Raül Romeva i Rueda

Un dels temes que debatrem i votarem la setmana vinent a Estrasburg és la posible futura Directiva d’Estratègia Marina (informes Lienemann i Kuskis) . El cas és que els mars europeus, bàsics per a la subsistència de milions de persones arreu del continent, es troben en crisi. Espècies tan importants com el bacallà o la tonyina, fonamentals per a les flotes pesqueres europees, es troben prop del col.lapse. Segons dades de Greenpeace, entre el 60% i el 90% de les poblacions de peix amb interès comercial estan actualment sobre-explotades. A més a més, la contaminació continua representant una amenaça per a la vida marina i per a la salut de les persones. En aquest context, el plenari del Parlament Europeu votarà les esmenes a la Proposta de Directiva sobre l’Estratègia Marina (2005/0211(COD)). Greenpeace, entre d’altres, està duent a terme (segueix…)

una important tasca de conscienciació entre els companys/es eurodiputats/des per tal que tots/es plegats/des siguem conscients d’aquesta situació crítica i sobre l’oportunitat única que suposa aquesta votació per tal de garantir la supervivència dels nostres mars, per aquesta i per a les generacions que han de venir.

El 6è Programa Marc del Medi Ambient exigeix que la Comissió presenti una estratègia temàtica per a la protecció i la conservació de l’entorn marí. És més que manifest el fracàs de les actuals mesures a l’hora de controlar i reduir la pressió i les amenaces que malmeten els mars europeus, i això malgrat les enormes quantitats de diners gastats en recuperar la capacitat dels ecosistemes malmesos (recursos que, per altra banda, són superiors als que es destinen a prevenir aquests desastres). La naturalesa sectorial de les mesures dutes a terme fins el moment s’ha demostrat font de grans incoherències i ha anat acompanyada de la manca d’incorporació de les preocupacions ambientals en d’altres àrees polítiques. Finalment, els progressos que han pogut fer alguns Estats membres s’han vist contrarestats per les actituds i les pràctiques nocives d’altres Estats membre amb els quals comparteixen la mateixa frontera marítima. Així mateix, tampoc la cooperació internacional s’ha mostrat massa eficaç.

En avaluar la proposta de Directiva que ha presentat la Comissió constatem que aquesta s’ha basat en arguments gairebé exclusivament de caire econòmic (per exemple, com l’erosió del capital ecològic suposa una amenaça per a la salut i les oportunitats de viure del mar i dels oceans europeus). L’Estratègia inclou una proposta legislativa amb l’objectiu d’avançar cap a un bon estatus de les àrees marines europees pel 2021, però deixa la definició de ‘bon estatus’, així com les mesures per aconseguir-lo, als Estats membres i als governs regionals. L’estratègia es preveu que sigui el pilar fonamental de la futura Política Marítima Europea.

En el context d’aquest debat, per altra banda, Greenpeace està presentant, a través del seu responsable de mars i oceans, Sebastian Losada, algunes propostes concretes que afecten a punts concrets de l’Estat espanyol i en una carta enviada a tots/es els/les eurodiputats/des defensa, en concret, que: "Una Directiva sobre una Estrategia Marina fuerte supondría un avance importantísimo para la protección de nuestros espacios costeros y marinos y permitiría avances en el empleo de herramientas de gestión y conservación tan importantes como las reservas marinas. En España se están dando pasos vitales en este sentido, siendo la costa de la Región de Murcia la primera en estudiar y adoptar la propuesta de protección a través de áreas marinas protegidas presentada por Greenpeace y esta legislación supondría un importante respaldo para este proceso".

Així mateix, ens fan una petició concreta: "le pido que no desperdicie esta oportunidad en esta próxima votación en el plenario para fortalecer la protección legal de los mares europeos. En particular, le solicitamos que asegure que la nueva legislación incluye el establecimiento de reservas marinas plenamente protegidas que proporcionen refugio tanto a los peces como al resto de las especies marinas".

Veurem com va el debat (dilluns) i la votació (dimarts).

Font foto: Greenpeace

El Comitè de Pesca (PECH) del Parlament Europeu ha organitzat aquesta tarda una audiència sobre la situació de la tonyina vermella en el qual s’ha pogut constatar el gran probema que en aquests moments suposa la sobreexplotació d’aquesta espècie a mans d’una industria de vegades massa avariciosa i inconscient, i d’una administració pública sovint massa cega i preocupada per tenir contents determinats sectors de la gran industria. La Comissió Europea i el Parlament Europeu intenten desde fa anys reglamentar la pesca de la tonyina vermella que, cal recordar-ho, comporta uns guanys considerables, si bé aquests guanys no beneficien tant els pescadors tradicionals o almadravistes, sinó que van més aviat a fornir empreses que pesquen de manera industrial, de vegades legalment, i d’altres no (l’ús de banderes de conveniència és un dels mecanismes més usats per escapolir-se de les normatives comunitàries i internacionals). La conclusió a la qual he arribat al final de les diferents exposicions és ben simple: (segueix…)

calen mesures urgents que permetin la recuperació dels bancs de tonyina vermella, i cal que la UE adopti i promogui una política de pesca més responsable i sostenible, especialment a la Mediterrània. Més concretament, calen mesures específiques que regulin la proliferació de granges d’engreix de tonyina; cal ampliar la veda per a la pesca industrial; cal augmentar el tamany mínim autoritzat fins a 30kg; i calen mesures de control, millorar el sistema d’informar sobre les captures (declarant-les a temps real) i incorporant observadors als vaixells durant tota la campanya de pesca.

Les dades que ha exposat Sergi Tudela, de WWF/Adena, són prou el.loqüents: Les captures de tonyina vermella han baixat fins a un 15% en relació a fa una dècada en els caladors tradicionals al voltant de les Illes Balears. L’any 1995 les flotes espanyola i francesa van capturar en aquesta zona unes 14.699 tones, mentre que enguany les mateixes aigües només han proporcionat 2.270 tones (veure la seva nota de premsa aquí i els principals punts exposats a la reunió aquí). Amb aquestes dades és més que probable el colapse del sector pesquer, la qual cosa suposa, per altra banda, una gran amenaça particularment pel què fa als llocs de treball del sector tonyinarie. També la intervenció de la Directora de l’Organización de Productores de pesqueros de Almadraba, Marta Crespo, ha fet una exposició certament preocupant dels fets. Aquest sector és conscient que són la peça més fràgil de l’estructura, del qual depenen a més a més 600 famílies. La seva principal preocupació, compartida pels sectors ecologistes, és que mentre el sistema d’almadrava permet que les captures no posin en risc la pervivència de l’espècie, l’abús que practiquen les grans industries pesqueres, tant de manera legal, com sobretot il.legal, els afecta de ple, i veuen com és precisament el sector almadraver el qui primer, i de manera més important, es veu afectat per aquesta dramàtica reducció dels bancs de tonyina vermella.

Ara comença al Parlament Europeu el procés d’elaboració d’un informe específic, si bé de moment hi ha d’altres espais en què es pot afrontar la qüestió, com per exemple l’informe Aubert sobre ‘pesca il.legal’, que es troba en aquests moments en fase de preparació per part de la nostra companya de grup Marie Helène Aubert. Per altra banda, ara fa un mesos jo mateix vaig presentar una pregunta a la Comissió que encara no té resposta:

PREGUNTA ESCRITA E-2403/06 de Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE) a la Comisión

Asunto: Pesca ilegal

En las últimas semanas se han retenido en puertos españoles tres barcos implicados en capturas ilegales de peces. Estos barcos están en los puertos de Vilagarcía de Arousa y de Las Palmas. Ante estos hechos, el Gobierno español ha admitido que existen vacíos legales, mientras que ONG como Greenpeace advierten que las prácticas de pesca ilegal van en aumento. Se calcula que un 20 % del valor mundial de la pesca procede de la pesca pirata. Asimismo, en el Mediterráneo, la pesca de atún rojo en 2005 ascendió a 50 000 toneladas, cuando lo permitido eran 32 000 toneladas. Según Greenpeace, la pesca ilegal aumenta porque, a pesar de los esfuerzos de los Gobiernos y de la UE, los barcos tienen muchas posibilidades de escapar a los controles. La pesca ilegal se hace en aguas internacionales y se produce en barcos bajo banderas de conveniencia de países que no son miembros de las convenciones internacionales del mar. En los casos citados, Greenpeace, a pesar de reconocer los esfuerzos del Gobierno español, advierte que, de no haber actuado la ONG, el pescado ilegal ya estaría en el mercado.

¿Tiene conocimiento la Comisión de los casos denunciados por Greenpeace? De ser así, ¿tiene la Comisión previsto algún tipo de actuación? ¿De qué instrumentos jurídicos y legales dispone la UE para afrontar la creciente pesca ilegal? ¿Tiene previsto la Comisión crear mecanismos para potenciar la cooperación y el intercambio de información entre países como parte de la solución a este problema? En este mismo sentido, ¿cabe la posibilidad de que la UE solicite a países como Guinea Bissau, Sierra Leona y Guinea-Conakry, entre otros, un listado de los buques con licencia de pesca para facilitar el control de la pesca ilegal?

Finalment, i canviant una mica de tema, recordo que està activa una cibercampanya per sensibilitzar els/les Eurodiputats/des sobre la importància d’enfortir REACH davant la Segona Lectura de la postura del Parlament Europeu sobre la Revisió de la Directiva relativa a les Substàncies Químiques (veure aquest apunt anterior). Si voleu poder participar-hi a través de la campanya dtox. 

Font foto: BBC

Demà comença formalment l?activitat al Parlament Europeu amb una agenda plena de temes urgents i importants a la vegada. L?actualitat no s?atura però, malgrat això, de tant en tant convé aturar-se i prendre distància de la immediatesa del dia a dia, agafar perspectiva o, simplement, cultivar la ment i l?esperit. L?aturada estival normalment ens permet fer-ho.

Així, al llarg de les setmanes estivals que ara s?acaben he pogut gaudir, ni que sigui de manera intermitent, del plaer d?estar amb la meva família més dies i nits del què l?activitat laboral em permet al llarg del curs, a la vegada que immergir-me en dos dels plaers que durant el curs tinc més dificultats per dur a terme: la lectura i el submarinisme. Pel què fa a les immersions literàries (segueix…)

vull destacar-ne algunes que m?han impactat especialment, com les memòries de l?amic, mestre i exemple en molts camps i aspectes, Fèlix Martí, qui va ser durant uns anys el meu cap al Centre UNESCO de Catalunya, i a qui dec no poques coses en el terreny personal, emocional, professional, i, perquè no dir-ho, espiritual. El llibre Diplomàtic sense Estat (memòries) (ed. Proa, 2006), ha resultat ser, tal i com esperava, una petita joia íntima i profunda, a la vegada que contundent i emotiu. Un altre dels llibres que també m?han ocupat diverses hores ha estat El quinto dia, de Frank Schätzing (Planeta Editorial, 2006). Són gairebé mil pàgines apassionants d?un espectacular thriller ecològic escrit amb un estil viu i dinàmic (se n?espera aviat una versió en pel·lícula), a la vegada que suposa una excel·lent metàfora (o potser acabi essent una predicció) del risc que correm la humanitat si seguim maltractant l?entorn, i especialment el món marí i submarí. Es tracta d?un exercici a la vegada entretingut i didàctic, en el qual abunden dades, explicacions científiques, i informació molt ben documentada que ens permeten aprendre i gaudir de la lectura al mateix temps. El tercer llibre que he tingut el plaer de llegir és una versió actualitzada d?una obra escrita l?any 1975, El Tao de la Física, de Fritjof Capra (Sirio, 2005), en la qual aquest Doctor en Física Quàntica austríac exposa de manera molt planera els principis fonamentals de les teoríes de la física moderna i les compara amb les doctrines mil·lenàries budistes, hinduistes i taoístes. Capra descriu com des d?una i altra perspectiva s?afronta la qüestió de que l?Univers és en realitat un Tot íntimament interconnectat, i que ambdues són, simplement, dues maneres diferents d?explicar-ho. En quart lloc, voldria esmentar la relectura de Made in China, de Manel Ollé (Destino, 2005), que ja havia llegit, però que he volgut recuperar ja que al Parlament Europeu ens trobem en ple debat sobre com enfocar les relacions UE-Xina, i aquest llibre exposa de manera molt planera la història, els reptes i les paradoxes de la societat xinesa. Un manual imprescindible per entendre i prendre posicionament pel què fa a l?evolució d?aquesta potència en el món actual. Finalment, permeteu-me acabar amb un petit somriure, precisament el que m?ha proporcionat la lectura del darrer recull de monòlegs d?Andreu Buenafuente (i equip), a He dit (Columna, 2006). Un toc d?humor, tan necessari com difícil de fer, i del qual considero en Buenafuente un dels grans mestres actuals.

Per altra banda, pel què fa a les immersions submarines, la visita dels fons marins permet prendre consciència de la fragilitat dels nostres mars a la vegada que suposa una experiència incomparable que, almenys a algunes persones, ens omple de sensacions, emocions i plaers que difícilment es poden trobar en la superfície terrestre. La darrera l?he pogut fer aquest mati, a la Reserva Natural de Ses Negres, a Begur, participant per segon any consecutiu a la neteja del fons marí de la Reserva. L?activitat, organitzada conjuntament per l?ONG Nereo, en col·laboració amb el centre d?immersions Sa Rascassa, permet, en primer lloc, constatar la bona feina que l?entitat Nereo està fent en aquell espai i, en segon lloc, contribuir, de manera modesta però necessària, a mantenir nets uns espais que, malauradament, són considerats massa sovint com abocadors per a molta gent desaprensiva i inconscient, amb greus conseqüències per a la flora i fauna de la zona. (Foto: imatge del fons de la Reserva, de la web de Nereo)