"…serem roures de fusta inflamable
en la gloriosa nit de Walburga,
els nostres cossos
desprendran
aroma del Bosc dels
Sentits,
perfum dels Camins de
l’Afecte,…"
[Hi ha més: poema complet a l’interior…]
HOMENATGE A JOSEP PALAU I
FABRE
La meua escala de valors,
alta i estreta com una finestra coronella
— ¿el gòtic de les sensacions corruptes,
l’espiritualitat flamígera bruta d’orins?–
descendesc
els seus graons
—
¿grinyola el futur de fusta corcada,
m’ho jugue tot en aquest
tràngol?–
pas a
pas arribe al fons
del
pou on l’ànima es mulla
entre
àcids d’una aigua pudenta…
— Aqueixa dona que veus,
abillada amb els cosmètics de la foscor
— ¿a la llum del sol et semblaria humana?–
és la destral de carnisser que Abraham
emprarà per sacrificar-te
— ¿només la teua cendra seria pura?–
no l’alquiles,
amic
— ens dic als
dos–
perquè té dos
preus:
el que costa
— et
sobra per pagar-lo–
i el que val
— t’empenyaràs
per sempre–
el teu cor serà una sabata vella
i apegalosa,
tirada a la
bassura de l’Existència,
Josep Palau i Fabre, tu que encens
les dones amb misteris i versos
— a la teua edat encara sembles jove–,
dona’m
la clau transparent que obri les portes
dels
cors que defugen tota solitud
i com a hibiscus
s’entrellacen
en
aquest temple de la vida
—
traçat per compassos ferms
en
honor al Gran Arquitecte–
Josep Palau i Fabre, a tu que t’enyoren
les
senyores,
i tanmateix et sobra temps
per a l’art més antiga de l’home,
que els teus records siguen adob
poderós
que fermenta la sàvia de les meues
anotacions,
serem roures de fusta inflamable
en la gloriosa nit de Walburga,
els nostres cossos
desprendran
aroma del Bosc dels
Sentits,
perfum dels Camins de
l’Afecte,
quan les bruixes i els sàtirs
concerten el Contra-Poder
que Foucault atorga a qualsevol personatge,
(darrere la màgia de la irracionalitat
hi ha sempre el fil d’un ordre explicable),
serem sobirans de
la nocturnitat inajornable,
amos i senyors del
nostre llenguatge pristi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara no et llegia. Ara ja sé dels arbres dels Boscs dels Sentits, de les arbreçades, dels Camins de l’Afecte…