Avui he tingut la gran sort de dinar amb en Damià Pons, en Pere Sampol, En Josep Melià i en Tomeu Martí. Més tard ens hem trobat en una xerrada en la que hem seguit parlant de nacionalisme, de Mallorca i de Països Catalans amb tota la colla de la Fundació Trias Fargas i uns
Ha passat molt desapercebut l’acord pel qual es constituïa el patronat de l’Arxiu de la Cancelleria Reial catalana. Recordeu que l’equívoc del nom oficial, Arxiu de la Corona d’Aragó, ha fet que històricament els espanyols s’hagin sentit amb el dret de posar el nas en el nostre Arxiu. Durant molt de temps es va mirar
Cal que llegiu l’article magnífic de Pere Muñoz al Diari de Balears d’avui titulat "Festes Mallorquines". És magnífic! En Pere ens explica d’una manera brillant el que va ser l’espectacle d’inauguració del parc de sa Riera, a Palma. Hi ridiculitza la presència massiva del cutrerio espanyol tot demanant que no siguem provincians i no fem
Divendres a la nit la Laura i jo vam anar al teatre de Viladecans a veure-hi una representació del Peer Gynt que representa Joel Joan. Ja sé que la manera correcta de parlar seria esmentar el director: Peer Gynt segons la visió de Calixte Bieito. Però no, aquest és el Peer Gynt d’en Joel. Més
He estat uns quants dies fora del país, amb un retorn d’un parell de dies per passar per la trobada dela Federació Llull a Mallorca. Hi ha un aire nou que corre pel nacionalisme de base dels Països Catalans. Un aire fet de serenitat, de seriositat i d’un desempallegament doble: per un costat ens anem
Tot just fa una estona hem tornat de fer una paella a Mataró amb la Laura, la Sònia, l’Òscar i els nens. Després d’aquests dies de pressió, d’una intensitat fora del que és corrent, va bé descomprimir una estona. Heu anat a Mataró darrerament? Mataró és una gran ciutat. Catalunya necessita moltes Mataró per tirar
Vaig tancar la campanya electoral a Arnes, a la Terra Alta, a hir a les dotze de la nit. El casal era ple de gom a gom i feia un anot d’aquelles que no s’obliden. Arnes és un poble preciós d’una comarca preciosa i encara poc coneguda, la Terra Alta; una comarca que fa de
He estat un parell de dies a València. Com cada anys, els Premis Octubre truquen a la porta de casa i és un bon moment per agafar el cotxe i perdre’ns país avall. Han estat dos dies prou intensos, des de la mateixa nit de divendres. Vaig conèixer Miquel Gil a una hora golfa, com
Quan sóc a València, molt menys sovint del que a mi m’agradaria i molt més del que alguns companys es pensen, miro de treballar per la unitat dels nacionalistes valencians. Dic que miro de fer-ho perquè les dinàmiques partidàries a vegades ho fan difícil. Ara, però, es dona el cas que la major part de
Dimecres passat vaig anar a l’acte de presentació de Sobirania i Progrés. Alguns bons amics són promotors d’una plataforma que em sembla podria jugar un paper important en el futur. Les eleccions són molt a prop i segur que no va ser la millor idea presentar la plataforma en aquestes dates. S’hi veia en excés