nostre país! no volem unionistes. Però tampoc aprenents de Pétain, això és mil cops més vergonyós.