Reproduisc ara el manuscrit d’Ernest Farrés que va servir-li per a fer una presentació pública del poemari Nits en la primavera de l’any 2004. Observeu en el document original com n’és de capaç de crear un article reflexiu completament acabat en un primer esborrany de cal·ligrafia impecable. Tal com explica en el seu text
Vorrede zu Nachte, bei Enric Balaguer Wir verbinden die Nacht zur Ruhe und Erholung, aber auch zur Vergnügen, zur Abenteuer, zur Leidenschaft, zur Erotik. Die Geogrpahie diesen Gefühle läuft durch die Gedichtsammlung, die Sie aus den Hand haben. ES geht umeine Umschiffung, wo die Nacht öffnet sich zur Erotische Begierde verbindet, gewissermassen, zur Vielzahl, zum
Joan-Carles Ortega i Berenguer, Nits, Viena Edicions: Barcelona, 2004, Premi Ciutat d’Igualada, pròleg d’Enric Balaguer, epíleg d’Eduard Aguilar, il·lustracions i infografies de Toni Ferri Verger i Toni Ferri Solbes. ISBN: 84-8330-264-0 Per a accedir al catàleg de Viena Edicions, clica ací.
– Pròleg: La Profunditat de la Passió, per Enric Balaguer – Oda de la Divorciada – Anotació al Càntic dels Càntics – Lilith com a Eva – Amb spleen de trentaner incipientment canós – Nota de societat – Perdent el parlar – Xoc de realitat – Doble oda a Pilar i Caterina – Sota
LA PROFUNDITAT DE LA PASSIÓ Associem la nit al repòs i al descans, però també a la diversió, a l’aventura, a la passió, a l’erotisme. La geografia d’aquestes darreres és la que recorre el poemari que teniu al davant. Es tracta d’un periple on la nit s’obri al desig eròtic lligat, en certa mida, a
POÈTICA DE LA INDEPENDÈNCIA Siga quina siga l?obscuritat interior a què davallaren en els seus trànsits els xamans d?aquelles cavernes, la mateixa ombra ha d?habitar dins de nosaltres, i la visitem de nit, mentre dormim. Joseph Campbell L?aigua de València del cafè ?El Negrito?. El cau del billar del pub ?La Marxa?. Carrer Cavallers
En aquests nostres temps tan dolents per a la lírica, hi ha algú que, encara que la seva situació social li ho desaconselli, com diu l?alterego Demòcrit Papadoulos, s?entesta a ocupar-se?n. Joan Carles Ortega i Berenguer, casualment trentaner com la veu poètica d?un dels seus versos, publica Nits, un llibret que se?ns presenta embolcallat d?una
SÓC EL VENT (SOU O ORIXÁ EXU) "Exu está em todos os locais; é o próprio movimento. É o senhor dos caminhos, da virilidade, do sexo, dos sentidos, da força de viver" E.S. (Brasil) Sóc el vent que abraça tot misteri, un alé de cuiro a l’altra banda de l’espill, el reflex encés de la
"…serem roures de fusta inflamable en la gloriosa nit de Walburga, els nostres cossos desprendran aroma del Bosc dels Sentits, perfum dels Camins de l’Afecte,…" [Hi ha més: poema complet a l’interior…] HOMENATGE A JOSEP PALAU I FABRE La meua escala de valors, alta i estreta com una finestra coronella — ¿el gòtic de les
Em dic Demòcrit Papadoulos, la meua ment vagareja a l’atzar, com un vent erràtic: faig versos amb sentiments fragmentats, una lírica obscura i atropellada, flors de paraules que amb esforç aprenc en una escola per a adults pobres; escric en el bell grec de mar enllà i descendesc d’una estirp disminuïda d’hel.lènics que han vingut
Sota la calma hi ha un remolí per on es xucla tot el vigor, contempla’t, Faust, ara que el salnitre estira la teua pell d’aire i condol, sota un sol liminar, insistent. El teu cervell s’omple d’aigua i els àtoms del teu cos t’esdevenen univers, cosmos infinit sense principi ni fi. ¿De què val llegir
Quan la incontinència et limite– vastos murs per a una lava abrumadora, un fluid ardent tancat en un vedat–, mira’m durant uns moments i aprén la calma antiga de mi — aigua salada infinita, un paisatge viu: refaig els límits, trobe sempre l’equilibri–. La lliçó que et propose és senzilla, i per això, fonamental: no
Amb una nova urgència, una palpitació, l’instant que es rosega rere les flors, el demà que avança implacable, puntual, preguntes a la Senyora de la Solitud què farà per aquest cap de setmana, li mostres un truc de màgia verbal per a què es quede un poc bocabadada — ¿serà possible que tinguen tant d’efecte
(anti-poema sobre el No-res) Sota la pell lluminosa de la realitat, en l?endinsada penombra de l?ésser, on es confirmen axiomes i presagis, en el centre exacte de les paraules. Digues tu: ?oe¿per quin camí de fang, per quina terra vella, enfonses les passes i tires avant, cap un límit de boires, cap el lloc