Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Mars i oceans (pesca, tonyina, controls, Estratègia marina,...)

La Comissió Europea tanca finalment la pesca de la tonyina vermella per a l’any 2007

0

La Comissió Europea ha decidit avui tancar la pesqueria de la tonyina vermella de l’Atlàntic oriental i del mediterrani per a l’any 2007. Tenint en compte les captures dutes a terme fins a la data, ja s’ha arribat, de llarg, a la xifra de 16 779,5 tones, quota atorgada a la UE en la darrera reunió de la Comissió Internacional sobre la Tonyina (CICAA). De fet Greenpeace denuncia que aquest tancament arriba tard, ja que s’hauria hagut de produir fa quatre mesos. Per aquest motiu, la Comissió s’ha vist obligada a tancar de manera integral la pesca de tonyina, cosa que afecta de manera especial a països com Xipre, Malta, Grècia, Portugal i l’Estat Espanyol. Itàlia per la seva banda, ja havia posat fi (oficialment) a les seves activitats el passat més de juliol i França ho va fer l’agost. Segons informa la mateixa Comissió, s’ha posat de manifest importants mancances a l’hora d’informar sobre el nivell de captures per part de cada estat membre, cosa que s’han compromès a corregir de cara a l’any 2008. Recordem, per altra banda, que  (segueix…)

aquesta és una de les qüestions que des de Verds/ALE hem estat denunciant reiteradament tant a la Comissió de Pesca del Parlament Europeu, com a través de preguntes escrites a la Comissió, en línea amb les denúncies fetes per diveres organitzacions com, entre d’altres, Greenpeace (veure aquesta nota, tema sobre el qual acabo de presentar una pregunta a la Comissió), WWWF/Adena, GOB o Ecologistas en Acción. Malgrat tot, segueixen havent-hi nombroses denuncies sobre incompliments de la veda, els quals no només cal denunciar sinó sancionar, cosa que no sempre passa. Segons informació proporcionada per la Comissió Europea: 

M. Joe Borg, membre de la Commission chargé de la pêche et des affaires maritimes, a déclaré: «Nous avons manifestement affaire à deux problèmes à la fois: celui de la surpêche d?un stock déjà menacé d?effondrement et celui de l?équité entre les États membres concernés. Comme il est de son devoir, la Commission mettra tout en ?uvre pour remédier à cette situation dans les plus brefs délais.»

Sept États membres de l?Union pratiquent la pêche du thon rouge: Chypre, la France, la Grèce, l?Italie, Malte, le Portugal et l?Espagne. Le quota de l?UE, qui s?élève à 16 779,5 tonnes, lui a été attribué par la Commission internationale pour la conservation des thonidés de l?Atlantique (CICTA) lors d?une réunion tenue à Tokyo au mois de janvier, puis a été réparti entre les États membres concernés à l?aide d?une clé de répartition établie d?un commun accord (voir IP/07/257 et MEMO/07/85 ). L?Italie a mis un terme à son exploitation de la pêcherie le 24 juillet et la France le 27 août. Or, il s?avère que le quota global de l?UE est bel et bien épuisé. La Commission est donc dans l?obligation de fermer l?ensemble de la pêcherie aux navires de l?Union.

En ce qui concerne les États membres qui n?ont pas encore pleinement exploité leur quota, la législation communautaire prévoit des dispositions permettant de dédommager les parties lésées au cours des années suivantes. Elle contient aussi des mécanismes de déduction des quantités surpêchées. Pour ce qui est du quota global de l?Union, le plan de reconstitution de la CICTA inclut un dispositif de «remboursement» par les parties qui se livrent à la surpêche. Le comité d?application de la CICTA se réunit en novembre afin d?établir les chiffres définitifs des captures pour la campagne 2007 et pour l?ensemble des parties contractantes. Une fois que la CICTA aura décidé des mesures à prendre relativement aux dépassements de quota, la Commission présentera sa propre proposition de déduction et de compensation entre États membres de l?UE. Elle s?attachera à faire en sorte que tous les États membres pénalisés par cette fermeture précoce de la pêche en 2007 soient dédommagés dans le cadre des futures possibilités de pêche.

Il est essentiel d?empêcher toute surpêche pour que le plan de reconstitution soit pleinement et efficacement mis en ?uvre par tous les États membres concernés. Il s?agira en particulier pour la Commission d?assurer une communication plus fiable et dans des délais plus opportuns des chiffres réels de capture. En dehors de l?adoption en temps utile du règlement qui transposera définitivement le plan de reconstitution de la CICTA dans la législation communautaire (voir MEX/07/0403), la Commission réfléchira aux mesures propres à garantir que les États membres respectent les exigences de «communication en temps réel» prévues dans le plan, au moyen du rapport de capture portant sur cinq jours, qui doit être établi par les capitaines des navires de pêche.

La Commission poursuivra et renforcera les visites inopinées que ses inspecteurs effectuent dans les ports de débarquement et les exploitations; elle s?emploiera également à améliorer les échanges d?informations entre les administrateurs de la pêche des différents États membres et entre ces derniers et ceux des autres parties contractantes à la CICTA, notamment en ce qui concerne le transfert de thonidés dans des cages d?élevage. Un degré élevé de priorité sera de plus accordé au programme d?inspection commune internationale en mer de la CICTA. Les pays importateurs, et notamment le Japon, seront invités à refuser les importations dont il ne sera pas démontré qu?elles sont pleinement conformes aux mesures de la CICTA.

Le stock oriental de thon rouge (Atlantique Est et Méditerranée) fait l?objet d?une surexploitation depuis de nombreuses d?années. À plusieurs reprises, les scientifiques ont mis en garde contre le risque d?effondrement de ce stock si rien n?est entrepris pour réduire de manière considérable le niveau de l?activité de pêche. En particulier, l?importance de la surpêche non déclarée a été désignée comme une cause fondamentale du déclin de cette ressource.

Le thon rouge faisant partie des espèces de poissons grands migrateurs, la pêche est gérée dans le cadre de la CICTA. L?Union européenne en est un membre actif et a joué un rôle moteur dans l?adoption d?un nouveau plan de reconstitution sur quinze ans du stock oriental de thon rouge en novembre dernier, lors de la réunion annuelle de la CICTA, qui s?est tenue à Dubrovnik (voir IP/06/1632 ).

L?une des principales réalisations de ce plan est l?établissement d?un nouveau programme de contrôle et d?exécution strict et exhaustif, dont l?objectif est de lutter contre la surpêche, qui, par définition, est une activité de pêche illicite. La Commission attache une grande importance à la bonne mise en ?uvre du plan de reconstitution en général et à celle du programme de contrôle en particulier, et appelle les États membres exploitant la ressource concernée à coopérer entre eux, avec les autres parties de la CICTA et avec la Commission en vue d?empêcher la surpêche, qui met en péril l?une des pêcheries les plus anciennes et les plus riches d?Europe 

Foto: El pesquer libi Al Dafnia descarregant 96 tones de tonyina vermella a Valetta (Malta) quan fa ja tres mesos que la temporada de pesca està tancada per als vaixells de palangre. Greenpeace ho ha denunciat a la UE i jo n’he presentat una pregunta a la Comissió. Font: Greenpeace.

Nou informe de Greenpeace, aquest cop sobre les tones d’escombraries que aboquem al mar

0

(Nota de Greenpeace): "Greenpeace ha presentat aquest matí a Barcelona a bord del Rainbow Warrior l’informe Contaminació per plàstics en els oceans del món. Segons la informació recopilada pels científics de la organització ecologista, les dades disponibles indiquen que 6,4 milions de tones d’escombraries arriben als oceans cada any, dels quals entre el 60 i el 80 % són plàstics. El Programa de Nacions Unides per al Medi ambient, el PNUMA, estimava en 2005 que existien fins a 13.000 fragments de plàstic per quilòmetre quadrat en els oceans.

El 70% de les escombraries es troba en els fons marins. El Mediterrani Noroccidental (zones properes a les costes d’Espanya, França i Itàlia) és la zona del planeta amb major quantitat d’escombraries en els seus fons, 1.935 unitats/Km2. El Mar Carib, les costes d’Indonèsia, Mar Cèltic (Irlanda), Mar del Nord, Golf de Lleó i Golf de Biscaia, són altres zones amb gran acumulació d’escombraries en els seus fons marins. (segueix…)

Els impactes d’aquests abocaments són diversos, i van des de l’emmallament d’animals marins tals com tortugues, cetacis i foques, la ingestió de plàstics, o la introducció d’espècies invasores, que arriben ?a bord? dels mateixos. La bibliografia registra 267 espècies marines diferents afectades per aquests plàstics. Per exemple, un estudi realitzat al Mediterrani espanyol va trobar que el 75% dels individus analitzats de l’amenaçada tortuga babaua presentaven ingestió per plàstics. La ingestió d’aquestes escombraries pot bloquejar el tracte digestiu i impedir que els animals s’alimentin correctament fins a provocar la seva mort.

?La contaminació per escombraries està empitjorant la situació d’espècies que es troben ja críticament amenaçades. Entre la sobrepesca, la pèrdua d’espais costaners, la contaminació i els impactes del canvi climàtic, que es preveuen especialment severs en la regió, el Mar Mediterrani s’està buidant cada vegada més?, ha declarat Sebastián Losada, responsable de la campanya d’oceans de Greenpeace.

En les últimes dècades la quantitat de plàstics i de materials sintètics produïts ha augmentat considerablement. Les propietats que han proporcionat l’èxit a aquests materials, com la seva resistència i l’elevat temps necessari per a la seva degradació, impliquen també que quan són abocats al medi ambient la seva presència es perllonga durant dècades, causant un tipus de contaminació molt persistent.

El 80% de la contaminació per escombraries té el seu origen en terra ferma, principalment a través de les xarxes de sanejament, activitats industrials, o del turisme costaner. Entre les solucions a aquest problema es troben:

    * Afrontar els residus al mar des del seu origen (polítiques de residu zero)
    * Incrementar les operacions de neteja de la costa i el jaç marí
    * Millorar i aplicar els sistemes de depuració
    * Engegar polítiques educatives i de sensibilització amb una major implicació de les administracions, les empreses i la ciutadania
    * Complir les legislacions internacionals i nacionals relacionades amb l’abocament d’escombraries als mitjans fluvial i marí.

?El mitjà marí sofreix un intens i considerable procés de contaminació per l’abocament d’escombraries al mar. Si alguna cosa aquesta clara és que estem ofegant el mar en plàstics. Encara que s’augmentin les despeses en neteja de platges i fons marins les escombraries tornen amb insistència. Per això, cal abordar el problema des del seu origen i afrontar un canvi cultural que ens faci assumir que el mar no és un abocador?, ha declarat Mario Rodríguez, Director de Campanyes de Greenpeace.

Font foto: Greenpeace

Noves evidències posen de manifest la crítica situació de la tonyina al Mediterrani

0
Publicat el 30 de juny de 2007

En una nova audiència que va tenir lloc dijous a la Comissió de pesca del Parlament Europeu, es va tornar a posar de manifest la delicada situació que viu la tonyina al mediterrani. Científics, parts del sectors i ecologistes hi coincidien (veure apunt sobre audiència anterior La crisi de la tonyina vermella: crònica d’una extinció evitable). Només ho negaven una part del sector a qui sembla importar ben poc si la situació és tan crítica com sembla o no. De fet, hi ha qui aventura que podriem haver superat ja el punt de recuperació de tal manera que el final de l’espècie seria inminent. Sigui com sigui va ser prou significatiu constatar, gràcies a evidències que va proprocionar Sebastian Losada, de Greenpeace, com en nombroses ocasions hi ha embarcacions que pesquen vulnerant tota normativa (ja sigui perquè fan servir avionetes de seguiment d’estocs, o perquè traspassen captures a alta mar) amb total impunitat (veure Greenpeace presenta ante el Parlamento Europeo evidencias sobre la pesca ilegal de atún rojo). Després de l’audiència, des de Verds/Ale vàrem fer públic el següent comunicat:

Audition publique: Reconstitution des stocks de thon rouge dans l’océan Atlantique oriental et la Méditerranée: Pillage du thon rouge par les flottes européennes: les Verts UE demandent à la Commission UE d’ouvrir une enquête


Après les nouvelles révélations en commission Pêche du PE sur les activités illégales des flottes européennes qui pêchent le thon rouge en Méditerranée, les eurodéputés Verts demandent à la Commission européenne l’ouverture d’une enquête sur la pêche de cette espèce en danger.

Après l’audition publique sur l’état de cette pêche, Marie-Hélène Aubert vice présidente du Groupe des Verts et Raül Romeva membre du Groupe des Verts/ALE, tous deux membres de la commission de la pêche, ont déclaré: 

"Nous avons une fois de plus la preuve que les flottes européennes continuent leurs activités ouvertement illégales, malgré l’adoption récente d’une législation européenne règlementant la pêche au thon rouge. Même les règles adoptées par l’UE, pourtant peu restrictives, ne sont pas respectées.Les preuves apportées par Greenpeace suite à leur expédition en Méditerranée montrent bien que les Etats Membres ne font pas respecter les règles. L’utilisation d’avions de reconnaissance pour repérer les bancs de thons est interdite dans toute la Méditerranée,or, les photos prises montrent clairement des avions européensqui décollent d’aéroports européens et renseignent des navires de pêche européens.

La Commission européenne doit enquêter sur les faits rapportés aujourd’hui, renforcer ses contrôles sur les Etats membres et si les preuves sont avérées, engager des poursuites judiciaires contre les ceux qui ne respectent pas scrupuleusement les nouvelles règles de la pêche au thon rouge". 

Note aux éditeurs: 
Le thon Rouge de Méditerranée est un poisson hautement profitable, fortement surexploité et à la limite de l’extinction commerciale. CICTA, l’organisation internationale chargée de la pêche au thon rouge, a adopté, lors de sa réunion de Dubrovnik en Octobre dernier, des règles qui, selon des avis de scientifiques, ne permettront pas au stock de se reconstituer. Ce sont ces règles, entrées en vigueur suite à la réunion du Conseil du 13 Juin, qui ne sont pas respectées selon les preuves présentées à l’audition de ce matin.

Foto: Els vaixells italians Ligny Primo, el Maria Antonietta i el Luca Maria es trobaven pescant tonyina vermella a 90 milles al nord de Líbia. El vaixell insignia de Greenpeace Rainbow Warrior va ser testimoni de la pesca amb avioneta, pràctica il·legal. Font: Greenpeace

Acord Consell de Ministres de Pesca: la tonyina segueix en perill

0
Publicat el 12 de juny de 2007

El Consell de la UE sobre Pesca va adoptar finalment en la seva reunió d’ahir, a Luxemburg, l’anomenat Pla de Recuperació per a la Tonyina Vermella. Després de mesos de parlar-ne (veure els anteriors apunts sobre la qüestió a la Categoria Pesca/Protecció de Mars i Oceans), la solució final no deixa prou marge per a la complaença i l’optimisme. Malgrat els forts interessos comercials i les enormes pressions de parts del sector, si no s’estableixen mecanismes per garantir la supervivència de l’espècie el seu final sembla inminent, i llavors ja no serà una lluita entre pesca tradicional i grans multinacionals de la pesca, ni tan sols entre pescadors legals o il.legals, ja que, simplement, no quedarà tonyina per pescar. Adjunto la nota que n’ha fet Greenpeace. (segueix…)

El Consejo de Ministros de Pesca de la UE ha aprobado hoy (per ahir, 11 de juny) un plan que permitirá capturar el doble de atún rojo del recomendado por los científicos y que retrasa un año la aplicación de la nueva talla mínima de captura de 30 kg. Greenpeace demanda el cierre inmediato de la pesquería

El Consejo de Ministros de Pesca celebrado hoy en Luxemburgo ha trasladado a la legislación comunitaria el llamado ?Plan de Recuperación? del Atún Rojo, aprobado en noviembre pasado por la Convención para la Conservación del Atún Rojo (CICAA). Este plan permitirá la captura en 2007 de 29,500 toneladas de atún rojo, el doble de la cantidad recomendada por lo científicos para evitar el colapso de la población (2). Además, una de las medidas más importantes del plan, el aumento de la talla mínima de captura desde los 10 kg actuales hasta 30 kg, sólo entrará en vigor el año que viene, lo que permitirá que continúe la captura de juveniles.

El atún rojo se encuentra en la actualidad al borde de la desaparición, víctima de la presión pesquera excesiva y de las prácticas ilegales de la industria atunera mediterránea
(3).

?No hay ninguna esperanza de recuperación de la especie en este ?plan de recuperación?. Sólo supone una amnistía para las flotas responsables de la captura ilegal de decenas de miles de toneladas de atún rojo en los últimos años y una sentencia de muerte para una de las especies más importantes en el Mediterráneo?, ha declarado Sebastián Losada, responsable de la campaña de océanos de Greenpeace a bordo del Rainbow Warrior. ?No sólo el plan se ha aprobado tarde, cuando buena parte de la pesquería ya ha tenido lugar, sino que la UE ha tenido la desfachatez de retrasar un año la aplicación de una de las medidas más importantes y permitir que continúe la captura de juveniles?.

El Rainbow Warrior se encuentra en estos momentos al sur de Malta documentando las actividades de las flotas que operan en el Mediterráneo central. El único aspecto positivo en el Plan de Recuperación de ICCAT son las nuevas medidas de control de la pesquería. Pero este plan tan sólo ha sido aprobado cuando quedan apenas tres semanas para que se cierre el caladero. Por ejemplo, varias avionetas han estado operando desde la isla italiana de Lampedusa, algo que estaría prohibido de acuerdo al nuevo plan de gestión.

?A estas alturas, las flotas que faenan en la región ya deben haber alcanzado las 15,000 toneladas de capturas recomendadas por los científicos. La pesquería debería ser cerrada de inmediato?, añadió Losada.

Greenpeace lamenta que la Unión Europea apruebe este plan de gestión que condena al atún rojo en lugar de aplicar las leyes comunitarias y reducir de la cuota de los países que han pescado ilegalmente en años anteriores.

En los últimos 12 meses los científicos han alertado del inminente colapso de la población de atún rojo en el Atlántico Oriental y el Mediterráneo, a no ser que la presión pesquera sea reducida drásticamente y el atún sea protegido durante la época de reproducción.

(1) Reglamento del Consejo 41/2006.

(2) La cuota adoptada es de 29.500 t en 2007, 28.500 t en 2008, 27.500 t en 2009 y 25,500 t en 2010. Los científicos recomendaron el pasado mes de septiembre que las capturas no rebasaran las 15.000 toneladas.

(3) En 2005 las capturas de atún rojo rondaron las 50.000 toneladas, un 56 % más que la cuota de 32.000 toneladas que pueden ser capturadas legalmente. Estos niveles de pesca ilegal, entre los más escandalosos en todo el mundo, están estrechamente vinculados con la excesiva capacidad de las granjas de atún instaladas en el Mediterráneo.

Actualmente existe capacidad en la región para engordar más de 51.000 toneladas de atún, casi un 60% más que la cuota legal. De éstas, casi 12.000 corresponden a España, principalmente en granjas instaladas en la región de Murcia.

Font foto: Greenpeace

Tonyina: aturar-ne la pesca ara per poder-ne pescar en el futur

0
Publicat el 21 de maig de 2007

Aquest vespre tenim una reunió extraordinària de la Comissió de Pesca del Parlament Europeu (a Estrasburg) per abordar de manera específica la situació de la tonyina vermella i les mesures que cal emprendre per a la seva protecció i, per tant, per garantir-ne la supervivència de l’espècie. Entre d’altres assumptes, la Comissió Europea retrà comptes de la darrera reunió el Consell. Tal i com ja he comentat d’altres vegades, es tracta d’una qüestió doblement important, tant des del punt de vista de la biodiversitat, com des de la dimensió social que l’acompanya (veure aquesta nota de WWF/Adena). Actualment, la quantitat que es pot pescar a la UE de tonyina vermella és de 9.398 tones, segons que va ser acordat a les negociacions sobre els Totals Admesos de Captures (TAC) per al 2007, xifra que, al seu torn, suposa la meitat de la quota permesa l’any 2006. (segueix…)

Es tracta d’una xifra que suposadament havia de ser provisional ja que, tot i que la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) havia adoptat a Dubrovnik, el Novembre, un TAC total de 29.500 tones, aquest no es va dividir entre les parts contractants de l’ICCAT fins el gener de 2007, a Tòquio. Així, la UE va adoptar la xifra de 9.398 tones amb l’objectiu de començar la temporada, i amb el compromís de decidir la quota definitiva més endavant. A Tòquio, la quota assignada a la UE ascendia a 16.779 tones (aquesta és la xifra que apareix en la proposta de la Comissió a la reunió de Tòquio, la qual encara no ha estat adoptada per part del Consell de la UE).

La situació, efectivament, és complexa, però es pot resumir de la següent manera: actualment hi ha dues propostes, la primera, anomenada la proposta 2007, que és la que s’està discutint en el si del Consell, consisteix a revisar (esmenar) l’actual regulació general de les TAC de manera que es pugui implementar el pla de la ICCAT durant 2007, incloses les quotes de 16.779 tones, així com enfortir les tasques de vigilància i les mesures de supervisió, etc… Aquesta és, lògicament, la que més interessa a la gran indústria, ja que suposa un important increment de la quota de pesca que actualment està en vigor, però que encara no s’ha adoptat degut a l’oposició d’alguns països. 

La segona proposta (anomenada proposta de recuperació) és la que suposaria adoptar el pla de recuperació de l’ICCAT en la seva totalitat, i és, de fet, la que en aquests moments estem discutint al Parlament Europeu, a través de l’informe del qual és ponent el diputat Brughetto. Malgrat que les dues propostes mostren moltes similituds, les diferències procedimentals són també evidents.

Per altra banda, el passat 13 d’abril la Comissió va enviar una carta als Estats Membres explicant que, d’acord amb el Tractat, els Estats Membres estan obligats a aplicar els termes del pla de recuperació de l’ICCAT fins i tot si aquest no ha entrat en vigor. De moment, sembla que només l’Estat espanyol ha enviat aquesta informació via carta a la indústria del seu territori, pertot i que desconec si algun altre país ho ha fet també.

Donat que el Consell no ha adoptat encara la proposta de recuperació de l’ICCAT, el Comissari de Pesca, el maltès Joe Borg, ja ha advertit al Consell que tancarà la temporada de pesca quan s’hagi assolit la xifra de 9.397 tones. El problema, però, rau en què actualment els mecanismes de control sobre les pesques, especialment al Mediterrani, són tècnicament molt pobres, i com que encara no s’han adoptat noves mesures de control, tot plegat fa que sigui molt difícil confiar en què la Comissió podrà complir amb aquesta advertència.

La Comissió té dues vies per tancar una pesqueria, a banda de quan un Estat Membre diu que ja ha exhaurit la seva quota. La primera consisteix a aplicar l’anomenat tancament d’emergència (la regulació bàsica de la Política Pesquera Comunitària preveu tancar una pesqueria durant 6 mesos per raons d’emergència). La segona consisteix a aplicar la regulació de Control, segons la qual la Comissió pot determinar, indiferentment de les dades proporcionades per un Estat Membre, quan una quota ja ha estat assolida i ordenar-ne el tancament de la temporada de pesca. Per fer-ho calen dades molt fiables ja que, si després es demostra que la Comissió ha ordenat finalitzar la pesca abans d’haver-se arribat a la quota establerta, l’Estat Membre afectat pot demanar una compensació.

Aparentment, i segons les informacions de les quals disposo, la Comissió estaria estudiant aquesta segona opció de manera que tindria previst clausurar la temporada de pesca de la tonyina vermella abans que tingui lloc la propera reunió del Consell de la UE, prevista pel 12 de juny.

De fet, em consta que ja hi ha nombrosos esforços de recopilació de dades que tenen per objectiu recolzar aquesta mesura.

Donada la importància del tema, el Parlament Europeu celebrarà una nova Audiència Pública sobre la situació actual i futura de la Tonyina Vermella el proper 28 de juny (l’anterior la vàrem fer el passat 12 de setembre de 2006, tal i com ja vaig comentar en aquest apunt anterior, La crisi de la tonyina vermella: crònica d’una extinció evitable, així com podeu consultar diverses de les iniciatives que he dut a terme en relació a aquesta qüestió en la categoria Pesca/Protecció de mars i oceans).

Font foto: BBC.

La tonyina s’acaba, amb l’aval de la UE (carta a la Comissió Europea)

0
Publicat el 19 d'abril de 2007

Davant la inminent desaparició de la tonyina vermella, diversos eurodiputats i eurodiputades del Grup Verds/ALE hem escrit una carta al Comissari d’Afers Pesquers i Marítims de la UE, el maltès Joe Borg, demanant que es redueixin de manera inmediata les quotes de pesca de tonyina vermella per a les flotes de la UE.

Nota de premsa: El eurodiputado de ICV (Verdes/ALE), Raül Romeva, ha alertado a la UE sobre los peligros de mantener los actuales niveles de actividad pesquera del atún rojo. Según Romeva, ?la sobreexplotación de los recursos existentes está dejando la pesca de atún rojo a las puertas del colapso?. (segueix…)

Por esto, Romeva conjuntamente con otras eurodiputados y eurodiputadas del grupo de los Verdes miembros de la Comisión de Pesca del Parlamento Europeo ha escrito una carta al Comisario d?Asuntos Pesqueros y Marítimos pidiendo el cumplimiento de las medidas pactadas a Dubrovnik en la reunión de la Comisión Internacional para la Conservación del Atún Atlántico (ICCAT).

A la oposición formal de Libia al plan adoptado por el ICCAT a la reunión de Dubrovnik, se suman los incumplimientos encubiertos por parte d?estados miembros de la UE. Este hecho pone en entredicho la credibilidad de la UE en cualquier iniciativa que abogue para una recuperación de los niveles normales de la especie a corto plazo y una actividad pesquera sostenible a la larga.

El eurodiputado de ICV ha explicado que ?uno de los principales problemas añadidos es la dificultad en el seguimiento y en el control de las cantidades reales capturadas, puesto que está ampliamente extendido que la pesca de atún rojo se lleva a término en gran parte de manera ilegal, no documentada y no regulada (INDNR)?. ?Es más que probable que la situación real sea mucho peor que la oficial?, ha añadido Romeva.

Por todo esto, Romeva ha pedido en un seguido de medidas estrictas, sin la aplicación de la totalidad de las cuales no será posible revertir la actual tendencia, y que tienen como objetivo básico reducir la cantidad de pesca de las flotas de la UE.

Las medidas referidas son las siguientes:

1. Reducción del Total Admisible de Capturas (TACO) de atún rojo. De hecho, las 29.500 toneladas acordadas a Dubrovnik no son asumibles por el ecosistema, por lo que se debería mantener la cuota previa de 9.397,7 toneladas 

2. Extensión de la temporada de cierre de la pesca al Mediterráneo, fijando el inicio el 1 de junio en vez del 1 de julio. 

3. Investigar y penalizar la sobrepesca por las flotas de la UE, imponiendo una reducción de las cuotas asignadas a los Estados miembros que lo incumplan. 

4. Adoptar el plan multianual fijado por el ICCAT, que aunque no es suficiente si no se aplican los cambios propuestos, propone medidas de control y vigilancia que, de ser plenamente aplicados por los Estados miembros, reducirían notablemente la pesca INDNR. 

5 . No pescar en aguas líbias ni importar pescados que sean capturados hasta que Libia no adopte el plan y lo implemente plenamente. El mismo principio, aplicado por todas las flotas de la UE, debe seguirse para cualquier otro país que se oponga al acuerdo. 

6 . Cierre de la pesca de atún rojo, inmediato y hasta que todas las medidas del plan acordado sean aplicadas. El cierre está acordado para el momento en qué las cuotas se han logrado por tal de no excederlas. No obstante, el hecho que la situación real sea presumiblemente mucho peor que la conocida impondría esta medida para favorecer una recuperación más rápida de los niveles normales.

Finalmente, Romeva ha dicho que ?estas medidas  deben ser no sólo aplicadas inmediatamente por la Unión Europea de manera unilateral, sino que además la delegación de la UE a la reunión de la ICCAT de este año tiene que adquirir el compromiso de renegociar las condiciones y obtener un pacto de cumplimiento de todas las partes.

Foto: Joe Borg, Comissari d’Afers Pesquers i Marítims de la UE. Font: Parlament Europeu

S.O.S. tonyina: WWF/Adena alerta novament la UE

0

Davant la reunió del Grup de Treball sobre Pesca que tindrà lloc demà a Brussel.les, a porta tancada, per acordar de quina manera es divideixen les quotes relatives a la pesca de la ja sobreexplotada tonyina vermella en preparació del proper Consell de Pesca de la UE (16-17 d’abril) que és quan les quotes es votaran de manera oficial, WWF/Adena alerta un cop més de la situació i demana als governs més responsabilitat i coherència en aquest assumpte de cara a evitar un col.lapse i arribar a un punt de no retorn pel què fa a l’extinció de l’espècie. Un cop més penso que cal prendre’s molt seriosament les alertes de WWF/Adena. (segueix…)

Nota distribuida per WWF/Adena:

Tomorrow in Brussels, top European Union officials are meeting behind closed doors to agree on dividing up their quota for the already overfished Mediterranean bluefin tuna, ahead of the European Fisheries Council on 16-17 April when the quotas will be officially voted in.

However, these fishing nations are taking no steps to save the species from imminent collapse, in spite of urgent scientific advice. On the contrary, prominent fishing nations – particularly France – have openly declared huge over-quota catch, yet no compensation mechanism is being used, despite clear regulation.

Last year the scientific committee of ICCAT (International Commission for the Conservation of Atlantic Tunas) classified Mediterranean bluefin tuna as being in ?the danger zone, at substantial risk of severe decline and stock collapse?. The alarm call could not have been clearer.

WWF has written to all EU fisheries ministers urging their countries to voluntarily cut catches by 50% for conservation, as an urgent measure – a way of buying time to save the species from the imminent collapse that has been predicted by ICCAT’s own scientific committee.

Further, WWF advocates that rogue states – those which have repeatedly overfished Mediterranean bluefin tuna, especially France – should compensate for this through an appropriate reduction in quotas, in line with rules for European fisheries (Council Regulation (EC) 847/96). This was applied in March by the European Commission to the UK and Ireland for overfishing mackerel and herring.

In the letters to ministers, WWF also urges EU bluefin tuna fishing nations not to operate in Libyan waters, where the fishery will be unregulated this year. Libyan waters are the last refuge of vulnerable spawning bluefin tuna in the Mediterranean.

?Countries must be held responsible for their overfishing of the Mediterranean’s fragile bluefin tuna,? said Dr Sergi Tudela, Head of Fisheries at WWF Mediterranean. ?The clock is ticking to save Mediterranean tuna from collapse and every measure must be taken to avoid this.?

Font foto: BBC/AFP

Pregunta a la Comissió europea sobre el vessament de petroli en zones marines d?interès ecològic

0

Quatre anys després de la catàstrofe del Prestige, el dèficit en les mesures de seguretat en el transport matítim continua, amparat pels nombrosos buits jurídics existents en la legislació vigent. Per aquest motiu, he fet arribar una pregunta a la Comissió Europea demanant quines mesures es pensen prendre davant la manca de seguretat en els vaixells de transport de substàncies perilloses i quines actuacions es pensen dur a terme per protegir les Zones Marines Especialment Sensibles. (segueix…)

Les últimes notícies sobre els accidents patits en les darreres setmanes per part del petrolier Sierra Nava a la Badia d?Algesires i del vaixell de transport de mercaderies perilloses Ostedijk prop de les costes gallegues han desenterrat el debat sobre la seguretat en el transport marítim, i especialment la regulació d?aquestes activitats en Àrees Marines Protegides

El transport marítim juga un paper fonamental en el comerç de la Unió Europea, tant l?interior com l?exterior. La majoria d?activitats mercantils relacionades amb el transport en vaixell per Europa involucren a més d?un Estat membre de la UE, i és per això que cal actuacions eficaces que cal plantejar en l?àmbit comunitari.

Foto: Ostedijk. Font: El Periodico

Tres respostes de la Comissió sobre temes marins

0

La Comissió Europea em respon a tres de les preguntes que vaig presentar fa unes setmanes sobre la Directiva per a una Estratègia Marina Europea, sobre les àrees marines protegides a Canàries, i sobre la pesca de xarxa de fons de la part nordest de l’Atlàntic. Les tres preguntes es basen en denuncies i iniciatives que, entre d’altres, han estat impulsades per ONG que treballen per la protecció de mars i oceans com WWF-Adena, Greenpeace o Oceana.

Pesca il·licita: la responsabilitat de la UE

0

Dijous passat la Comissió de Pesca del Parlament Europeu va adoptar, per unanimitat, un informe sobre la pesca il·licita, no declarada i no reglamentada (l’anomenada pesca INN). La qüestió, sens dubte, és preocupant. L’objectiu de l’informe és establir les bases sobre les quals s’ha de redactar la legislació que enguany ha de proposar la Comissió Europea. La UE va decidir un Pla d’Acció sobre la Pesca il·legal l’any 2002. La Comissió Europea ha d’avaluar el proper estiu la posada en funcionament d’aquest pla, i ja ha enunciat que, com a conseqüència de l’avaluació, seguidament farà una proposta legislativa. D’acord amb la legalitat internacional, (segueix…

és l’Estat al qual pertany el pavelló amb el que navega un vaixell qui ha de garantir que l’esmentat vaixell compleix les normes, incloses les que tenen a veure amb la gestió de les empreses pesqueres, les condicions laborals, els estandards sanitaris, etc… Amb l’objectiu d’evitar aquestes normes els vaixells acostumen a navegar amb ‘pavelló de conveniència’ d’Estats que no han signat les convencions internacionals i que, en conseqüència, no els imposen aquestes normes. Cada cop són més els vaixells que no entren a port per tal de descarregar les seves captures sino que les transfereixen a vaixells de càrrega refrigerats ("refeers") els quals recuperen el peix de diversos vaixells avans de dur-lo a port. Així mateix, també és possible ‘blanquejar’ el peix, barrejant-lo amb captures d’operadors legals i il·legals.

La ponent de l’informe del Parlament Europeu, l’eurodiputada verda i vicepresident del Grup Verds/ALE, Marie-Hélène Aubert, considerava que:

"L’Union Européenne a bien pris quelques mesures contre la pêche illégale dans son Plan d’Action de 2002, mais on est encore loin d’une pénurie de poisson illégal sur le marché européen. Les mesures mises en places doivent être renforcées et d’autres doivent être prises d’urgence. En plus d’une stricte interdiction de commercialisation pour le poisson illégal, nous avons besoin de sanctions réelles pour les fraudes avérées. Pouvoir suivre les pirates célèbres via l’introduction de listes noires pour certains navires et certains pays par exemple, ainsi qu’une coopération de l’UE avec les pays en développement aiderait à ce que ces pirates ne tirent pas trop sur la corde".

"Ces nouveaux pirates que sont les pêcheurs illégaux représentent un danger à la fois pour les stocks de poissons et pour les pêcheurs européens qui respectent les règlementations. De plus, les navires illégaux ne respectent pas les restrictions appliquées à la taille des mailles des filets ou aux zones de pêche, ce qui leur confère un avantage concurrentiel qui lèse les pêcheurs réguliers.

Des entreprises peu scrupuleuses réussissent à passer à travers les mailles du filet de contrôle en naviguant sous pavillon de complaisance et en changeant régulièrement leurs navires de pavillon. En tant que première consommatrice mondiale de poisson, l’Union Européenne doit prendre les armes et ses responsabilités dans la lutte contre les pirates."

Les estimations récentes évaluent le trésor de guerre prélevé par la pêche pirate à 2.4 milliards de dollars par an (1), dont la majeure partie venant des eaux de pays en développement. L’impossibilité financière pour ces pays de mettre en place des contrôles efficaces, particulièrement en Afrique de l’Ouest, aggrave les conséquences de ces pillages marins pour les populations locales dont l’économie et l’alimentation dépendent de la pêche, accentuant ainsi la pauvreté, l’insécurité alimentaire avec les conséquences migratoires qui en découlent.

La pêche pirate sape également les efforts internationaux pour éviter l’épuisement des stocks de poisson à risque. Sur le Thon Rouge par exemple, espèce au bord de l’extinction commerciale, la réduction des quotas de pêches officiels augmente le prix et donc l’attrait pour les pirates, tandis que les pêcheries peuvent d’autre part changer leurs navires de pavillon pour éviter les interdictions d’importation. A moins d’une action rapide contre la pêche illégale, ce ne sont pas les faibles réductions de quotas consenties au niveau international qui sauveront l’espèce (2)".

Notes: 

(1) Estimation du "Marine Resources Assessment Group"
(2) Lors de la réunion de l’ICCAT, "International Commission for the Conservation of Atlantic Tunas", du 17 au 26 Novembre à Dubrovnik, les quotas pour le Thon Rouge dans l’Atlantique Est et la Méditerranée ont été fixés par les Etats Membres pour les 4 prochaines années : 29 500 tonnes en 2007, 28 500 en 2008, 27 500 en 2009, 25 500 en 2010. Pourtant, le comité scientifique de l’ICCAT avait recommandé une limite de 15 000 tonnes, considérée comme essentielle pour préserver l’espèce de l’extinction.

Font fot: BBC

Resposta de la Comissió sobre la Protecció dels Fons Marins

0

El passat 9 de novembre de 2006 vaig presentar aquesta pregunta a la Comissió en relació a la protecció dels fons marins. La Comissió m’acaba de respondre en els següents termes:

E-4822/06ES. Respuesta del Sr. Borg en nombre de la Comisión (22.12.2006)

La Comisión comparte la inquietud manifestada por Su Señoría por la incidencia de las prácticas destructivas en los hábitats marinos vulnerables y es plenamente consciente de que tales efectos son (segueix…)

 particularmente obvios en los ecosistemas de las profundidades marinas, tales como los corales de aguas frías y las chimeneas hidrotérmicas. La Comunidad tomó parte en la elaboración del llamamiento formulado por la Asamblea General de las Naciones Unidas en la Resolución 59/25 de 2004. La Asamblea General acordó reexaminar en 2006, en su 61º período de sesiones, los progresos realizados por los países y las organizaciones regionales de ordenación pesquera a raíz de dicho llamamiento. En este contexto, se pidió a la Comunidad Europea que presentara una comunicación al Secretario General de las Naciones Unidas en la que informara sobre las medidas adoptadas por la Comunidad en este sentido. Esta contribución se envió a la Secretaría General de la ONU el 2 de mayo de 2006. Con vistas a una total transparencia, la Comisión ha puesto este documento a la disposición del público en las páginas Web dedicadas a la pesca y los asuntos marítimos[1].

La Comisión representa a la Comunidad Europea en las consultas que las partes interesadas celebran cada año con carácter informal, con vistas a la adopción de la Resolución sobre la pesca sostenible en la Asamblea General de la ONU, la cual aprobó esta Resolución, en lo que se refiere a 2006, el 8 de diciembre de 2006.

Como bien indica Su Señoría, una serie de organizaciones no gubernamentales se han declarado a favor de que la Asamblea General apruebe una resolución para la aplicación de una moratoria sobre el arrastre de fondo en alta mar. La Comunidad Europea viene expresando de manera constante la opinión de que los hábitats marinos vulnerables deben protegerse a través de una regulación eficaz de las actividades pesqueras basada en medidas justas y eficientes y cuyo cumplimiento pueda ser controlado. En los casos en que existan organizaciones regionales de ordenación pesquera (OROP), conviene instar a las mismas a regular la pesca con todo tipo de artes de fondo, y no sólo el arrastre de fondo, de forma que sólo se autorice la pesca en aquellos lugares en que, según las evaluaciones, dicha actividad no tenga repercusiones adversas para los ecosistemas marinos vulnerables. Paralelamente, las OROP deben seguir esforzándose por proteger las zonas en que se sepa ya que existen tales hábitats. Asimismo, conviene que los Estados de abanderamiento obliguen a sus buques a retirarse de las zonas en que se descubran accidentalmente corales profundos que aún no estén cartografiados. Todas las OROP existentes facultadas para regular las pesquerías demersales han adoptado ya medidas para vedar la pesca en zonas en las que se encuentran corales profundos, y se espera que en los próximos meses la protección por zonas siga progresando,

En las zonas en que aún no se haya establecido una OROP, los Estados tienen, en virtud de la Convención de las Naciones Unidas sobre el Derecho del Mar y del Acuerdo para la aplicación de la misma de 1995 sobre las poblaciones de peces transzonales y altamente migratorios, la obligación de implantar tales organizaciones. No obstante, estos procesos llevan tiempo, puesto que requieren la firma, la ratificación y la entrada en vigor de acuerdos internacionales. En consecuencia, en lo que respecta a estas zonas, resulta oportuno que los Estados acuerden aplicar, provisionalmente, los mismos principios y medidas de precaución que los que cabe esperar de las OROP existentes. La Comunidad Europea encabeza la labor desarrollada en este sentido en dos grandes áreas de los océanos mundiales, a saber, el Océano Índico Meridional y el Pacífico Sur, donde los procesos de creación de una OROP o celebración de un acuerdo, así como la adopción de medidas provisionales para hacer frente a las prácticas pesqueras destructivas, están en curso.

Subsisten todavía algunas zonas en alta mar en relación con las cuales es improbable que pueda establecerse en un futuro próximo una OROP o un acuerdo. En lo que respecta a estas áreas (que comprenden esencialmente el Atlántico suroccidental y la zona estadística 41 de la Organización para la Agricultura y la Alimentación (FAO)), conviene que los Estados procuren con renovado empeño establecer un régimen de gestión cooperativa, pese a las dificultades geopolíticas que ello lleva aparejadas. Entretanto, deben comprometerse a asegurar que sus buques no desarrollen actividades pesqueras destructivas. Atendiendo a la responsabilidad del Estado de abanderamiento, cabe realizar una evaluación previa de impacto referida a las citadas zonas, la cual vendría respaldada por las medidas de control transparentes que los países de abanderamiento tienen el deber de aplicar a fin de verificar el cumplimiento de sus condiciones de licencia por parte de los buques.

Los elementos antes señalados constituyen un planteamiento viable que está plenamente en consonancia con el Derecho internacional y que puede someterse a revisión y examen a nivel internacional. La Comisión se congratula de que este enfoque, respaldado por la Comunidad Europea en las recientes consultas, haya quedado reflejado en la Resolución finalmente aprobada por la Asamblea General el 7 de diciembre de 2006, con ocasión de su 61º período de sesiones. A juicio de la Comisión, las medidas preconizadas por la Asamblea General representan un importante paso adelante en la consecución de una gobernanza eficaz de la pesca realizada en alta mar.

Font foto: Fedas


[1]     http://ec.europa.eu/comm/fisheries/doc_et_publ/factsheets/legal_textx/docscom/en/ec_report59-25para66to69final.pdf

 

Pesca: el Consell de la UE estableix quotes que novament afavoreixen la gran industria

1

Ja fa temps que diferents col·lectius científics, ONG i determinats sectors d?institucions polítiques denuncien el que ja sembla ser una pràctica habitual del Consell de Ministres de Pesca de la UE: el seguidisme dels interessos curterministes de determinats sectors gens escrupulosos de la industria. I és que, un cop més, aquest organisme acaba d?adoptar una decisió en relació a les quotes de pesca per a l?any 2007 completament irresponsables des del punt de vista de garantir la supervivència de nombroses espècies, menystenint així nombroses recomanacions científiques. Aquest any, a més,  (segueix…)

cal destacar com a aspectes especialment negatius la reintroducció de la pesca elèctrica en la zona del Mar del Nord ?sistema gens selectiu que provoca greus danys a les poblacions de taurons i ratjades­-, o la decisió de reobrir la pesquera de l?anxova argumentant ?motius de caire científic? (els mateixos que usen al Japó per justificar la caça de la balena). Organitzacions com WWF/Adena, Oceana o Greenpeace van lamentar aquesta nova decisió del Consell que de ben segur tindrà greus conseqüències sobre el futur dels nostres mars, i especialment per la molta gent que en viu.

Noticia segons El Pais:

Las cuotas de pesca fijadas por la UE ignoran los informes científicos

Especies como la anchoa, la merluza, el bacalao o las cigalas están amenazadas

El Pais. N. JUNQUERA / M. C. BELAZA – Madrid – 23/12/2006  

Los científicos y los ecologistas habían hablado, pero la Unión Europea ha desoído sus advertencias. Los cálculos de los expertos indican que cuotas pesqueras como las acordadas por los ministros de pesca de la Unión para 2007 amenazan las reservas de anchoa, merluza, bacalao, gallo, cigala, rape y lenguado. Los ecologistas aseguran que las nuevas cuotas, lejos de recortar las capturas, las aumentan, y que han prevalecido los intereses de la industria sobre la protección de los recursos marinos. En especial, critican la "pesca científica" de la anchoa, la especie más amenazada. 

Éste es el último siglo en el que habrá marisco, según un exhaustivo informe fruto de cuatro años de investigación sobre la acelerada pérdida de especies marinas publicado hace apenas un mes en la prestigiosa revista científica Science. Los criaderos se agotan, y el conjunto de la fauna pesquera está en peligro. Sin embargo, la Unión Europea acaba de aprobar una cuota de 82.540 toneladas para la captura de cigala, de las que 126 corresponden al Cantábrico. Los científicos y ecologistas habían pedido que se dejase descansar a este marisco durante un año en el Cantábrico y en Portugal: una cuota cero.

Oceana, la organización ecologista para la prevención de océanos, afirma que la enorme presión ejercida por España, Francia, Portugal y Polonia ha provocado que la UE haya aprobado unas cuotas de pesca "desmesuradas y desastrosas", que ponen en grave peligro especies sobreexplotadas. "El mes pasado un estudio científico subrayó el riesgo global de colapso si las pesquerías continuaban con la misma gestión", señala Ricardo Aguilar, director de Investigación de Oceana. "¿Cómo pueden los Estados ignorar esto? ¿Quieren ser responsables de que las próximas generaciones vivan en un mundo de océanos vacíos?", pregunta.

El estudio de Science, augura el agotamiento total de la pesca en 2048. Y para los incrédulos aporta un dato: el 30% de las especies marinas que se pescaban en 1950 ya se han colapsado.

"Las cuotas que acaba de poner la UE son incluso superiores a las de los años 90, cuando los reservas estaban mejor", señala Aguilar. "Lo único que pedimos es que se haga caso a los datos científicos. A los Gobiernos les dan igual las evidencias. No hacen caso y piden pescar más peces incluso de los que quedan en el agua. Juegan a superar al Ejecutivo anterior y no se dan cuenta de que si quedan 30.000 anchoas, ellos no pueden pedir 35.000. Vamos muy mal".

Anchoa. La pesquería de la anchoa en el Golfo de Vizcaya debería permanecer cerrada, según las asociaciones ecologistas, hasta que el stock consiga recuperarse. La UE ha prohibido las capturas, en principio, pero permite que entre el 15 de abril y el 15 de junio haya campañas experimentales de hasta un máximo de 28 barcos (20 franceses y 8 españoles), con científicos a bordo. Las capturas de esos buques se comunicarán a Bruselas cada 15 días y se interrumpirán cuando haya suficientes muestras. La UE decidirá entonces si continúa o no la veda de la anchoa.

"Los últimos informes sobre la anchoa son muy contundentes, es una especie que no se está recuperando y hay que cerrar el golfo de Vizcaya. Por eso, esto de la pesca experimental de la anchoa me parece un eufemismo y un engaño, como el de la caza científica de ballenas en Japón. ¿Por qué dicen cuántos barcos van y no cuánto van a pescar?", se pregunta Juan López de Uralde, director ejecutivo de Greenpeace España. "Es una broma de mal gusto", añade Aguilar, director de investigaciones de Oceana. "Esto no es más que un acuerdo de última hora para contentar a Francia, que podrá pescar de forma camuflada. Lo de la pesca científica de la anchoa es como ir a investigar ahora si hay urbanizaciones en Marbella".

– Merluza. El Consejo Internacional para la Exploración del Mar (ICES) revela en su último informe que hay "buenas noticias" para la merluza del norte, que parece haberse recuperado un poco tras agotarse casi totalmente a finales de los 90. La recuperación ha animado a los ministros de pesca de la Unión Europea a aumentar en un 20%, hasta las 8.708 toneladas, la cuota para este pescado en el Atlántico Norte.

Para Greenpeace, el entusiasmo es excesivo y hubiese preferido un aumento de la cuota de sólo un 5%. Oceana ha pedido por quinto año consecutivo el cierre de la pesquería en aguas ibéricas y del Golfo de Vizcaya porque considera que el stock está fuertemente sobreexplotado. Y el Consejo Internacional para la Exploración del Mar (ICES) proponía, pese a todo, 17.000 toneladas menos de lo que finalmente ha aprobado la Unión Europea para todo el territorio de pesca de este pescado.

– Bacalao. El ICES propuso una cuota cero para el bacalao del norte este año y lo ha vuelto a proponer para el que viene, pero la Unión Europea no ha cerrado su captura. Oceana asegura que sólo los stocks de Noruega y el Ártico están en una mejor situación, y que sólo en estos caladeros debería permitirse una captura moderada. Sin embargo, las cuotas previstas por la UE autorizan la captura de miles de toneladas.

– Gallo, Rape y Lenguado. Ninguna de las cuotas fijadas por la Unión Europea para estos tres pescados coincide con las recomendaciones científicas. Ni las 26.224 toneladas fijadas para el gallo -los ecologistas pedían 17.700-, ni las 56.105 que los ministros de pesca de la UE han dejado para el rape, 8.000 más de lo recomendado por los científicos, ni las 29.972 fijadas para el lenguado, 6.000 más de lo que piden los ecologistas.

Tiburones en la lista roja

Sólo algunas especies de tiburón tienen sistemas de cuotas de pesca. Oceana, organización internacional que trabaja para proteger y recuperar los océanos del mundo, había pedido una cuota cero para dos especies de tiburón en peligro de extinción: la mielga y el cailón o marrajo sardinero, pero la Unión Europea ha fijado finalmente unas cuotas de 3.669 toneladas en el caso de la mielga y 174 para el cailón.

También, el Consejo Internacional para la Exploración del Mar (ICES) había aconsejado a todos los países del Atlántico Nordeste que no permitieran capturas de estas dos variedades debido a lo vulnerables que son a la sobreexplotación.

Ambas especies están "en peligro crítico de extinción", según la Lista Roja de la Unión Mundial para la Conservación de la Naturaleza.

Los Estados miembros de la UE han propuesto que se regule su comercio incluyendo a las dos especies en el Apéndice II de la Convención Internacional sobre el Comercio de Especies Amenazadas de Fauna y Flora (CITES). Sin embargo, España, según denuncia Oceana, se mostró contraria al control del comercio de estas especies a través de CITES y no ha respaldado la propuesta.

La Mielga es un tiburón pequeño de costa que ha sido capturado "hasta casi su desaparición", según denuncia Ricardo Aguilar, director de investigación de Oceana Europa.

El cailón o marrajo sardinero es un tiburón oceánico altamente migratorio, pariente del gran tiburón blanco capturado accidentalmente en algunas pesquerías de túnicos y pez espada.

Foto: manifestació de WWF/Adena a Brussel.les el passat 21 de desembre davant la seu del Consell. Font: WWF/Adena

Estratègia o Tragèdia Marina Europea?

0

En un apunt anterior comentava la postura del Parlament Europeu en relació a la Directiva sobre l’Estratègia Marina Europea (Resultats/valoració votacions sobre estratègia marina, mercuri i control tràfec aeri: legislar en favor del Medi Ambient). Ahir els Ministres de Medi Ambient van arribar a un acord de text final certament diluït i excessivament ambigu de tal manera que dificilment podrà garantir allò que teòricament pretén, és a dir assolir ‘un bon estat ambiental de les aigües de totes les regions marines europees per a l’any 2021’. El text adoptat, per altra banda, no té en compte les recomanacions que fèiem des del Parlament Europeu. Diverses ONG parlen de "tragèdia", més que d’estratègia marina europea (veure p.e. aquesta nota de Seas at risk). Per tot plegat he presentat avui una pregunta a la Comissió en els termes següents: (segueix…)

La organización WWF/Adena critica a los Ministros de Medioambiente de la UE por el acuerdo adoptado ayer sobre la Directiva para una Estrategia Marina Europea, por su falta de compromiso para salvaguardar el medioambiente marino. El objetivo de esta nueva Directiva es conseguir un ?buen estado ambiental? en las aguas de todas las regiones marinas de Europa antes del año 2021. Según WWF/Adena los Estados Miembros han desvirtuado el espíritu de la Directiva al comprometerse únicamente en ?intentar conseguir? en vez de realmente ?conseguir? un buen estado ambiental para nuestros mares y océanos. Así, los Estado Miembros limitan su compromiso a tomar medidas para proteger el medio marino solo cuando sea ?razonable y factible? y siempre que no incurra en un ?coste desproporcionado?.  Leído en su integridad, el acuerdo se asemeja más a un compromiso débil y poco ambicioso que a un firme compromiso para proteger nuestros mares, eclipsando cualquier mejora que  los Ministros de Medioambiente hayan adoptado sobre la propuesta de la Comisión. Incluso algunos destacados objetivos ambientales, ya presentes en convenios internacionales y regionales, así como principios aceptados de buen gobierno – el principio de precaución, por ejemplo ?, han sido eliminados o ignorados por el Consejo, a pesar de que tanto la Unión Europea como los Estados Miembros han ratificado estos compromisos.

¿Como explica la Comisión que este acuerdo no contenga los objetivos ambientales de base tan necesarios para obtener una mejor futura Política Marítima de la UE? ¿Qué motivos alega la Comisión para no haber incluido en el acuerdo objetivos presentes en convenios internacionales y regionales que fueran ya ratificados por la UE y por los Estados Miembros? ¿Qué medidas va a emprender la Comisión para  intentar que se negocie un mejor acuerdo?

Font foto: seas at Risk 

La CICAA/ICAAT renuncia a protegir la tonyina, a instàncies de la UE: podran menjar sushi els/les nostres néts/es?

2

Comparteixo la decepció de WWF/Adena i de Greenpeace davant el trist resultat de la reunió anual de la Comissió Internacional per a la Preservació de la Tonyina de l’Atlàntic (CICAA/ICAAT) que ha acabat aquest cap de setmana a Dubrovnik (Croàcia). Tal i com posen de manifest ambdues organitzacions, presents com a observadors durant la Conferència, els acords als quals ha arribat la ICAAT no permetran malauradament salvar la més important de les pesqueries: la tonyina vermella de l’Atlàntic. A molta gent ens agrada el sushi i el sashimi (segueix…) 

(així com d’altres plats excel.lents que també tenen la tonyina com a ingredient principal), però precisament per això mateix cal ser molt conscients del ritme de sobre-explotació que està patint aquesta espècie fins al punt que la seva sostenibilitat està, ara més que mai, amenaçada de mort.

En aquesta ocasió, curiosament, va ser la delegació nord-americana la que va reclamar criteris més estrictes, mentre que la UE es va situar entre els qui van liderar el bloqueig a augmentar les restriccions. De fet, tal i com posen de manifest nombroses entitats, el pla de la UE -que és el que finalment ha adoptat la CICAA/ICCAT- és dèbil i completament insuficient, i evita exigir una reducció dràstica dels drets de captura. En concret han acordat reduir la quota de pesca un 20%, de 32.000 tones a 29.500 tones per a l’any 2007, 28.500 t pel 2008, 27.500 t pel 2009 i 25,500 t pel 2010, xifres, però, que queden lluny de les 11.500 tones que nombrosos estudis científics consideren el llindar mínim que garantiria la supervivència de l’espècie. A més a més l’anomenat Pla de recuperació que ha presentat la UE, en el qual es basa l’acord final, exclou també prohibir la captura durant el període àlgid de l’aparellament i el fresi, moment en el qual es capturen la majoria dels exemplars adults. De fet, la UE s’ha fins i tot oposat a la creació d’un grup de treball per a identificar als països responsables de les captures il.legales, tal i com havia suggerit la delegació dels Estats Units.

En paraules del responsable de pesca de Greenpeace, Sebastián Losada: "Declarando una amnistía general para las flotas responsables de la captura ilegal de 18,000 toneladas de atún rojo el año pasado, la UE ha perdido su credibilidad en la lucha contra la pesca ilegal. Es una vergüenza que llamen lo que han puesto en la mesa de negociación "plan de recuperación": no tiene nada que ver con la recuperación del atún rojo, sino con los intereses de la industria de la pesca y engorde del atún rojo".

Tot plegat va motivar que ahir mateix féssim públic des del Grup Verds/ALE el següent comunicat (que per cert ha estat recollit, entre d’altres, pel Col.lectiu Internacional de Suport als/les pescadors/es):

Following the conclusion of a meeting of the international body responsible for regulating tuna fishing (ICCAT) yesterday (1), the EU managed to secure a quota for fishing Bluefin tuna, which is double the scientifically-recommended upper limit for preventing the extinction of the species (2). Commenting on the outcome of the meeting, Spanish Green MEP Raül Romeva said:

"Bluefin tuna is a prime example of a marine species that has been fished to near extinction and yesterday’s outcome at the ICCAT meeting is a perfect example of the EU‘s role in driving fish stocks to unsustainably low levels. Despite scientific evidence, which urged limiting the catch in the eastern Atlantic and Mediterranean to 15,000 tonnes to prevent the extinction of this precarious species, the EUEU pushed for a quota of 32,000 tonnes and in the end settled for one of 29,500 tonnes – almost double the scientifically-recommended limit."

French Green MEP Marie Hélène Aubert, member of the EP’s Fisheries Committee, continued:

"The EU is a master in hypocrisy when it comes to fisheries. Despite claims as recent as last month that it follows scientific evidence in determining tuna quotas (3), it ignored new scientific evidence from ICCAT which warned of a total collapse of this Bluefin stock unless a drastic reduction in the catch was implemented. France and Italy, which led the bandwagon for preventing a reduction in the quotas, are also guilty of over-fishing based on their previous quotas. It is gravely irresponsible of these countries to threaten the survival of an entire species for the short-term profits of a few large fishing companies. The excessive quota in addition to illegal fishing could drive Bluefin tuna to swift extinction."

Editors notes:(1) ICCAT, the International Commission for the Conservation of Atlantic Tunas, met in Dubrovnik from 17 to 26 November.
(2) Quotas were set for bluefin tuna in the eastern Atlantic/Mediterranean Sea for the next four years: 29,500 tonnes in 2007; 28,500 in 2008; 27,500 in 2009; 25,500 in 2010. However, the ICCAT scientific committee had recommended a limit of 15,000 as essential for preventing the extinction of the species.
(3) At the meeting of the Commission for the Conservation of Southern Bluefin Tuna in October 2006 states, the EU representatives claimed it follows scientific advice on quotas.

D’aquest tema ja n’he parlat en anteriors apunts (veure per exemple La crisi de la tonyina vermella: crònica d’una extinció evitable), però em temo que n’haurem de seguir parlant.

Foto: el Rainbow Warrior navegant davant l’hotel on es va reunir la CICAA/ICAAT, a Dubrovnik. Font: Greenpeace

 

 

 

Resultats/valoració votacions sobre estratègia marina, mercuri i control tràfec aeri: legislar en favor del Medi Ambient

1

Tal i com estava previst el plenari del Parlament Europeu hem votat avui, entre d

altres assumptes, en relació a tres qüestions especialment rellevants pel medi ambient: Directiva sobre estratègia marina, Directiva sobre prohibició d

usar mercuri en termòmetres i baròmetres, i Sistema de gestió del tràfec aeri (SESAR). Pel què fa a la Primera qüestió, l

Informe Lienemann sobre la Directiva d

Estratègia Marina
(ja comentada en altres apunts d

aquest bloc), (segueix…)

el vot positiu que la majoria de l

Eurocambra li ha atorgat posa de manifest no només el suport del Parlament a la proposta de la Comissió, sinó que l

enforteix, ja que estableix un marc mitjançant el qual els Estats membres han d

assolir un bon estat ecològic dels mars i oceans europeus com a molt tard l

any 2017 (la proposta original de la Comissió parlava de 2021). En concret hauran d

adoptar, per tal d

assolir aquest fi, mesures que:

 

a) protegeixin i conservin el medi marí o en permetin la seva recuperació o, en aquells casos en què sigui possible, reestableixin el seu funcionament, els processos i l’estructura de la biodiversitat marina i dels ecosistemes marins;

 

b) previnguin i eliminin de manera progressiva la contaminació del medi marí per tal de garantir que no es produeixin repercussions o riscos greus per a la biodiversitat marina, els ecosistemes marins, la salut humana o els legítims usos del mar;

 

c) mantinguin l’ús dels serveis i els bens marins, així com les altres activitats desenvolupades en el medi marí a nivells que siguin sostenibles i no comprometin els usos i activitats de les generacions venideres, ni la capacitat de reacció dels ecosistemes marins davant dels canvis provocats per la natura o per l’ésser humà.”

 

Per cert, que en relació a la denuncia que fa avui Oceana sobre que Espanya, França, Polònia i Portugal lideren l

oposició a que es reguli l

explotació dels fons marins (en concret denuncien que aquests països

rebutgen les propostes destinades a evitar el col.lapse d

espècies que viuen en profunditat i reclamen quotes de pesca que clarament posen en risc el futur de la pesca d

aquestes espècies

recordo que ara fa uns díes vaig presentar una pregunta a la Comissió sobre aquesta qüestió (veure Pregunta num
E-4822/06).

 

Pel què fa als altres dos aspectes, el del mercuri i el del control del tràfec aeri, adjunto les notes de premsa que han elaborat els nostres ponents en l

ombra per a cadascun dels dos temes, Carl Schlyter (dels verds suecs) pel primer, i Caroline Lucas (dels verds anglesos) pel segon:

 

Toxic substances (mercury): EP reneges on agreement, jeopardising mercury ban

 

Following today

s vote by the European Parliament to exempt barometers from an EU ban on mercury in measuring devices, Swedish Green MEP and environment spokesman Carl Schlyter said:

 

“Today

s decision of the EP to exempt barometers from an EU ban on mercury in measuring devices
 risks completely derailing this important legislative proposal on this highly toxic substance. It is a disgrace that a handful of small producers of new barometers should be able to hold public health to ransom by de facto blocking an agreement on the phase out mercury in fever thermometers and it is irresponsible of those MEPs who have pushed for this.

 

“The EP and Council had agreed on a text on the phase out of mercury from all measuring devices (with an exemption for antique barometers), however today

s vote in the EP reneges on that agreement and casts serious doubt over the possibility of finalising this legislation prior to the REACH regulation. If we fail to agree on the phase-out of mercury
 in measuring devices prior to finalising REACH, it could be years before a proper ban on this toxic substance is adopted (1).

 

“Mercury-based measuring devices (e.g.  fever thermometers, devices for the measurement of blood pressure , barometers) have been estimated to account for the release of about 8 tons/year from a consumption of 33 tons/ year, with an additional 27 tons entering the waste stream from old equipment. Mercury is highly toxic and poses a global and chronic problem and it would be a major setback for the environment if the EU failed to introduce these restrictions.”

 

Editors notes:

 

(1) In order to ensure a first reading agreement on this proposal, in advance of REACH being finalised, the four biggest political groups in the EP and Council had agreed on a proposal to ban mercury in all fever thermometers and in all measuring devices for sale to the general public. Today’s EP vote overturns that agreement by granting an exemption to producers of barometers and thus jeopardises the prospects for ensuring a first reading agreement in advance of the final agreement on REACH. If there is no agreement prior to REACH, a mercury restriction would then have to be introduced under the REACH framework after it has come into force – this would likely delay any action on mercury for a number of years.

 

Aviation and climate change: New EU air control system must also play a role in limiting climatic impact of aviation

 

 Commenting on today

s vote in the European Parliament on a new air traffic management system for Europe (SESAR),
UK
Green MEP and rapporteur for the EP on climate change and aviation, Caroline Lucas said:

 

“Aviation is the fastest growing source of climate change, with flights set to double by 2020. Equipping air traffic management systems to play a role in reducing the climate damage of airlines is an important concrete step in combating climate change and we welcome today

s EP vote, which supported Green proposals to this end.

 

“Under the proposals adopted by the EP, the new EU air traffic management system (SESAR) would be given competences in the area of speed control to reduce fuel consumption and, consequently, emissions. In addition, SESAR would integrate cooperation with meteorological services to limit the overall climate impact of airlines: this would include using meteorological forecasts to help select flight paths (altitudes) that would limit the extent of vapour contrails (1).

 

“The rapidly growing climatic impact of aviation is undermining progress made in reducing emissions from other sectors and the EU needs to do all it can to address this. While introducing a separate emissions trading scheme (with rigorous caps) and a kerosene tax must be priorities, the EU should do all within its power combat the climate threat of aviation. Air traffic management clearly has an important role to play in this regard.”

 

Editors notes:

 

(1) The impact from aviation on climate change is far from confined to its growing CO2-emissions. Pollution of the highly sensitive stratosphere contributes considerably to the destruction of the ozone layer. The damage caused by H2O or vapour contrails (such as building artificial cirrus clouds) is affected by prevalent meteorological conditions.

 

Font foto: WWF-Adena