Els qui em coneixeu sabeu que se’m pot considerar un anglòfil. Tant per formació, com ara ja amb els anys que començo a acumular, per deformació. És a dir, per elecció. Segueixo el món anglosaxó de banda i banda de l’Altlàntic com a font d’inspiració per al que hem de ser i, també, per al
Estem una mica tips d’anar sentint que els catalans sempre fem la cançó de l’enfadós, que no n’hi ha per tant. D’un temps ençà ja veiem que han anat callat perquè no hi ha res a dir davant de tanta incompetència i de tant despropòsit. Molt aviat espero que el llibre de Ramon Tremosa ens
Avui ha mort Josep Arges. Josep Arges feia de capellà de poble. Els darrers tres anys ha estat rector de la parròquia de Cadaqués. Ha estat aquí, des d’on escric ara mateix, on l’he trobat i l’he conegut. Erem veïns i hem compartit algunes converses. Però mossèn Arges era un home de Déu, un home
Vivim temps nous. Vivim temps d’un desvetllament nou. Les causes són diverses però tan sols cal agafar els diaris, sentir les converses, veure les cares de la gent per adonar-nos que a Catalunya hi vivim temps d’un nou despertar. Les eines polítiques que fins ara hem fet servir han caducat. Ha caducat el llenguatge, els
Els pares em duien a veure Xirinacs quan era davant de la Model. Jo no tenia mes de vuit o deu anys. No m’importa massa el que hagi fet després. Els testimoniatges tenen valor per ells mateixos, aguanten en la nostra memòria, esdevenen referent vital. Per molts anys!
Hi ha possibilitats noves per a un moviment catalanista desacomplexat des del punt de vista dels objectius nacionals i centrat sociològicametn parlant. Vull dir que hi ha possibilitats noves per a un moviment polític ambiciós, en el que tots hi participem, no importa des de quin port partidari partim. Cal pensar-hi de debò, sense tenir
La SGAE, la Generalitat Valenciana i l’Ajutament de València subvencionaran una escola de música nordamericana per instal·lar-se en un edifici faraònic a València. És una operació digna de l’Oceanogràfic, que prescindeix totalment de la música popular que es fa al País Valencià. La iniciativa, que té el to de totes les iniciatives provincianes dels nostres
No calen massa explicacions i per tant vaig al gra. No s’ha parlat gens aquests dies de l’estranya coincidència entre dues dates: la de l’arribada del TGV a la ratlla de França en el seu camí per la Catalunya espanyola, i la de l’entrada en funcionament del túnel de Canfranc. Canfranc és la pedra a
Ahir ens vam manifestar a València i a la Ciutat de Mallorca. Vam ser més de 70.000 a València, i segons em deia Tomeu Martí per telèfon aquesta mateixa matinada, a Palma van ser molts més que a la històrica manifestació de fa 10 anys. Just abans de començar a caminar, vaig tenir temps de
Demà a les 6 del vespre hem de ser tots a València, a Sant Agustí, a manifestar-nos pels nostres drets nacionals. Ja sé que tots plegats tenim visions diferents dels Països Catalans, que a vegades tenim dubtes; ja sé que les estratègies no són del tot coincidents. Però si alguna cosa queda clara és que
No vull entrar en les portes que s’han obert des dels governs català, valencià i espanyol per eliminar les emissions de TV3 del País Valencià. Cadascú que fagi anar la consciència nacional amb conseqüència. Ara, les conseqüències són gravíssimes i em sembla que no s’hi ha insistit prou. Em preocupa un cert esperit mesell en
He sentit ràbia. Una ràbia profunda, una ràbia sense consol possible. Ràbia per la meva incapacitat per corregir el que no s’ha fet bé. Ràbia per no haver aprofitat prou el meu temps d’influència al Govern, ràbia per no haver estat més descarat, més valent. Ràbia perquè els companys han deixat anar TV3 al País
Us recomano que llegiu la columna que el bisbe Carrera escriu cada setmana a "Catalunya Cristiana". Sigueo o no catòlics, o simplement creients, hi trobareu un espai de reflexió que us convidarà a pensar per vosaltres mateixos. Si més no aquest és l’efecte que aquestes columnes provoquen en la meva persona. El bisbe tanca un
Sóc dels que dóna suport a SOBIRANIA I PROGRÉS. Com podria no donar-n’hi si el lema del meu primer partit polític, ACCIÓ CATALANA, era : REGENERACIÓ, PROGRÉS, SOBIRANIA?! I animo tothom a donar-n’hi, al marge de militàncies polítiques estrictes, al marge de les conjuntures. Val la pena apretar en tots el fronts, i és fonamental
Vull compartir amb els qui em llegiu uns grams de la il·lusió darrera: haver dut la ràdio del nostre país, i el seu programa més seguit, a una de les seus universitàries més importants del món. Ahir l’Antoni Bassas va ser convidat per la Fundació Trias Fargas i per la LSE, a través de Paul