Pilar de geni curt i ample món, descanses amagada en qualsevol ciutat, igual que la tranquila Caterina, la que pateix per si molesta algú. Totes dues sabeu què significa "ginesta", "boga", "Mare de Déu!", "silenci" i "viatge". Lluny de vosaltres, com un vagabund, m’endinse en el fons de la superficialitat, lleuger com un cartell
XOC DE REALITAT "mai vaig parlar– a menys que em parlaren– després tot fou breu i mut– no podia viure– en alta veu– m’avergonyia la disbauxa" Emily DICKINSON No hi ha vitalitat, Emily– diàfanament, ens assemblem: tu desfàs les reunions que concertes i jo m’aparte de les situacions propícies? [Hi ha més…] el nostre desdeny
PERDENT EL PARLAR "Amor li plau que perda lo parlar" Ausias MARCH Les coses que no funcionen, el bagul de les eines trencades i empolsides, tot el meu repertori de mascle cru: les paraules que em guarde de dir-te; no val la pena que escriga per a tu, tan escassa és l’oportunitat que arribes a
<<<— Infografia de Toni Ferri Solbes per al poema "Nota de Societat" La banquera Lucia dos Benefícios Samsàrian — filla d’emigrants armenis i criada a Lisboa, avui amb la vida refeta al Banc Exterior, un prodigi de l’antropologia engolit pel capital– passeja rítmicament els seus muscles nus, un abisme de pell ardent, bruna de platja,
AMB SPLEEN DE TRENTANER INCIPIENTMENT CANÓS Amb spleen de trentaner incipientment canós, un dret inalienable a la primera tristesa de plata, t?acarone els cabells mentre reposes al meu pit, els temps se?ns en va de les mans i l?ahir s?allunya sense esmena, mentre passa el tren de la vida, podem tornar a inventar el goig
LILITH COM A EVA "Com una gota destil.lada has caigut en aquesta vall de la vida" Benito LERTXUNDI Comparesc davant la teua presència, amb una edat de 250.000 anys— som, per tant, xiquets, éssers infantilitzats, Deus menors d’aquesta terra eixorca percaçant Coloms d’oxigen i sucre. Em fixe en la corona de murtra — ¿cenyeix els
Aquesta nit t’he vist ràpidament, entre els focus cegadors, ets tu, entre la música eixordadora, venies, amb un pas al trot com les vedelles que pugen cap a la Muntanya del Galaad, els teus ulls oscil.laven, incòmodes amb l’ambient perfectament prescindible, els teus ulls eren essencialment purs i calms, com la casa de les tribus
Has eixit amb amigues i t’asseus discretament, en un racó de l?ambient mires i mires, els teus ulls no troben acomodació, encara perdura la tensió del conflicte pretèrit, hi ha un lleuger somriure pel qual adivinem tu i jo que ara és present i demà serà futur, d’alguna manera tot ja ha passat, però els