Tonyina: aturar-ne la pesca ara per poder-ne pescar en el futur
Aquest vespre tenim una reunió extraordinària de la Comissió de Pesca del Parlament Europeu (a Estrasburg) per abordar de manera específica la situació de la tonyina vermella i les mesures que cal emprendre per a la seva protecció i, per tant, per garantir-ne la supervivència de l’espècie. Entre d’altres assumptes, la Comissió Europea retrà comptes de la darrera reunió el Consell. Tal i com ja he comentat d’altres vegades, es tracta d’una qüestió doblement important, tant des del punt de vista de la biodiversitat, com des de la dimensió social que l’acompanya (veure aquesta nota de WWF/Adena). Actualment, la quantitat que es pot pescar a la UE de tonyina vermella és de 9.398 tones, segons que va ser acordat a les negociacions sobre els Totals Admesos de Captures (TAC) per al 2007, xifra que, al seu torn, suposa la meitat de la quota permesa l’any 2006. (segueix…)
Es tracta d’una xifra que suposadament havia de ser provisional ja que, tot i que la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) havia adoptat a Dubrovnik, el Novembre, un TAC total de 29.500 tones, aquest no es va dividir entre les parts contractants de l’ICCAT fins el gener de 2007, a Tòquio. Així, la UE va adoptar la xifra de 9.398 tones amb l’objectiu de començar la temporada, i amb el compromís de decidir la quota definitiva més endavant. A Tòquio, la quota assignada a la UE ascendia a 16.779 tones (aquesta és la xifra que apareix en la proposta de la Comissió a la reunió de Tòquio, la qual encara no ha estat adoptada per part del Consell de la UE).
La situació, efectivament, és complexa, però es pot resumir de la següent manera: actualment hi ha dues propostes, la primera, anomenada la proposta 2007, que és la que s’està discutint en el si del Consell, consisteix a revisar (esmenar) l’actual regulació general de les TAC de manera que es pugui implementar el pla de la ICCAT durant 2007, incloses les quotes de 16.779 tones, així com enfortir les tasques de vigilància i les mesures de supervisió, etc… Aquesta és, lògicament, la que més interessa a la gran indústria, ja que suposa un important increment de la quota de pesca que actualment està en vigor, però que encara no s’ha adoptat degut a l’oposició d’alguns països.
La segona proposta (anomenada proposta de recuperació) és la que suposaria adoptar el pla de recuperació de l’ICCAT en la seva totalitat, i és, de fet, la que en aquests moments estem discutint al Parlament Europeu, a través de l’informe del qual és ponent el diputat Brughetto. Malgrat que les dues propostes mostren moltes similituds, les diferències procedimentals són també evidents.
Per altra banda, el passat 13 d’abril la Comissió va enviar una carta als Estats Membres explicant que, d’acord amb el Tractat, els Estats Membres estan obligats a aplicar els termes del pla de recuperació de l’ICCAT fins i tot si aquest no ha entrat en vigor. De moment, sembla que només l’Estat espanyol ha enviat aquesta informació via carta a la indústria del seu territori, pertot i que desconec si algun altre país ho ha fet també.
Donat que el Consell no ha adoptat encara la proposta de recuperació de l’ICCAT, el Comissari de Pesca, el maltès Joe Borg, ja ha advertit al Consell que tancarà la temporada de pesca quan s’hagi assolit la xifra de 9.397 tones. El problema, però, rau en què actualment els mecanismes de control sobre les pesques, especialment al Mediterrani, són tècnicament molt pobres, i com que encara no s’han adoptat noves mesures de control, tot plegat fa que sigui molt difícil confiar en què la Comissió podrà complir amb aquesta advertència.
La Comissió té dues vies per tancar una pesqueria, a banda de quan un Estat Membre diu que ja ha exhaurit la seva quota. La primera consisteix a aplicar l’anomenat tancament d’emergència (la regulació bàsica de la Política Pesquera Comunitària preveu tancar una pesqueria durant 6 mesos per raons d’emergència). La segona consisteix a aplicar la regulació de Control, segons la qual la Comissió pot determinar, indiferentment de les dades proporcionades per un Estat Membre, quan una quota ja ha estat assolida i ordenar-ne el tancament de la temporada de pesca. Per fer-ho calen dades molt fiables ja que, si després es demostra que la Comissió ha ordenat finalitzar la pesca abans d’haver-se arribat a la quota establerta, l’Estat Membre afectat pot demanar una compensació.
Aparentment, i segons les informacions de les quals disposo, la Comissió estaria estudiant aquesta segona opció de manera que tindria previst clausurar la temporada de pesca de la tonyina vermella abans que tingui lloc la propera reunió del Consell de la UE, prevista pel 12 de juny.
De fet, em consta que ja hi ha nombrosos esforços de recopilació de dades que tenen per objectiu recolzar aquesta mesura.
Donada la importància del tema, el Parlament Europeu celebrarà una nova Audiència Pública sobre la situació actual i futura de la Tonyina Vermella el proper 28 de juny (l’anterior la vàrem fer el passat 12 de setembre de 2006, tal i com ja vaig comentar en aquest apunt anterior, La crisi de la tonyina vermella: crònica d’una extinció evitable, així com podeu consultar diverses de les iniciatives que he dut a terme en relació a aquesta qüestió en la categoria Pesca/Protecció de mars i oceans).
Font foto: BBC.