Em dic
Demòcrit Papadoulos, la meua ment
vagareja a l’atzar, com un vent erràtic:
faig versos amb sentiments fragmentats,
una lírica obscura i atropellada, flors
de paraules que amb esforç aprenc
en una escola per a adults pobres;
escric en el bell grec de mar enllà
i descendesc d’una estirp disminuïda
d’hel.lènics que han vingut a menys,
en un suburbi desatés de la ciutat,
Alexandria d’Egipte, el far empolsit
d’una humanitat que viu al carrer;
[Hi ha més…]
m’agraden les dones però no tinc
suficients diners per resultar sensual,
tal com exalta l’adagi alemany;
a les reunions del partit comunista,
on m’encarregue de garabatejar
contundents pamflets contra l’explotació
i la lluita de classes, sols van homes
amb moltes ganes de discutir;
als balls de les places, en nits
perfumades per l’aire del desert,
sóc un home que no sap dansar
i algú que defuig l’alegria de l’alcohol,
el meu rostre és amable i vedat
per una aura de silenci misteriós;
treballe en el magatzem desordenat
d’Arístides Ulisses Menargos,
un comerciant de blat i cigrons,
el patriarca cordial, l’home dels tractes
que es tanquen amb paraules fermes,
l’apassionat constant de la comptabilitat
que paga poc i fa creure que és molt;
el matí del diumenge el passe solitari
passejant pel port, on contemple
com arriben i salpen grans bucs
de Grècia i d’Anglaterra; quan es fa la nit
m’arrime als carrerons estrets
de vora la mar, on les prostitutes
tempten als homes desesperats
que van a la recerca de l’erotisme;
jo sóc més desesperat que ells
perquè haig de quedar-me satisfet
amb l’espectacle de la depravació,
sense cap oportunitat de palpar
la realitat tangible, joiosa i efímera;
per compensar la meua tragèdia
dic que estic promés amb la Lluna,
amb qui tinc llargues converses
sobre la trista condició humana
i sobre afers urgents de cada dia;
la Lluna sempre
arriba puntual
i no se’n va fins consumida l’alba;
desconec la història de la meua nació,
res sé ni sobre Pericles ni Homer,
mai sabré escriure sobre Marc Antoni
ni Cleopatra, Bizanci em queda lluny,
ignore la mitologia, ignore moltes coses:
estic instal.lat en un present cadenciós
on la misèria em barra el camí
de l’exquisidesa i l’excel.lència;
avui estem arribant a final de mes,
tinc 6 dracmes a la butxaca
i en costa 4 un got de vi a la taverna,
on podria oblidar les cabòries,
entre aquells vapors de la Raó
que ara
evoque com un abstemi forçat,
però abans haig de menjar pa
i un plat de sopa calenta, si pretenc
arribar en condicions al magatzem;
sóc massa somiador i ningú dirà de mi
"heus ací un poeta grec que va véncer
l’adversitat i ens va regalar un tresor
de paraules belles i ben treballades":
amb una situació social com la meua
dedicar-se a l’art és cosa d’irresponsables.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!