Raül Romeva i Rueda

El Ministeri d’Exteriors s’ha vist obligat a corregir la Ministra de Medi Ambient (una de les més vàlides de l’actual executiu, val a dir per altra banda) en relació al recent enfonsament del New Flame a les costes d’Algecires. Segons Exteriors ‘El New Flame es troba en aigües espanyoles. El Penyal i el seu istme no compten amb aigües més enllà de les del seu port, segons l’article 10 del Tractat d’Utrecht i la Convenció del Mar. La resta són aigües sota sobirania espanyola’. El conflicte està servit. Fa temps que vivim episodis en què la peculiar situació de Gibraltar fa que irresponsabilitats ambientals comeses pels britànics acabin pagant-les la població veïna d’Andalusia. Tot plegat em porta a la reflexió, tot i que ja no és nova, que cal afrontar aquesta qüestió de la responsabilitat i la gestió de les aigües amb una perspectiva europea que, ara com ara, no existeix, almenys de moment. En aquest sentit he presentat la següent pregunta a la Comissió: 

Pregunta de Raül Romeva a la Comisión sobre el hundimiento del ‘New Flame’ 

El barco ‘New flame’, cargado con 42.500 toneladas de chatarra de todo tipo, se hundió finalmente el pasado 10 de febrero a una milla de la costa de Punta Europa, en territorio gibraltareño. El hundimiento provocó el vertido de combustible al mar, lo que ha generado más de 24 toneladas de residuos en las playas de Algeciras, en España. No se trata de un hecho aislado, sino que se trata de un episodio más de los continuos perjuicios en aguas y costas españolas, principalmente en la bahía de Algeciras, por actividades marítimas realizadas en Gibraltar; son tristemente habituales las operaciones de reparación de submarinos nucleares, que han puesto en grave peligro le región en varias ocasiones, como en el caso del Tireless en el año 2000.

Gibraltar es también un puerto muy utilizado por buques mercantes de todo tipo, siendo muy frecuente la presencia de barcos con mercancías peligrosas. Varios de ellos han sufrido accidentes que han generado vertidos de sustancias peligrosas, como fue el caso del buque frigorífico Sierra Nava, a principios del pasado 2007, también en la bahía de Algeciras. En muchos casos, los barcos encallados permanecen a flote durante meses, sin que las autoridades gibraltareñas efectúen las pertinentes operaciones de rescate, y en muchas ocasiones esta situación agrava las consecuencias medioambientales, puesto que se producen nuevos vertidos entretanto.

Este ha sido el caso del New flame, que embarrancó en agosto de 2007, y en el cual se han detectado desde entonces como mínimo siete expulsiones diferentes de residuos contaminantes. A la vista de estas situaciones inaceptables y redundantes, ¿tiene la Comisión conocimiento del caso? ¿Dispone de la información adecuada y actualizada? ¿Ha tomado, o piensa, tomar la Comisión algún tipo de medida sobre el asunto?

Además, estas situaciones se producen en un marco reiterado de desentendimiento en el diálogo ente España y el Reino Unido. ¿Cómo valora la Comisión el funcionamiento del Foro de Diálogo sobre Gibraltar entre España y el Reino Unido? A la vista de su poca eficacia, en especial en el ámbito del espacio marino, ¿ha considerado la Comisión el establecimiento de algún tipo de mediación entre las partes?

Foto: New Flame a punt d’enfonsar-se. Font: EFE 

La qüestió de la sobrepesca, així com de les males arts de pesca o de la contaminació dels mars, és cada cop més preocupant. La percepció que el mar és una font inesgotable d’aliment, i que per molt que en traiem sempre n’hi haurà, és una mera il·lusió que hauríem de començar a canviar. És evident que hi ha espècies amb més bona ‘salut’ que d’altres, però el fet que unes estiguin ja en perill (tonyina, bacallà,…) suposa a la vegada que tard o d’hora d’altres i estaran també. Un dels factors que fan que aquesta situació sigui cada cop més alarmant és, precisament, el fet que una part molt important del peix que es pesca es fa de manera il·legal, raó per la qual s’imposa un canvi de mentalitat, tant de les mateixes confraries, com de les autoritats, com dels consumidors i consumidores i, fins i tot, dels mitjans, que han de començar a advertir del fenòmen per tal d’acabar, insisteixo, amb aquesta percepció que els recursos pesquers marins són inesgotables. L’article que adjunto a continuació, de Charles Clover, autor de llibres com The end of the line. How overfishing is changing the world and what we eat, i un dels periodistes ambientals més reputats a escala mundial i que habitualment escriu al Daily Telegraph, és prou explícit al respecte. (segueix…)


About a fifth of the world’s fish illegal, per Charles Clover. (Daily Telegraph, 28/01/2008)

About a fifth of the world’s fish landings are illegal and the
proportion is increasing, adding to the global problem of declining
fish stocks, scientists have said.

The
global illegal catch is reckoned at between £1 and £4.5 billion a year,
according to a study carried out for the International Union for the
Conservation of Nature.


The body also known as the World Conservation Union said declining fish stocks and growing consumer demand for marine food were encouraging corrupt fishing practices and even the false labelling of products as "eco-fish".

Research showed there were incidents of officials taking bribes, of renaming and mislabelling of fish products, of illegal, unreported and unregulated fishing, exceeding of quotas, piracy and harassment of observers.Corruption in fisheries ranged from the fishermen themselves right up to officials and governments on a national and international level.Ahead of a meeting in Washington on fisheries and corruption organised by the IUCN and hosted by the World Bank, a briefing paper for the conservation organisation said illegal, unreported and unregulated fishing accounted for an estimated 16 million tonnes in 2002.

It is getting worse as wild-caught fish become scarcer and demand grows, the IUCN warned.According to the international conservation group, corruption undermines scientific monitoring of fisheries because it means official estimates for how much fish is being removed from the seas are lower than actual figures.As a consequence, those managing fisheries are likely to set quotas that are too high to be sustainable.The IUCN is calling for better enforcement of current rules, better tracing and labelling of fish and the introduction of satellite tracking of fishing vessels to cut corruption.

Carl Gustaf Lundin, the organisation’s head of global marine programme, said: "The large-scale occurrence of corruption adds insult to injury.

"The world’s global fish stocks are already severely depleted and this is just making the situation worse."Andrew Hurd, programme deputy head, added: "Scientists’ evidence is not being taken into consideration when it comes to management decisions on fisheries and quotas."Fisheries managers should be held accountable when ignoring scientific evidence."

The paper by researchers at the University of British Columbia (UBC), Canada, said corruption can be found throughout the industry from the international level down to the ships on the water.

In many instances fishers exceed quotas, discard much of the catch and mis-label their haul to dodge regulations, while some have been caught smuggling illegally caught fish hidden under legitimate catches.Juvenile fish are also frequently caught and in some cases used as bait instead of being released, the research said.

In England, fishermen had been known to re-label excess cod as "ling" to get it ashore.Middlemen are also mislabelling fish as sustainably caught, which undermines the work of genuine "eco-fish" campaigns, adds to the degradation of fisheries and can have adverse effects on human health, the researchers said.

The briefing paper said the number of fishing vessels sailing under flags of convenience, which allow them to avoid taxes, pay low wages and are a cover for all kinds of illegal activity, had increased drastically since the 1990s.

Mongolia, the world’s largest landlocked country provides flags for hundreds of ships at sea, while Liberia has the most foreign ships sailing under its flag.On a national level regulations are often not enforced and the corruption also extends into the international political arena.

Access deals negotiated by the EU, giving the European fleet access to West African waters, lacked transparency and undervalued the resources they were exploiting.

The researchers said fines for illegal fishing needed to be increased, fishermen included in decision-making, international trade made more transparent and fisheries reduced to sustainable levels that could be policed effectively.

Font foto: NMFS

Adjunto un extracte de 12′ del reportatge de la CBS News, 60 Minutes, The king of Sushi, en relació a la situació d’extrema urgència que viu la tonyina vermella, una de les espècies que se sol pescar més a la Mediterrània, però que el destí de la qual és, en un percentatge molt elevat, el mercat japonès. Es tracta, en qualsevol cas, d’un mercat que mou molts milions de dòlars, però que, segons les actuals dades científiques, a les quals les autoritats responsables en el si de la ICAAT no semblen fer el cas que es mereixen, està comportant l’esgotament de l’estoc a una velocitat difícilment recuperable, almenys a curt termini. El reportatge, que ha comptat amb l’assessorament de les organitzacions que, com WWF o Greenpeace, fa temps que denuncien aquesta situació, parla per ell mateix, i és un bon recurs audiovisual per tal d’entendre la gravetat del problema.

Font foto: CBS

Greenpeace feia pública aquest matí una nota en què explicava com un dels seus vaixells, l’Esperanza, havia descobert com vaixells de la flota japonesa, novament, vulneraven la prohibició de caçar balenes, aquest cop al Santuari Balener de l’Antàrtic. Preocupat per aquesta nova denúncia, i en el marc de les cada vegades més intenses relacions que la UE manté amb les autoritats japoneses, he transmès la següent pregunta a la Comissió Europea: (segueix…)


Pregunta de Raül Romeva i Rueda a la Comisión Europea sobre la caza de ballenas en el Antártico por parte de la flota japonesa 

Según informaciones facilitadas por Greenpeace, dos barcos japoneses han sido localizados en aguas antárticas, donde se halla el santuario ballenero, con el propósito de cazar alrededor de un millar de ejemplares de cetáceos que habitan en la zona. Los barcos han sido interceptados esta mañana, tras diez días de intensa búsqueda, en las inmensidades del Santuario Ballenero Antártico, por el barco de Greenpeace Esperanza, que mediante una declaración emitida por radio en inglés y japonés les ha instado a abandonar su actividad y regresar a puerto.

La flota japonesa ha reaccionado emprendiendo la huida, iniciándose una persecución preventiva por parte del Esperanza para evitar posibles nuevos intentos de caza durante el recorrido. 

Bajo el pretexto de caza con finalidades científicas, la flota ballenera japonesa se auto-asignó una cuota de 935 rorcuales aliblanco y 50 rorcuales azules, estos últimos en peligro de extinción, y asimismo había planificado previamente la caza de 50 ballenas jorobadas, a la cuales renunció en diciembre del pasado año ante la presión internacional.

No obstante, este criterio es altamente cuestionable dado que para llevar a cabo las investigaciones científicas sobre ballenas no es necesario matarlas, y menos aún en las cantidades planteadas por la flota japonesa. 

De hecho, el propio Gobierno japonés ya confirmó al inicio de la expedición que zarpó el pasado noviembre que el único propósito que existía para su programa científico era la vuelta de la caza comercial de las ballenas.

Es pertinente recordar, además, que según la encuesta independiente del Nipón Research Centre de junio de 2006, dicha actividad cuenta con el rechazo mayoritario de la sociedad japonesa.  

A la vista de lo expuesto, y a tenor de las graves consecuencias que la caza de ballenas supone para la biodiversidad del planeta y para los ecosistemas en que éstas habitan, ¿tiene conocimiento la Comisión de dichas actividades por parte de Japón? ¿cuál es la posición de la Comisión respecto a dichas prácticas? ¿Ha adoptado, o piensa adoptar, la Comisión alguna actuación al respecto? ¿Qué mecanismos tiene o prevé la Comisión para ejercer presión internacional contra dichas prácticas? ¿Tiene intención la Comisión de darle relevancia a este asunto en las relaciones de la UE con el gobierno de Japón?

Foto: el vaixell Esperança navegant pel Santuari Balener de l’Antàrtic. Font: Greenpeace. 

Aquest matí la meva companya de Grup, Marie Helène Aubert (Les Verts), el nostre assessor en temes de pesca (Michael Earle) i jo mateix hem tingut, a petició nostra, una reunió a Estrasburg amb el Comissari de Pesca, Joe Borg. Els temes que volíem tractar eren fonamentalment tres: primer, de quina manera té intenció de fer front la Comissió a les preocupants dades que mostren com la sobre-pesca, especialment d’algunes espècies com la tonyina, està arribant a punts de manifest esgotament dels estocs (i especialment, en relació a la tonyina, com es pensa sancionar als Estats que han superat la quota que els havia estat assignada en el marc de la ICAAT); segon, de quina manera pensa la Comissió dur a terme la reducció de la capacitat pesquera de la flota europea (segueix…) 

a partir no només de no subvencionar noves ampliacions de la flota, sinó de reduir-la; i tercer, com planteja la Comissió millorar els fins ara deficitaris sistemes de recollida de dades per tal de poder fer planificacions més acurades en relació a la situació dels estocs.

La reunió ha anat força bé i cal destacar el to cordial i la voluntat de diàleg demostrada pel Comissari. Degut a l’arribada tardana del Comissari, però, hem hagut de centrar la reunió en un punt fonamentalment: la gestió de la sobre-pesca de tonyina, i el mecanisme de sancions i compensacions de quota (Payback), tema que segueixo especialment, gràcies en gran part a l’assessorament d’experts com Sergi Tudela (WWF) o Sebastián Losada (Greenpeace), i que planteja diversos interrogants.

D’entrada cal dir que, segons les dades oficials proporcionades pels mateixos Estats membre, dos d’aquests han admès haver pescat per sobre de la quota que els havia estat assignada (França i Itàlia), per la qual cosa van rebre un toc d’alerta de part de la Comissió. Així mateix, la Comissió va iniciar també altres procediments legals contra els set els 7 estats membres que no els havien proporcionat adequadament les dades requerides en relació a les captures. 

El primer problema aquí, per tant, és de recollida de dades, per a les quals cal confiar en les declaracions dels vaixells un cop són a port, els quals informen els governs de cada estat membre sobre les captures, i aquest a la Comissió. La debilitat d’aquest mecanisme és manifesta i el mateix Comissari ha admès que cali revisar-lo per evitar ‘fraus’  augmentar-ne la credibilitat. Així, s’està desenvolupant tota una sèrie de sistemes de transmissió de dades per via electrònica, així com l’establiment de patrulles multi-estat, per tal de controlar les captures directament a alta mar.

El segon problema és que per una banda cal establir la compensació de quota resultat del fet que el conjunt de la UE hagi superat la quota assignada en el si de la ICAAT (de fet ha pescat un 26% més del que li tocava, per la qual cosa a partir del 2009 la quantitat sobre-pescada es reduirà de la quota que pertoqui a la UE, a distribuir en tres anys successius), però per l’altra cal també repartir aquesta compensació entre els diferents estats membres, ja que no tots són igualment responsables. En aquest sentit, França, l’Estat que més excés de pesca ha declarat (ha superat la quota que li pertocava en un 89%) ha mostrat una doble preocupació: primer perquè considera que se li atribueixen unes captures que, en realitat, pertocarien a d’altres països en funció de la cessió de ‘drets de pesca’, i segon perquè considera que d’altres països, sobretot Espanya, han pescat també molt per sobre del què els tocava, i que en canvi no ho reconeixen. El conflicte entre flotes (i les autoritats) francesa i espanyola està, doncs, més que servit. Tot plegat posa de manifest un cop més la necessitat de millorar els mecanismes de recollida de dades.

I aquí trobem el tercer problema. Resulta que WWF i Greenpeace van denunciar també fa uns mesos (adjunt trobareu l’informe pertinent) que l’existència d’una incoherència entre les captures reconegudes per part d’Espanya per a 2006 (4.7000 t) i les exportacions (8.964 t). Aquest fet, sumat al fet que d’altres països no hagin informat degudament sobre les captures, fa que sigui necessari contrastar les dades oficials proporcionades pels Estats Membres amb d’altres fonts. Segons el Comissari, una de les fonts serà l’informe que s’ha de conèixer aquest gener sobre l’origen de la tonyina comercialitzada en el mercat japonès. En cas que les dades contradiguin les informacions oficials proporcionades, segueix el Comissari, caldrà revisar-ho tot, tant els sistemes d’informació com els mecanismes de compensació per excés de quota.

La resta de temes inclosos en la carta que li vàrem enviar seran abordats en una propera reunió (veure document adjunt al respecte).

Per cert, que adjunto també el reportatge que divendres passat publicava El Público (Un manjar en peligro de extinción) en relació al tema, de la mateixa manera que adjunto el link al reportatge de la CBS News, 60 Minutes, The king of Sushi, el qual va comptar amb l’assessorament de l’equip de WWF.
Foto: Pesca de la Tonyina a Zahara de los Atunes. Font: AFP/José Luis Roca

Alertat per l’Ong Oceana sobre uns preocupants successos relacionats amb la pesca il.legal de taurons en què estan relacionats vaixells que naveguen sota bandera espanyola, he presentat a la Comissió Europea la pregunta que adjunto més avall. El cas el va denunciar Oceana ja fa unes setmanes (veure aquest comunicat) i posa de manifest que algunes embarcacions eludeixen la llei europea en capturar taurons en aigües allunyades, practicant així una pesca ‘il.legal, no declarada i no reglamentada’ (IUU, segons l’argot) en l’oceà Pacífic Occidental i Central. Per a una informació més complerta sobre aquesta mena de vulneracions podeu consultar l’informe Fishy Business, de la mateixa Oceana. Per altra banda, adjunto també el fax rebut de la Secretaria General de Pesca en resposta als requeriments d’Oceana, i la carta enviada al Comissari Borg que encara espera resposta. Per cert, que tinc previst reunir-me amb el Comissari a principis de gener per tal de tractar aquesta i d’altres qüestions. (segueix…)

El text de la pregunta escrita que acabo de presentar a la COmissió Europea és el següent:

In early December, the NGO Oceana issued a press release and a report which, among other things, alerts about the illegal activity of two Spanish-flagged vessels in the Western and Central Pacific Ocean. Two-vessels, the Nuevo Pleamar (CFR: ESP000026004) and the Mariane (CFR: ESP000026761), have been calling into the harbours of Papeetee (French Polynesia) and Suva (Fiji), but they are not on the Western and Central Pacific Fisheries Commission’s (WCPFC) record of authorised vessels to fish or land in the convention area. According to a Conservation and Management Measure (CMM) of the convention of the WCPFC, vessels not on this record are not authorized to fish for, retain on board, tranship or land highly migratory fish stocks in the Convention area. The activities of these two vessels contravene this measure and are considered illegal fishing, according to the FAO definition of IUU. Pursuant to the WCPFC, convention members must also ensure that vessels with a history of IUU fishing are not authorized to fish in the Convention area. As the European Community, on behalf of Spain, is a member of the WCPFC, it must prohibit the activities of vessels that are not on the Record of authorized vessel and treat such violation seriously.

1. Is the Commission aware of this situation and the claims made by Oceana?
2. Is the Commission planning to authorize that these two vessels fish in the WCPFC area given their history of IUU fishing as documented by Oceana?
3. What actions are going to be taken to stop the activity of these Spanish vessels and how is the Commission planning to treat this violation?
4. Oceana’s investigation also reveals that the Nuevo Pleamar was constructed in Vigo (Spain) in 2004 with the support of European Union subsidies. Will the aid granted be recovered as part of any sanctions imposed?

Font foto:

Dilluns Greenpeace va enmurallar la seu del Consell de la UE, a la Plaça Schuman (Brussel.les), per tal d’alertar de la situació dramàtica que està vivint la pesca degut, en part, a la mala gestió que n’estan fent les autoritats competents europees i estatals. El context era la reunió del Consell d’Agricultura i Pesca en la qual, entre d’altres coses, calia aprovar les quotes (TACs) de pesca per a 2008. Ahir de matinada els governs de la UE van arribar a un acord. Res de nou, malauradament. Els governs han signat unes quotes de pesca superiors fins i tot a les recomanacions de la Comissió, les quals ja eren molt llunyanes de les valoracions que tant organismes científics com diverses ONG consideraven raonables per tal de mantenir els estocs (Ana Carbajosa explica a El Pais els resultats en relació a l’Estat). De nou ha primat el curt termini, els interessos inmediats, així com la visió estreta, local, abans que no pas la responsabilitat global, ambiental i intergeneracional. Comparteixo la preocupació de Greenpeace, així com la d’Oceana, entre d’altres, i m’hi sumo. Per tal que (segueix…)
les persones que viuen encara de la pesca ho puguin seguir fent cal, i perdoneu la obvietat, que hi hagi quelcom per pescar. I el problema és que estem deixant els mars secs. Secs i bruts, afegeixo. Quan vulguem adonar-nos-en, potser serà massa tard.

Resum de les principals conclusions del Consell: 

A mida que passen els dies sento més admiració, i un profund respecte, per a les tripulacions que han gosat desafiar els elements i donar la volta al món, no en solitari, però gairebé, a duo, en vaixell de vela (parlo de la Barcelona World Race). Els vaixells ja han superat el Cap de Bona Esperança i queda prou de manifest que la regata no està essent gens fàcil. Ho demostra, entre d’altres, que ja hi ha hagut quatre abandonaments destacats (els del PRB, el Delta Dore, l’Estrella Damm i avui acabem de conèixer el del Veolia Environment). Ara fa uns dies esmentava l’efecte captivador que havia tingut en mi un dels tripulants, n’Albert Bargués, de l’Educación sin Fronteras (Albert Bargués i Servane Escoffier: regatistes sense fronteres). Dilluns ens regalava, a través de La Vanguardia, un nou detall de sensibilitat. Fa anys que Julio Villar (Ei Petrell), Bernard Moitissier, Alberto Vazquez Figueroa o el mateix Jacques Cousteau ens van captivar a molts de nosaltres amb els seus viatges, històries increïbles i somnis mil, alguns de frustrats, d’altres aconseguits. Ara són altres noms els qui ens captiven. Una de les coses bones que té viatjar és que tens força estones mortes que et permeten llegir. Ara em té atrapat el nou llibre de (segueix…)
l’autor del thriller ecologista El Quinto Dia, Frank Schätzing. Aquest cop, més que una novel.la l’autor ens regala un assaig de més de 500 pàgines en què explica, de manera extraordinàriament didàtica, la creació i evolució dels mars i oceans. El títol ho diu tot: Notícies des d’un univers desconegut. Notícies que ens permeten entendre, entre d’altres, les penúries que deuen estar passant n’Albert i na Servane, així com els i les tripulants de les altres embarcacions. Penúries, però, que no impedeixen pensar. En què? doncs en això:

Ver una estrella sin mirarla directamente, per Albert Bargués,
La Vanguardia 17/12/2007.

Arcturus de Boyero, Altair de Aquila… Desde hace 30 años, ellas, y otras, me siguen con sus nombres en latín, sus historias llenas de dioses, mitos, leyendas y batallas. Son bellas, hermosas y unas más brillantes que otras. Las conocí con apenas 17 años. Adolescente soñador, embriagado con la luz de las estrellas y el relato de los grandes viajes, cogía una linterna, un mapa celestial y una cálida manta, subía a la montaña y tumbado sobre la hierba aprendía el nombre de cada estrella y dibujaba en el cielo los fantasiosos dibujos de las constelaciones. Descubrí una técnica para encontrar en el cielo una estrella poco brillante. No tenía que mirar directamente allí donde el mapa indicaba su presencia sino dejar que la vista se paseara alrededor de la zona hasta ver aparecer por el rabillo del ojo un puntito brillante. ¡Funcionaba! Años más tarde, en mis noches de guardia en buques mercantes, pasaba horas con la nariz pegada a los cristales del puente de mando buscando la lucecita de algún otro barco en el horizonte. Decidí aplicar la misma técnica que con las estrellas, aunque aquí consistía en pasear la mirada ligeramente por encima del horizonte. ¡Funcionaba! En tierra, integrando equipos y organizaciones, me he dado cuenta de que las estrellas en el cielo y los barcos en el horizonte siguen existiendo, pero se les denomina "problemas". En cualquier organización uno se ve enfrentado a problemas. Me he dado cuenta de que para afrontarlos con serenidad tenía que aplicar la misma técnica que con las estrellas y los barcos: si quería ver y entender el problema, no tenía que mirarlo directamente. Tenía que mirar alrededor de él.

Cruzando al sur de Buena Esperanza pienso en África. A vela hemos tardado un mes desde Gibraltar hasta aquí. Me cuesta entender y aceptar que la inmensidad, la belleza y la riqueza de este continente no sirvan para crear condiciones de vida dignas de las que sus habitantes puedan sentirse orgullosos. Algo estamos haciendo mal. ¿Quizás será que miramos África sin verla? Un ejemplo: el sida. Una solución lógica, correcta y acertada nos lleva a la distribución de preservativos. Pero si queremos ver otra dimensión del problema, debemos dejar de mirar directamente a la enfermedad y darnos cuenta de que el sida, además de un problema sanitario, es un problema educacional. El preservativo busca paliar el problema en la inmediatez. La educación, en cambio, persigue el largo plazo.

Foto: Albert Bargués. Font: BWR/Educación sin Fronteras

Aquest matí, a Estrasburg, hem votat (i adoptat) l’Informe Lienemann (Recomanació Segona Lectura) relatiu a la Directiva europea sobre Estratègia Marina. El tema, un dels que fa temps que segueixo (veure apunts Tres respostes de la Comissió sobre temes marins ; Estratègia o Tragèdia Marina Europea?  o bé Cal una Directiva Europea sobre Estratègia Marina que proporcioni seguretat jurídica als mars europeus, actualment desprotegits) és un dels que posa fàcilment de manifest la gran importància de prendre’s seriosament les decisions que es prenen a Brussel.les/Estrasburg, i especialment del fet que seria desitjable un major interès tant de part dels mitjans com dels propis partits polítics a l’hora de seguir aquestes qüestions, ja que, un cop adoptat, només quedarà trasposar la norma a la legislació dels Estats, i tindrem molt poc marge per reaccionar, també (segueix…)
des de les forces progressistes i ecologistes. En concret, la proposta que fem des del Parlament Europeu es més exigent que la que ens arribava del Consell, i és a la vegada fruit d’una intensa negociació entre les dues institucions. El nostre Grup hem donat suport a la ponent de l’Informe, la Sra. Lienemann (del PSE), ja que l’acord final preveu millores significatives especialment pel què fa a l’enfortiment de l’article 1 (prendre les mesures necessàries per tal d’aconseguir un bon estat mediambiental), algunes disposicions enfortides en relació a les Àrees marines protegides, incorpora el principi de responsabilitat i de precaució, obliga als estats membre a establir sistemes de traçabilitat en relació a la contaminació marina, i incorpora també disposicions millorades sobre la definició del bon estat mediambiental així com sobre el paper de la Comissió en la supervisió i la implementació de la Directiva. Tanmateix, la posició inicial del Consell en les negociacions es trobava molt allunyada de la que el nostre Grup i diverses Ong ambientals, com Greenpeace (veure nota), consideràvem que havia de ser una Directiva Marina forta.

Per tot plegat, malgrat que el resultat final ha millorat considerablement la proposta inicial, segueix essent un text certament mediocre. En primer lloc, la Directiva no estableix límits reguladors suficients per a les activitats pernicioses i no especifica quina mena de mesures cal emprendre per tal d’aconseguir un bon estatus mediambiental. En segon lloc, diverses organitzacions, entre elles Greenpeace, estan preocupades pel fet que un Estat membre pugui evitar haver de prendre mesures per a protegir els seus mars en el cas que considerin que els costos (econòmics) són desproporcionats o en aquelles àrees que no consideren significatives (Art 14 (4nou) ). Així mateix, és també decebedor que l’informe de progrés en la implementació de les àrees marines protegides hagi quedat posposat fins l’any 2013, i que no hi hagi compromisos per tal d’identificar les mesures necessàries per tal de protegir les aigües internacionals de les activitats humanes, en particular aquelles que tenen lloc en territori UE, o de la competència dels Estats membre.

Malgrat tot plegat, i donada l’actual reticència del Consell, així com especialment d’alguns països com Regne Unit i Holanda, es preveu difícil aconseguir un text millor per la qual cosa tocava acceptar els mínims acordats, al mateix temps que deixar palesa la nostra frustració i recordar que el text hauria pogut ser molt millor si hi hagués hagut major compromís per part dels governs. Ara resulta imperatiu, però, que la Directiva entri en vigor quan abans millor i de la manera més estricta possible.

Font foto: Greenpeace

En tant que aficionat al submarinisme de fa anys, segueixo amb preocupació el cert desgavell que existeix en el marc de la Unió Europea pel què fa a la implementació de normatives i, sobretot, a la manca de criteris homogenis que facilitin la pràctica i la instrucció responsable d’aquesta activitat. Actualment es calcula que som més de 3 milions les persones de la UE que practiquem, a diferents nivells, activitats subaquàtiques. L’existència de criteris totalment diferents entre països de la UE posa certament difícils les coses a molts dels centres que ofereixen o volen oferir aquesta possibilitat. Per altra banda, essent aquesta una activitat manifestament vinculada tant al sector turístic com a l’ambiental (la pesca amb ampolles està rigorosament prohibida), resulta altament incomprensible que (segueix…)
la responsabilitat de regular-la depengui sovint dels Ministeris o Departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (aquest és el cas, també, a Catalunya). Per tot plegat he presentat una pregunta a la Comissió Europea amb la intenció d’impulsar una certa harmonització europea en el marc de la implementació de les normes ISO (qualitat) així com per tal de suggerir que la gestió d’aquesta activitat no es faci des dels departaments de Pesca, sinó des de Turisme i Medi Ambient. En l’el.laboració de les preguntes, però, cal dir que he comptat amb el valuosíssim assessorament de’n Jordi Atienza, actualment regidor de Begur, i persona més que reconeguda en el món de les activitats submarines, així com de Francesc Llauradó, actualment responsable del centre Sa Rascassa, però amb una llarguíssima trajectòria en el món de la pràctica i l’ensenyament del submarinisme.

Pregunta de Raül Romeva a la Comisión sobre la práctica del buceo en la UE

Así pues: ¿cómo valora la Comisión el creciente interés que suscita la práctica del buceo a escala europea? ¿Se plantea la Comisión llevar a cabo alguna medida con objeto de armonizar las legislaciones europeas en esta cuestión? ¿considera pertinente la Comisión que sean los Departamentos o Ministerios de Agricultura y Pesca quienes asuman la gestión de la práctica de buceo en lugar de que sean los de Turismo y Medio Ambiente?

Podeu trobar més apunts relatius a la protecció de mars i oceans en la categoria Mars i oceans (pesca, tonyina, arrossegament, Estratègia marina,…) d’aquest bloc.

Foto: Raül Romeva en una immersió recent. Font: Lars Kirchoff

Debatim avui (i votem demà) al Parlament Europeu, a Estrasburg, l’Informe Braghetto sobre Recomanacions al Consell en relació al Pla de recuperació de la Tonyina Vermella. El nostre debat coincideix amb la Reunió Ordinària de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICAAT/CICAA) que té lloc a Antalya del 9 al 18 de novembre. Per cert, per a aquelles persones que acusen d’alarmistes les denuncies que tant les ONG (veure sobretot Greenpeace i WWF/Adena), com parts significatives del sector, com alguns partits polítics, els recomano llegir l’informe científic del Comitè Permanent de Recerca i Estadístiques (SCRS). El tema no és nou i ja n’he parlat en anteriors apunts que trobareu a la categoria Mars i oceans (pesca, tonyina, arrossegament, Estratègia marina,…) d’aquest blog. Per altra banda, (segueix…)

adjunto a continuació la intervenció que m’he preparat per a l debat d’aquest vespre.

Intervención de Raül Romeva  (Verdes/ALE) (3′) sobre Informe BRAGHETTO sobre plan recuperación atún

14 noviembre de 2007

Quiero empezar por reconocer el trabajo del colega Braghetto en este informe. Sin embargo, tal y como ya mencioné cuando el texto fue discutido en la comisión de Pesca, y basándome en los informes que numerosos científicos, organizaciones ambientales e incluso partes del sector están elaborando, creo que el título del informe debería modificarse. En lugar de referirnos a una supuesta regulación del plan de recuperación del Atún Rojo, deberíamos llamar a este plan, ‘plan de no-recuperación’, o mejor aún, plan de aniquilación del atún.

Porque seamos claros, cuando el mal llamado Plan de recuperación fue adoptado en la ICAAT (CICAA) celebrada hace un año en Dubrovnik, ya entonces la comisión científica alertó de que, y cito, ‘en general, los resultados preliminares indican que no es probable que las medidas adoptadas, aunque son un paso en la dirección correcta, cumplan plenamente el objetivo del plan’. Y añaden, ‘si la implementación es perfecta y si el reclutamiento futuro se encuentra en aproximadamente el nivel de los 90 y no se ve afectado por el nivel reciente de biomasa reproductora, existe un 50% de probabilidad de recuperación en 2023 con las regulaciones actuales’

Por otro lado, el Comité también cree que no es posible evitar totalmente la mortalidad por descarte de los peces pequeños, ni reducir de forma importante y continua el esfuerzo pesquero a niveles muy bajos para lograr los objetivos del plan de recuperación. En suma, con estos supuestos (bien una implementación imperfecta o bien un reclutamiento que descienda respecto a los niveles recientes a medida que la biomasa reproductora desciende, o ambos) los objetivos del plan de recuperación difícilmente se podrán cumplir. E insisto en que me baso, ni más ni menos, que en los datos científicos.

Y por si esto fuera poco, resulta que este plan, que de forma provisional ya se ha puesto en práctica este 2007, ha funcionado tan mal que la Unión Europea ha superado la cuota que le correspondía en un 26% lo que llevó a la Comisión a cerrar las pesquerías antes de lo previsto (medida que no tiene precedente), y a iniciar procedimientos legales contra todos aquellos países que no hayan respetado las reglas, sobre todo Francia y Italia. Por cierto, que aprovecho también para interesarme sobre como es que otro país, España, haya exportado en 2006 casi 9000 toneladas de atún cuando sólo declaró haber capturado 4700 toneladas para ese año (tal y como denunció hace unos días Greenpeace y WWF/Adena).

 

Por último, también seria interesante saber qué medidas piensa tomar la Comisión, así como los gobiernos, para controlar, e incluso reducir, el tamaño de la flota pesquera dado que parece cuando menos difícil pensar que es posible reducir las capturas si cada vez tenemos más y mejores barcos que, en la mayoría de los casos, viven precisamente de las subvenciones europeas. Quizás en la reunión de ICAAT (CICAA) que está teniendo lugar estos días en Antalya (Turquía), a la que asistirán mis colegas Marie Helène Aubert y Michael Earle, se nos den algunas respuestas.

En este contexto, el informe que presumiblemente adoptaran ustedes mañana (y digo ustedes porque nuestro grupo ya ha manifestado su voto contrario) es más bien una ‘crónica de una muerte anunciada’. Y me temo que, como ocurre en tantos otros temas ambientales, dentro de unos años dirán ‘pues tenían razón aquellos científicos’. Pero para entonces ya será tarde, y el daño irreparable.

Font foto: Lionel Flageul/Comissió Europea

El tema de la Directiva sobre Estratègia Marina ja l’he tractat en anteriors posts (Estratègia o Tragèdia Marina Europea?  o Cal una Directiva Europea sobre Estratègia Marina que proporcioni seguretat jurídica als mars europeus, actualment desprotegits). Properament el tema tornarà al Parlament Europeu en segona lectura (probablement novembre o desembre). En aquest context he ‘apadrinat’ una acció de Greenpeace que ha instal.lat un stand a l’interior del Parlament Europeu (seu a Estrasburg) a través del qual s’informa als diputats i diputades sobre la importància que la futura Directiva Estratègia Marina sigui aprovada de la manera més estricta possible en termes de respecte pel mar i de preservació dels seus recursos. (segueix…) 

En tant que amfitrió dels amics i amigues de Greenpeace, he enviat als altres col.legues una nota (adjunta arxiu) en què els convidem a visitar l’stand i a ser una mica més conscients de la importància que tindrà aquesta votació. Un conjunt d’entitats que inclouen Greenpeace, WWF, FISH, BEE, Birdlife, IFAW, Seas at Risk i Oceana, han proposat també una seria d’esmenes al text actualment en discussió per tal que el text finalment adoptat sigui més clar i ambiciós en alguns punts, especialment en termes del Bon Estatus Ambiental (GES, segons sigles en anglès), o de posar l’èmfasi en el principi de la precaució o de prioritzar que el mal sigui compensat en origen, és a dir, que ‘qui contamina pagui’. En l’arxiu que també adjunto sobre Prioritats en segona lectura trobareu els seus suggeriments. Finalment, adjunto a continuació el text de la nota de premsa que han fet des de la seu de Greenpeace explicant el per què de la seva acció avui al Parlament:

23 OCTOBER 2007

PRESS RELEASE

Strasbourg

Leaked review damns European fisheries policy

Strasbourg ? As EUEU Fisheries Ministers meet in Luxembourg today, Greenpeace has released a leaked copy of the Commission?s internal review of the Common Fisheries Policy (CFP) which paints a damning picture of the CFP?s past and current failures. (1)

The review, commissioned by DG Fisheries to assess the performance of the EUEU?s fisheries policy, says that the CFP is built on ?an archaic form of governance? that has ?allowed the satisfaction of demands by the present generation to compromise the ability of future generations to meet their needs from the living resources of Europe’s seas." Lack of political will on the part of the Council to override national interests, it says, has resulted in decades of over-indulgence on the part of the fishing industry and those that manage it. (2)

?If Europe is to save its seas and fish stocks, it must create a law that protects the marine environment and permits only the sustainable use of ocean resources,? said Saskia Richartz, EUEU Marine Policy Director at Greenpeace?s European unit. ?This review of the Common Fisheries Policy makes crystal clear that Fisheries Ministers need to rethink their priorities and work much harder with EUEU Environment Ministers to make this happen,? she said.

As Fisheries Ministers meet in Luxembourg, Greenpeace campaigners are speaking with European Parliamentarians about the urgent need to create a strong mandate for marine protection, by strengtheningstrengthening the proposed EUEU Marine Strategy Directive.

The European Parliament will negotiate with the European Council during October and November on its 63 amendments to the Council text. (3) Most suggested changes would significantly strengthen the proposed Marine Directive and would integrate rules on protected areas. If adopted, the Directive would plug a major gap in the EUEU?s rules on environmental protection which currently lack a law dedicated to marine protection.

?A network of marine reserves is urgently needed,? said Saskia Richartz of Greenpeace. ?Historically, areas of the oceans which were inaccessible served as natural refuges for marine life. Similar refuges now need to be created by establishing marine reserves in European law.?

Notes to Editor:

On Tuesday 23 October, the Council will discuss and like reach political agreement on next year?s catch quotas for the Baltic Sea. In addition to negotiation of the catch quotas for Member States bordering on the Baltic, the Ministers will have to decide on the arrangements for fishing-effort limits proposed by the Commission. More information at: http://www.consilium.europa.eueu/ueDocs/cms_Data/docs/pressData/en/agricult/96582.pdf

http://www.greenpeace.org/raw/content/denmark/press/rapporter-og-dokumenter/reflections-on-the-common-fish.pdf

(3) The European Parliament documents can be found at http://www.europarl.europa.eueu/oeil/file.jsp?id=5283632

Contact:

Saskia Richartz, EU Marine Policy Director, Greenpeace European Unit, tel. +32 495 290028, saskia.richartz@diala.greenpeace.org

Podeu trobar més informació en relació a aquesta campanya al lloc web destinat als oceans de Greenpeace.

Font foto: Greenpeace

Adjunto dues preguntes que he presentat a la Comissió Europea relatives a la protecció dels fons marins. La primera té a veure amb les denúncies relatives a la pràctica de pesca amb dinamita que alguns desaprensius usen encara a les costes gallegues, malgrat la seva prohibició (diversos mitjans, entre ells La Vanguardia, van fer-se ressò de l’existència d’aquesta pràctica), la segona amb les evidències que recents estudis posen de manifest en relació a la desaparició de diverses espècies de corall a la Mediterrània (veure, entre d’altres, aquesta denuncia d’Oceana). Ambdós casos posen de manifest com tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània cal destinar més i millors esforços a protegir uns ecosistemes que es troben manifestament en perill: (segueix…)  

Pregunta sobre pesca amb dinamita a Galicia

Según informaciones publicadas por algunos medios los últimos días, en Galicia se sigue llevando a cabo la práctica de una modalidad de pesca de alto riesgo, la pesca con munición explosiva.  Esta práctica ilegal, si bien no mayoritaria en el conjunto del sector pesquero gallego, está aún muy extendida en algunos puertos. El sistema consiste en atar la dinamita a piedras que se usan como lastre mediante una mecha de mayor o menor longitud que determina el retardo, para llegar a la profundidad deseada. Al producirse la detonación en medio acuático, donde el sonido se propaga a una velocidad de 1500 metros por segundo, la onda expansiva tiene cinco veces más efecto que en tierra. Los efectos producidos en la sardina son la destrucción del oído interno y su vejiga natatoria, que controlan el sentido del equilibrio y profundidad respectivamente, lo que causa su subida a la superficie y aturdimiento, lo que les hace presas fáciles de las redes.  Dicha práctica, que facilita la captura masiva, elimina no obstante muchos más recursos de los que se pescan, además de destruir las huevas y el plancton, con lo que se merma la capacidad de reproducción. Otro aspecto importante es que este sistema resulta una práctica de alto riesgo también para los humanos, habiendo cuenta de una larga lista de casos de amputaciones de miembros por manipulación defectuosa e incluso se sospecha como causa de naufragios no aclarados.  Si bien la dinamita es materia difícil de detectar y fácil de ocultar ?los infractores suelen ocultarlo mediante fondeo debajo de una boya color agua localizada por GPS-, lo que dificulta el trabajo de la Administración, muchas voces en el sector se quejan de falta de vigilancia que impide un mayor control de la situación.

A la vista de lo expuesto, y teniendo en cuenta la denuncia al respecto de dicha práctica presentada en 2006 a la Comisión, DG de Pesca, por la Cofradía de Pescadores de Portosín (A Coruña), así como reconociendo las sucesivas medidas de control llevadas a cabo por el gobierno regional ¿Cuáles son las últimas actuaciones que ha llevado a cabo la Comisión en relación al asunto? ¿Qué valoración hace la Comisión sobre las medidas adoptadas? ¿Tiene constancia la Comisión de otros lugares en las costas europeas donde existan dichas prácticas?

Pregunta sobre coralls 

Diferentes estudios científicos publicados en las últimas semanas por diferentes instituciones y organizaciones internacionales alertan sobre el estado del coral en el Mediterráneo. Así, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas del Ministerio de Educación y Ciencia de España por una parte y la organización Oceana por otra, han elaborado un diagnóstico parecido en sendos estudios, llegando también a semejantes conclusiones sobre la situación.  Después de sobrevivir más de cinco millones de años, muchas de las 200 especies que aún existen hoy en día se encuentran en peligro de extinción. Según los expertos, la explicación recae mayoritariamente en dos factores; primero, debido al deterioro marino provocado por los métodos de pesca como el arrastre, la draga o el de palangre, dejando este último gran cantidad de anzuelos y cables en el fondo marino que dañan los arrecifes. En segundo lugar, las colonias de coral se están viendo altamente afectadas por el cambio climático, puesto que el rango de temperaturas en el que habitan es muy limitado, siendo muy sensibles a los cambios, por lo que están padeciendo las consecuencias del calentamiento global y la prolongación  de los periodos cálidos. También se prevé que el pH del agua marina de vea afectado durante este siglo, lo cual se prevé merme la capacidad de los corales para construir sus esqueletos calcáreos entre un 40% en i el 80%.

Por primera vez estos seres vivos, que contrariamente a la creencia generalizada no son plantas sino animales -los más antiguos del planeta-, y que juegan un papel fundamental en los ecosistemas marinos puesto que conforman una estructura espacial para que las especies, principalmente peces, puedan vivir i crecer sin ser arrastradas por las corrientes marinas, se han agregado a la lista roja de especies amenazadas que elabora la Unión Mundial para la Naturaleza (UICN). No obstante, en la actualidad solamente un 6% de las áreas de coral están incluidas en convenios internacionales, mientras que sólo un 1% está protegido.

A la vista de tales conclusiones, y teniendo en cuenta la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y la flora silvestres, ¿tiene previsto la Comisión ampliar las Zonas de Especial Conservación de la red Natura 2000 para proteger dichas especies?¿Piensa tomar la Comisión alguna medida de prohibición en el uso de arrastre, dragas u otros artes  de pesca dañinos para ecosistemas vulnerables como los formados por corales?

Font foto: Oceana

Per tercer any consecutiu he tingut ocasió de participar en la neteja del fons marí de Begur. Va ser ahir, dissabte. Enguany la iniciativa ha estat organitzada per Jordi Atienza, regidor de Begur i responsable del Projecte AWARE de PADI, i pel centre Sa Rascassa (Francesc Llauradó). Aquest cop ens vàrem encarregar de la Cala d’Aiguablava, i vàrem treure una gran quantitat de deixalles de tota mena: restes de vaixells malaurats pels temporals, plàstics de tota mena, llaunes i recipients que solen ser abocades des de les barques, algun telèfon mòbil i, fins i tot, algunes bateries i un motor de Zodiac. Un cop més hem pogut constatar, però, el poc respecte que sovint tenim pels nostres mars.  Però potser allò que més m’ha inquietat és el comentari d’un veí: ‘Està molt bé això que feu. Els ecologistes ho heu de fer més sovint, que està tot molt deixat’. Realment mantenir els fons marins nets i en condicions és, només, responsabilitat dels ecologistes? Aquí falla alguna cosa.

Foto: Jordi Atienza ens explica als voluntaris de la neteja les característiques de la immersió. Font: Diari de Girona.

El tauró és una de les espècies que cada vegada pateix més directament les conseqüències del canvi climàtic i de les males pràctiques pesqueres. I tanmateix, la seva supervivència és també un dels factors claus per al manteniment de determinats ecosistemes. En aquest sentit, m’he volgut fer ressò d’una recent denúncia presentada per la gent d’Oceana i he presentat la següent pregunta a la Comissió:

Según Oceana, organización internacional dedicada a la conservación y protección de los océanos, España desempeña un importante papel en el descenso de las poblaciones de tiburón en todo el Planeta. El tiburón trozo, o jaquetón de Milberto (Carcharhinus plumbeus), vive en aguas costeras y pelágicas en mares templados y tropicales, y catalogado como ?casi amenazado? por la Lista Roja de la UICN (Unión Mundial para la Conservación de la Naturaleza). (segueix…)

Esta especie es una de las 50 que habita en el mar Mediterráneo, pero muchas de éstas, como en todo el mundo, se encuentran en declive y algunas están severamente amenazadas de extinción. La participación de la flota de España en la captura y el comercio internacional de productos de tiburón es superior a la de cualquier otra nación europea. Según datos de la Organización de las N.N. U.U. para la Agricultura y la Alimentación (FAO), en 2005, España capturó casi 30.000 toneladas de tiburón, ocupando el 5º lugar del mundo y 1º lugar europeo.

En ese mismo año casi la mitad de las aletas congeladas en el mercado de Hong Kong, principal consumidor mundial para este producto, provenía de este país. Por su condición de superpredadores, los tiburones son un eslabón esencial de la cadena alimenticia de los océanos y esenciales para mantener la salud y el equilibrio de los ecosistemas marinos. La pérdida de estos depredadores conllevaría efectos muy negativos sobre el medio marino, incluyendo la desaparición de gran número de especies.

Una de las principales causas del fuerte declive de las poblaciones de tiburones es la falta de gestión pesquera y limites de capturas. Oceana ha publicado un informe, en el que se concluye que estas especies vulnerables, objetivo de pesquerías especializadas, tienen que ser gestionadas por un Plan de Pesca Europeo que permita una explotación sostenible y detenga el actual agotamiento de los tiburones pelágicos en los océanos de todo el mundo.

Las aletas de tiburón, exportadas al mercado asiático para la elaboración de la famosa ?sopa de aleta de tiburón? se encuentran entre los productos marinos económicamente más valorados. España exporta más aletas de tiburón que cualquier otro país europeo, y también es el país de la UE que más licencias tiene para la pesca y procesamiento a bordo de tiburones.

¿Puede indicar la Comisión qué medidas se están aplicando para proteger la supervivencia de tiburones?  ¿Piensa la Comisión actualizar las normas europeas relativas a la captura de tiburones?

Font foto: Oceana