Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

24 de setembre de 2006
1 comentari

HOMENATGE A JOSEP PALAU I FABRE (Nits)


"…serem roures de fusta inflamable

en la gloriosa nit de Walburga,

els nostres cossos
desprendran

aroma del Bosc dels
Sentits,

perfum dels Camins de
l’Afecte,…"

[Hi ha més: poema complet a l’interior…]

HOMENATGE A JOSEP PALAU I
FABRE

La meua escala de valors,

alta i estreta com una finestra coronella

— ¿el gòtic de les sensacions corruptes,

l’espiritualitat flamígera bruta d’orins?–

descendesc
els seus graons


¿grinyola el futur de fusta corcada,

m’ho jugue tot en aquest
tràngol?–

pas a
pas arribe al fons

del
pou on l’ànima es mulla

entre
àcids d’una aigua pudenta…

— Aqueixa dona que veus,

abillada amb els cosmètics de la foscor

— ¿a la llum del sol et semblaria humana?–

és la destral de carnisser que Abraham

emprarà per sacrificar-te

— ¿només la teua cendra seria pura?–

no l’alquiles,
amic

— ens dic als
dos–

perquè té dos
preus:

el que costa

— et
sobra per pagar-lo–

i el que val

— t’empenyaràs
per sempre–

el teu cor serà una sabata vella

i apegalosa,

tirada a la
bassura de l’Existència,

Josep Palau i Fabre, tu que encens

les dones amb misteris i versos

— a la teua edat encara sembles jove–,

dona’m
la clau transparent que obri les portes

dels
cors que defugen tota solitud

i com a hibiscus
s’entrellacen

en
aquest temple de la vida


traçat per compassos ferms

en
honor al Gran Arquitecte–

Josep Palau i Fabre, a tu que t’enyoren

les
senyores,

i tanmateix et sobra temps

per a l’art més antiga de l’home,

que els teus records siguen adob
poderós

que fermenta la sàvia de les meues
anotacions,

serem roures de fusta inflamable

en la gloriosa nit de Walburga,

els nostres cossos
desprendran

aroma del Bosc dels
Sentits,

perfum dels Camins de
l’Afecte,

quan les bruixes i els sàtirs

concerten el Contra-Poder

que Foucault atorga a qualsevol personatge,

(darrere la màgia de la irracionalitat

hi ha sempre el fil d’un ordre explicable),

serem sobirans de
la nocturnitat inajornable,

amos i senyors del
nostre llenguatge pristi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!