No fa gaire dies us parlava d’en Josep Benet. Ara que he pogut rellegir-ne el primer volum de les seves memòries (ja us vaig dir que n’havia llegit l’original en tant que va ser un dels textos canidats al premi d’assaig Ramon Trias Fargas), no vull deixar passar ni un instant sense demanar-vos que les llegiu, que us les empasseu de dalt a baix.
Val la pena retenir-ne molts instants, començant per un pròleg que hauria de ser de lectura obligatòria per a tots els catalanistes. Però hi ha un moment, un capítol del llibre en el que en Benet va tenir inetrès d’aturar-se: Fe en Catalunya. Hi fa referència a un article de Ferran Soldevila a la Revista de Catalunya que duu el mateix títol que el capítol del llibre d’en Benet. Hi parla de la fe en el país, sigui quin sigui el moment en el que es trobi, sigui quina sigui la seva situació espiritual. No cal dramatitzar excessivament sobre la situació de la Catalunya d’avui, per dolenta que aquesta sigui, que n’és; però segur que la fe en el país ens ajudarà a mirar el present i el futur amb més esperança. Llegiu-lo. Ja m’ho sabreu dir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!