Felicito els impulsors de l’Acadèmia Catalana del CInema, avui que encara hi ha gent que viu amb la ressaca dels Òscars de Hollywood. És una bona notícia perquè la indústria catalana, que vol dir la dels PaÍsos Catalans, ho necessitava, i perquè ens treurem de sobre aquesta cosa provinciana i inaguantable dels premis Goya.
Espero que a partir d’ara l’Acadèmia que dirigeix en Joel Joan, una tria encertadíssima, per cert, per la qualitat, per la força i la gosadia de l’actor, director i prouctor, substituexi en els informatius del nostre país la caspa dels Goya, i ens permeti tornar a posar les coses a lloc.
En Joel té prou força i credibilitat com per tirar l’Acadèmia Catalana endavant. Caldrà vigilar, tanmateix, que els enemics de sempre no ens posin a la picota de seguida tot oblidant la mà de porqueria que duen enganxada a la sabata. Si som forts, si ens ho creiem com s’hoc reu en Joel i els qui l’acompanyen en l’aventura catalana del cinema, si els polítics estem a l’alçada del repte, ens en sortirem.
Per molts anys, Acadèmia Catalana del Cinema!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja en podrem tirar un bon tros a l’olla de la flamant acadèmia, si no resolem alhora la negativa rotunda dels productors, distribuïdors i cinemes a exhibir cinema català. I quan dic cinema català, vull dir -si més no- cinema parlat en català. De què ens serveix que TV3 coprodueixi pel·lícules espanyoles amb una segona versíó en català si no s’estrenen en català fins que les passen per la televisió. "El Orfanato" n’és un dels molts exemples.
Des del fallit decret Pujals, la veritat és que no s’ha fet res. El Tripartit per descomptat que no, però CiU abans, tampoc.