LA PROFUNDITAT DE LA PASSIÓ
Associem
la nit al repòs i al descans, però també a la diversió, a l’aventura, a la
passió, a l’erotisme. La geografia d’aquestes darreres és la que recorre el poemari
que teniu al davant. Es tracta d’un periple on la nit s’obri al desig eròtic
lligat, en certa mida, a la multitud, a la festa, al trànsit. També a la
solitud.
Benidorm, la ciutat del turisme, és l’escenari dionisíac
on el jo poètic desperta fantasies i on manté experiències. La ciutat apareix
en el poema "Nota de societat", però no és difícil imaginar-se-la com
l’escenari de bona part d’altres textos.
L’erotisme de Nits no està lligat a una figura
única. Els poemes, en imatges successives, recullen estats fugissers que
apareixen i desapareixen com estampes de personatges que deixa la nit. Les
figures femenines que aquests poemes evoquen són ben diverses: hi ha des de
"Lilit" a Emily Dickinson, passant per la banquera Lucia dos
Benefícios.
Deia
Freud que el plaer eròtic era el més intens dels plaers. El poeta no deixa de
recordar-ho en moltes expressions, com quan parafraseja Gabriel Ferrater:
"el temps i les dones, quina meravella més gran!". El to ferraterià
?amb el despullament retòric, les al·lusions directes, així com en la fugida de
qualsevol tuf de romanticisme? el trobem present en l’escriptura del llibre.
En molts poemes, Nits
ens acosta a un estat d’intensitat majúscula i ens indueix cap a la
torbació i l’èxtasi. En paraules del poeta, a l’estat que ens "deixa sense
alè" i que busca la fusió (fer "l’amor com si fórem estranys en una
estació ferroviària" ?escriu en un poema). L’erotisme encén i crema en
aquesta tensió, "clava les teues ungles ?escriu el poeta? de metall dins
el cotó de la meua carn aspra". Amb aquest estat, de vegades, es cau en la
transgressió i en el desig d’anul·lar-se un mateix i d’anul·lar l’altre
(:"de tant que et sent oblide que existeixes").
Però també l’erotisme és una franja
intermèdia, és tendresa, desig de comunicació càlida. És, així mateix, diàleg
amb la solitud o amb la solitud compartida, com apareix en "Xoc de
realitat". I del diàleg a la reflexió, com deixa anar en el poema:
"Allò que la mar li va dir al desig", perquè l’huracà passional pot
mobilitzar elements de destrucció o pel contrari canalitzar-se de manera
adequada. Aquí està Faust com a exemple: "He perdut la raó de tant de
pensar,/ m’ha vençut la seducció de tant de desitjar".
Els quinze poemes de Nits
convoquen una diversitat formal força considerable. Hi ha poemes de dicció
directa, d’altres estan estructurats com a diàlegs, d’altres són narratius. La
quantitat de referències literàries és immensa: Càntics del càntics, Ausias
March, Emily Dickinson, Josep Palau i Fabre, Faust, Foucault… El poeta sembla
establir un diàleg continuat amb una vastitud cultural. Aquest fet converteix Nits
en un llibre dens, que precisa un desxiframent minuciós i atent. Als
personatges de caràcter literari cal afegir figures inventades per l’autor, com
la banquera "Lucia dos Benefícios Samsárian" ?molt irònic? o Demòcrit
Papadoulos, ple de ressonàncies de poetes reals ?un vertader alter ego de
l’autor.
Nits,
amb tota aquesta càrrega al damunt, no pot deixar indiferent el lector. Si es
pren al detall cadascun dels elements que hi convoca el poeta, el pot aclaparar o bé estimular, segons el bagatge i
l’actitud de qui s’aproxima a la lectura del poemari. Hi ha, així mateix, un cert sacseig, un ritme d’impactes. En un cas
s’acosta al que anomena l’"antipoema" i maldiu de la poesia com
l’"ungüent per guarir ferides", però en el poema següent es demana
com: "serà possible que tinguen tan d’efecte / unes paraules ben dites en
el moment precís". Al llarg del text la paraula és exaltada com a
instrument d’anàlisi, com a testament d?experiències, com a gest de cultura i
com a bàlsam. Una multitud de veus i de sons per a irradiar el misteri i la
meravella de la paraula.
Enric
Balaguer,
Catedràtic
de Filologia Catalana, Universitat d?Alacant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!