Demà és 14 d’abril. Aquesta data encara és comentada a casa. Els avis són morts. El temps dels avis, però, és viu a les converses familiars. I el 14 d’abril és viu per tot allò que duu de càrrega d’il·lusió compartida. Ja us n’he parlat força aquestes darreres jornades, però hi insistiré: agafeu les memòries d’en Benet i llegiu-hi com va ser rebuda la República al monestir de Montserrat.
Val la pena que ens entretinguem en l’habilitat d’en Macià per comprendre què calia fer. En aquest sentit és il·lustratiu el llibre de Paul Preston, “Idealistes sóta les bales”, en el que els periodistes britànics jutgen la capacitat d’en Macià per comprendre l’entorn, per gestionar el país amb la mà dreta i amb la mà esquerra a la vegada. En Macià, de fet, representava molt bé l’esperit republicà: la saviesa de la gent gran, la força de les conviccions, el sentit de pàtria, la consciència del present, l’anhel de futur compartit.
Tot va acabar com va acabar, i després va haver de venir una altra represa, la nostra. L’esperit del 14 d’abril ens ha d’ajudar a saber fer camí, no com si ews tractés d’un memorial mort, sinó d’una memòria viva.
Una altra recomanació: agafeu el llibre “Més enllà del camp de batalla”, d’Àngela Jackson, editat per Cossetània. Allà entrareu en contacte amb la memòria feta valor de present i de futur. El que ens proposa la Doctora Jackson és que no jubilem la memòria, i ho fa des de l’associació que duu el mateix nom. Visiteu el lloc web www.nojubilemlamemoria.com. La memòria és un pont del passat cap al futur per fer-nos millors, més íntegres i menys volubles. Ara ens cal com mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!