Reproduisc ara el manuscrit d’Ernest Farrés que va servir-li per a fer una presentació pública del poemari Nits en la primavera de l’any 2004. Observeu en el document original com n’és de capaç de crear un article reflexiu completament acabat en un primer esborrany de cal·ligrafia impecable.
Tal com explica en el seu text de comentari, Ernest i un humil servidor som amics des de fa molts anys: ens vam conéixer en els premis Octubre de la Ciutat de València a finals dels vuitanta, mentre iniciàvem la xerrada tot parlant de poesia anglesa.
Amb el pas dels anys, Ernest Farrés va aprofundir més encara en la poesia anglesa i nord-americana. Va coordinar una antologia de 21 joves poetes nostres per al segle XXI en l’editorial Proa (2001), fou l’inspirador i dinamitzador de la Revista Catalana de Poesia Esment. És autor dels poemaris Mosquits (7 i mig edicions, 1998) i Clavar-ne una al mall i l’altra a l’enclusa (Columna, 1996). També ha publicat en Viena Edicions un poemari guardonat als Jocs Florals de BCN sobre els quadres pictòrics d’Edward Hopper (clica ací, ací i ací)
Més avall, vos adjunte uns versos d’eixe excel·lent poemari seu.
[Hi ha més…]
L’home buscava riscos,
emocions, plaers de gran calibre, llocs
no folklòrics, negocis,
aproximacions calculades, objectes
del desig que acaparin
l’atenció i conservin
la calma, nous estímuls
frec a frec, indulgències
encaterinaments, icones sexuals,
proves irrefutables, aventures, consells
posats entre parèntesi, llums verdes, calçat còmode,
formes d’expressió d’una supremacia
pressuposada, entrades de franc per al partit,
maneres de passar l’estona temeràries
i febrils, avantatges abans que planys, respostes
amb cara i ulls. La dona, però, buscava amor.
Summer in the City, 1949 Edward Hopper, Viena, 2006 Englantina d’Or dels Jocs Florals
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
buscava amor, ja és això. La solitud dels éssers d’Hopper, la solitudde les persones, sempre més enlllà de les proves irrefutables. Volia tenir temps per conèixer més n’Ernest Farrés i el pòrtic al teu poemari Nits. Em fa gràcia això del seny i la rauxa perquè jo també t’ho dic. Bona “NITs”