Em sap greu el trencament de l’Unitat per les Illes. No comparteixo la pressa per desfer el que tan sols ha estat un preàmbul de construcció d’un espai de centre ampli a les Illes, que anés del centre-esquerra al centre-dreta. Un espai convergent, perquè ens entenguem tots plegats.
Convergència aguanta al Principat perquè la gent que ens vota ha sabut que l’espantall de la por al PP que han fet servir als socialistes tenia trampa. Perquè CiU representa un sector importantíssim de la societat catalana, el que és al centre i pensa i sent en clau de país, del nostre país. Però això no es fa en dos dies, ni a cop de presentar-se aquí i deixar-ho allà.
Ara em vénen al cap les samarretes dels companys d’ERC a Lleida, en les que s’hi llegia que es plantés cara al PP tot votant l’Esquerra. Tots dins de la trampa un altre cop, perquè votar contra el PP volia dir tan sols votar el PSOE, cosa que ha fet força gent.
Però avui és avui, i les eleccions d’abans d’ahir valien per a les Corts espanyoles. I avui tornem a ser en el dia a dia real, el que ens dóna governs socialistes espanyols de signe jacobí, o governs catalans de signe flàccid. Els signes del temps ens són favorables, no ho dubteu, sobretot si a tot el País, ho repeteixo, a tot el País, construim amb paciència i constància l’espai nacional de centralitat sociològica que necessitem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Realment això del PSM no s’entén. Una volta que teníem un espai de centre amb tints a esdevenir una mena de Bloc Galego. Ho considere com la pèrdua més amarga postelectoral. Hi havia hagut una gran estratègica per a crear aquest espai. Tampoc no sabem què ha passat allà durant el procés electoral. Coincidesc amb tu que cal crear un espai central i centrat a tots els territoris històrics. A tomb d’això em vaig quedar atònit en dir en l’altre post “he telefonat a Mallorca i València”, ço és, a en Garau i en Climent. Observa-hi la qüestió que et plantege: no vas telefonar uns polítics, ans, uns gestors culturals amb més o menys criteri. El normal haguera estat fer-ho a uns polítics. El problema és que no hi ha correlat a les Illes i al PV amb Convergència ni amb Unió. I aquest és un problema arrossegat des de l’inici de la transició. És obligació de tots plegats recompondre eixes línies que hi manquen. Caldria començar pel (més) fàcil i a l’abast. Pense amb Unió Mallorquina d’entrada sense deixar “sine die” el tema valencià. I aquí és una de les claus que obre molts panys, NO TOTS, per començar a sargir.
Cordialment.
PS: la cultura, la llengua, etc, no poden ser aixoplug per a certes conscienciències. Una societat, un país, una Nació és això i moltes més coses. Més política i menys aparador cultural, si em permets reblar el clau. Amb política tindrem la resta, amb cultura sols, anem directes al clot.
…idò convendria que revissasiu els vostres retalls de premsa: Sr. Nadal (President d’UM) dixit “la coalició Unitat -una setmana abans de la jornada electoral- és només una excursió puntual” i -dos dies després de les eleccions- “convido a la gent del PP a incorporar-se a Unió Mallorquina”.
Jo mir i segueixo la realitat catalana i valencia. potser no l’entengui però em pens que vosaltres no acabau d’entendre massa bé a les Illes (el temps m’impedeix fer una reflexió més profunda). Mallorca, les Illes, els seus partits no són/no poden ser/no han estat…CiU, el BNGa, etc, etc…
Algunes dades:
2004: PROGRESSISTES (PSM-EU-EV-ERC) 40.000 vots; UM 10.500 vots.
2008: UNITAT (PSM-UM-ERC-ENTESA) 25.000 vots; EU-EV 12.500 vots
UM no existeix a Menorca ni a Pitiüses.
No hi ha convergència al País Valencià. Només ERC al PV i a les IB i amb resultats decebedors.
El PSM ja havia anunciat que el seu projecte no era Unitat i que aquest era circumstàncial.
Convé recordar que el PSM (i el bloc valencià) us han donat els vots per tenir eurodiputats.
UM: partit clientelar, monàrquic, dretà, pseudo regionalista, destructor del territori, poc compromés amb la llengua…sou això a ciu?
El que fa falta a les Illes Balears és conciència nacional, autoestima, maduresa i dignitat. I això tant entre la població en general com entre la classe política (tota, però també la “nacionalista”).
Què ha passat amb Unitat?
1er. Tot i haver fet una campanya molt visual, la majoria de la població només identificava com a opcions de vot els 2 partits majoritaris: PP i PSOE, especialment en les zones urbanes que és on es recullen la majoria dels vots
2on. Ni tan sols entre els integrants d’Unitat hi havia el convenciment de poder dur a terme un projecte conjunt.
3er. Bona part de les bases, militància i electorat potencial del PSM prima l’eix esquerra-dreta davant del nacional, per tant, eren més partidaris d’un pacte amb EU que no un pacte nacional.
4rt. UM genera molt recel pq no se sap massa quines intencions tenen darrera de cada una de les seves decisions.
5è. Fa falta maduresa nacional. El discurs de demanar un nou model de finançament fet per Sampol durant tota la campanya no és vist com una necessitat. Jo crec que en el fons, ni s’entén. Aquí estem fotuts però contents.
I res, això només són 4 idees… es podria xerrar de molts altres factors i desenvolupar molt més els mencionats però per això necessitaria una llarga estoneta… Si de cas un altre dia…
Salut i sort en la batalla per BCN.
Maria del Mar Saurina