Avui al vespre, al Pati Manning de Barcelona, en Vicenç Villatoro explicava el seu darrer llibre, gairebé un pamflet en el sentit clàssic del terme: “Reacciona, Catalunya!” No érem gaire gent; de fet érem pocs, però gràcies a això la sensació d’estar en família ha provocat que les paraules d’en Vicenç arribessin a nosaltres amb tota la força de la que tan sols ell és capaç. Val a dir que entre la quinzena justa de persones que hem assistit a la classe d’en Villatoro s’hi comptava en Xavier Trias, en David Madí, en Quico Homs i, és clar, un servidor.
La sorpresa intel·lectual que avui ens tenia reservada en Vicenç era la de fer veure que parlava d’un pamflet quan, de fet , ha desplegat una teoria elaboradíssima sobre la visió que l’Espanya reconstituent i refundada té de Catalunya, de l’estratègia per satel·litzar els nacionalismes basc i català, i del com i el per què ho fan. De tot plegat n’ha deduït la necessitat de comprendre que el catalanisme polític ha d’aprendre a jugar en un terreny de joc nou “sabent que cada vot catalanista val per cent-mil vots, comprenent que segons el que fem el titular del dia 10 de març pot ser PSOE i PP ganan en Catalunya a un nacionalismo que se hunde, convertint el vot no en un acte èpic a favor del país, sinó en un contracte amb els polítics nacionalistes a qui els catalans i les catalanes ens han d’exigir que forcem el marc polític espanyol a favor nostre.
Vaja, de tot el que ha dit n’he tret la liofilització que us n’acabo de fer i que, ves, lliga amb moltes de les idees que tot sovint comparteixo amb un munt de gent. És clar que abans he tingut la sort de compartir-les amb qui avui ens ha donat una lliçó d’alta reflexió política, com aquell que presenta un pamflet… Espectacular!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs a veure si en fem més cas. A partir de dilluns n’haurem de parlar, i llargament.
Benvolgut Antoni,
He llegit aquest post amb molt d’interès. Sempre que he escoltat a en Vicenç Villatoro en les seves aparicions en els mitjans d’informació m’ha semblat una persona assenyada.
Aquest parer va canviar arrel de l’anterior grup de llibres que va escriure, des d’una visió molt crítica amb el tripartit -motius n’existeixen, es clar- i em quedava la dubte de si ho feia des d’una posició neutre. Però la publicitació del seu darrer llibre, sincerament, m’ha desmontat un xic la imatge que d’ell tenia. Actualment se’m fa quelcom no massa diferent de qualsevol militant de CiU, d’aquells que pensen que Catalunya nomès se’n sortirà si va de la ma de Convergència; el tripartit era dolen (ERC, PSC i ICV) i l’única possibilitat és CiU.
Admeto que aquesta conclussió és sense haver-lo escoltat en l’acte que menciones i, potser el més greu, sense haver llegit el seu llibre i, per tant, fent un exercici de suposició. M’agradaria per tant que em confirmessis si les meves impressions poden variar i retornar-me a l’inici o bé, com acostuma a succeir a la realitat, allò que val és l’avui.
Una salutació!
Ahir a Reus, vaig tenir l’honor de ser l’introductor de Vicenç Villatoro en la presentació del seu nou llibre. Malauradament també hi van assistir poques persones, diria que unes 25 o 30, però el que descrius a l’inici del teu post ( la força de les seves paraules), és també el que va succeir ahir a les set de la tarda al Centre de Lectura de Reus.