Sota la calma hi ha un remolí
per on es xucla tot el vigor,
contempla’t, Faust, ara que el salnitre
estira la teua pell d’aire i condol,
sota un sol liminar, insistent.
El teu cervell s’omple d’aigua
i els àtoms del teu cos t’esdevenen univers,
cosmos infinit sense principi ni fi.
¿De què val llegir el Frankfurt Allgemeine Zeitung?
¿Quina veritat esbrinaré sota les pàgines
internacionals?
Encenc el televisor del paisatge
i la immensitat m’atrapa,
admire aquesta mar pintada per Tiziano
— ¿el quadre ignot que m’apropa a l’absolut?–
i els meus ulls copsen el fosc blau obscur.
He perdut la raó de tant pensar,
m’ha vençut la seducció de tant desitjar.
La contradicció ha destrossat tota perfecció.
Entre les ones puja Mefistòfil poderós!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!