Amb una nova urgència, una palpitació,
l’instant que es rosega rere les flors,
el demà que avança implacable, puntual,
preguntes a la Senyora de la Solitud
què farà per aquest cap de setmana,
li mostres un truc de màgia verbal
per a què es quede un poc bocabadada
— ¿serà possible que tinguen tant d’efecte
unes paraules ben dites en el moment
precís?
¿no caus tu en la mateixa trampa que pares
al sobrevalorar allò que li suspén l’alé
només uns moments, un pessic de temps?–
i reiteres la teua proposta en safata
d’argent,
una tassa d’amistat, culleretes de
simpatia,
el pot de te on reposen memòries futures
— ¿l’obrirà o no l’obrirà, tenint-lo tan a
mà?–
i pastes de totes les formes, colors i
sabors
per endolcir instants on degustareu el
present,
duració de sucre amb farina de
l’experiència,
ai, el temps i les dones, quina meravella
més gran!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!