La CICAA/ICAAT renuncia a protegir la tonyina, a instàncies de la UE: podran menjar sushi els/les nostres néts/es?
Comparteixo la decepció de WWF/Adena i de Greenpeace davant el trist resultat de la reunió anual de la Comissió Internacional per a la Preservació de la Tonyina de l’Atlàntic (CICAA/ICAAT) que ha acabat aquest cap de setmana a Dubrovnik (Croàcia). Tal i com posen de manifest ambdues organitzacions, presents com a observadors durant la Conferència, els acords als quals ha arribat la ICAAT no permetran malauradament salvar la més important de les pesqueries: la tonyina vermella de l’Atlàntic. A molta gent ens agrada el sushi i el sashimi (segueix…)
(així com d’altres plats excel.lents que també tenen la tonyina com a ingredient principal), però precisament per això mateix cal ser molt conscients del ritme de sobre-explotació que està patint aquesta espècie fins al punt que la seva sostenibilitat està, ara més que mai, amenaçada de mort.
En aquesta ocasió, curiosament, va ser la delegació nord-americana la que va reclamar criteris més estrictes, mentre que la UE es va situar entre els qui van liderar el bloqueig a augmentar les restriccions. De fet, tal i com posen de manifest nombroses entitats, el pla de la UE -que és el que finalment ha adoptat la CICAA/ICCAT- és dèbil i completament insuficient, i evita exigir una reducció dràstica dels drets de captura. En concret han acordat reduir la quota de pesca un 20%, de 32.000 tones a 29.500 tones per a l’any 2007, 28.500 t pel 2008, 27.500 t pel 2009 i 25,500 t pel 2010, xifres, però, que queden lluny de les 11.500 tones que nombrosos estudis científics consideren el llindar mínim que garantiria la supervivència de l’espècie. A més a més l’anomenat Pla de recuperació que ha presentat la UE, en el qual es basa l’acord final, exclou també prohibir la captura durant el període àlgid de l’aparellament i el fresi, moment en el qual es capturen la majoria dels exemplars adults. De fet, la UE s’ha fins i tot oposat a la creació d’un grup de treball per a identificar als països responsables de les captures il.legales, tal i com havia suggerit la delegació dels Estats Units.
En paraules del responsable de pesca de Greenpeace, Sebastián Losada: "Declarando una amnistía general para las flotas responsables de la captura ilegal de 18,000 toneladas de atún rojo el año pasado, la UE ha perdido su credibilidad en la lucha contra la pesca ilegal. Es una vergüenza que llamen lo que han puesto en la mesa de negociación "plan de recuperación": no tiene nada que ver con la recuperación del atún rojo, sino con los intereses de la industria de la pesca y engorde del atún rojo".
Tot plegat va motivar que ahir mateix féssim públic des del Grup Verds/ALE el següent comunicat (que per cert ha estat recollit, entre d’altres, pel Col.lectiu Internacional de Suport als/les pescadors/es):
Following the conclusion of a meeting of the international body responsible for regulating tuna fishing (ICCAT) yesterday (1), the EU managed to secure a quota for fishing Bluefin tuna, which is double the scientifically-recommended upper limit for preventing the extinction of the species (2). Commenting on the outcome of the meeting, Spanish Green MEP Raül Romeva said:
"Bluefin tuna is a prime example of a marine species that has been fished to near extinction and yesterday’s outcome at the ICCAT meeting is a perfect example of the EU‘s role in driving fish stocks to unsustainably low levels. Despite scientific evidence, which urged limiting the catch in the eastern Atlantic and Mediterranean to 15,000 tonnes to prevent the extinction of this precarious species, the EUEU pushed for a quota of 32,000 tonnes and in the end settled for one of 29,500 tonnes – almost double the scientifically-recommended limit."
French Green MEP Marie Hélène Aubert, member of the EP’s Fisheries Committee, continued:
"The EU is a master in hypocrisy when it comes to fisheries. Despite claims as recent as last month that it follows scientific evidence in determining tuna quotas (3), it ignored new scientific evidence from ICCAT which warned of a total collapse of this Bluefin stock unless a drastic reduction in the catch was implemented. France and Italy, which led the bandwagon for preventing a reduction in the quotas, are also guilty of over-fishing based on their previous quotas. It is gravely irresponsible of these countries to threaten the survival of an entire species for the short-term profits of a few large fishing companies. The excessive quota in addition to illegal fishing could drive Bluefin tuna to swift extinction."
Editors notes:(1) ICCAT, the International Commission for the Conservation of Atlantic Tunas, met in Dubrovnik from 17 to 26 November.
(2) Quotas were set for bluefin tuna in the eastern Atlantic/Mediterranean Sea for the next four years: 29,500 tonnes in 2007; 28,500 in 2008; 27,500 in 2009; 25,500 in 2010. However, the ICCAT scientific committee had recommended a limit of 15,000 as essential for preventing the extinction of the species.
(3) At the meeting of the Commission for the Conservation of Southern Bluefin Tuna in October 2006 states, the EU representatives claimed it follows scientific advice on quotas.
D’aquest tema ja n’he parlat en anteriors apunts (veure per exemple La crisi de la tonyina vermella: crònica d’una extinció evitable), però em temo que n’haurem de seguir parlant.
Foto: el Rainbow Warrior navegant davant l’hotel on es va reunir la CICAA/ICAAT, a Dubrovnik. Font: Greenpeace
La setmana passada (o l’altre) al 30 minuts van fer un reportatge sobre la pesca de la tonyina. Es parlava del que es comenta en aquest post (que acabarà desapareixent) i també sobre les interessos econòmics, l’exportació de tonyina al Japó, els vaixells "pirates" que pesquen tonyines sense que es comptin en la quota etc.
Em vaig quedar molt impressionada i per això trobo molt greu el que comenta en Raül Romeva.
A aquest pas, ni els nostres néts, ni potser els nostres fills, podran menjar sushi.