Adam Majó

Xuts a pals

28 de juny de 2010
5 comentaris

Ritual iniciàtic

Si calculéssim la relació entre
els diners públics invertits i el nombre de persones que gaudeixen d’un
determinat esdeveniment, no tinc cap dubte que, a Manresa, la Festa Major
Alternativa (l’FMA) és on millor s’aprofiten els escassos 3000 euros que hi
dedica l’ajuntament. Amb aquesta quantitat es paga l’entarimat i la presa de
corrent (com a tants altres actes que es fan al llarg de l’any), així com el
llogar dels vàters portàtils gairebé sempre insuficients. La resta, un centenar
de músics, la sonoritació, els llums, la propaganda, la seguretat, la
coordinació etc… corre a càrrec dels organitzadors i es tira endavant gràcies a
la feina d’una pila de voluntaris. A canvi d’aquesta reduïda inversió pública,
la ciutat obté quatre dies de festa 
i música de la qual gaudeixen milers de persones que no paguen entrada
ni estan obligades a consumir res si no volen. La despesa pública associada a
l’FMA és de molt menys d’un Euro per espectador, ràtio molt inferior a la resta
d’activitats de festa major i a anys llum de cel.lebracions com la fira de la
Mediterrània. En moments com els actuals, de retallades pressupostàries i de
redució d’oferta pública en tots els àmbits, també en el de les festes
populars, iniciatives ciutadanes com aquesta cal que siguin valorades com es
mereixen.

Aquest any  l’FMA fa 19 anys i ja forma part
indestriable de la festa major de la ciutat. Molts dels que participen en la
seva organització ni tant sols havien nascut quan es va fer la primera, aquell
llunyà 1992, amb en Santcliments a l’alcaldia de la ciutat i cinc
independentistes manresans a les presons espanyoles. Cada cop és més freqüent
que alguns d’aquells joves que 
participaren en les primeres edicions de la festa comparteixin la plaça
Puigmercadal amb els seus propis fills. El relleu o l’acumulació generacional
és inevitable.

Tal com passa a tants altres
llocs, per molts nois i noies de Manresa la festa Major i més concretament
l’FMA és la primera ocasó que tenen per tornar a casa tard i per iniciar-se un
dels grans referents de la vida adulta a 
la nostra societat, el consum de begudes alcohòliques. I és ben sabut,
passa ara i passava abans, que els primers contactes amb aquest món no són
sempre fàcils ni agradables. Veure tanta canalla acabada de sortir de l’ESO
amb dificultats per digerir correctament el líquid que han comprat en un
supermercat i s’han begut en algun racó del barri antic no és sempre edificant.
Qui més qui menys, però, s’hi pot veure reflectit i encara que a vegades faci
una mica d’angúnia, és cert, segurament l’FMA i l’ambient de llibertat,
fraternitat i alegria que l’acompanya és el millor escenari on fer aquest pas.

Partits
28.02.2009 | 6.13
L’Enric i en Fèlix
30.04.2014 | 8.34
Xampany pel cap
14.06.2010 | 9.19

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Un lamentable ambient de festa major, no ho dic jo, ho diu molta gent jove amb ganes de festa de qualitat i no de botellón de ‘teenegers’ que van d’independentistes que volen fer el Batxillerat i la realitat social es que els seus pares són els porcs que ens escanyen dia a dia treballant als seus bancs i caixes i despatxos del funcionarat. L’ambient i els anys ha jugat en contra de la FMA. Em fa profunda enveja la festa major de Vic, i d’altres capitals de comarca.

    Firma: Un decebut.

  2. Adam, més enllà de l’orgullós que et puguis sentir per la FMA, lògic perquè s’ha convertit en part important de la festa major, a punt de cel-lebrar el seu 20è aniversari (20 anys!!!) no entenc aquest argument de que l’ambient sigui l’idoni per estrenar-se bevent. Ho és tant com fer-ho a casa d’un amic quan no hi són als pares, o al parc de l’agulla quan acabes el curs. En tots aquests ‘rituals iniciàtics’, les hormones converteixen l’escenari un factor totalment secundari.

    I respecte al missatge del ‘decebut’, m’agradaria saber què entens per festa de qualitat, si es refereix a un lloc on serveixin Margaritas ben preparats, concerts de free-jazz, o música tradicional a la fresca. Perquè convé tenir presents els gustos dels adolescents, no el que a nosaltres ens agradaria que agradés als adolescents.

    I després, barrejar en el teu discurs els pares banquers que ens expremen la sang cada dia…Estem parlant d’adolescents rient i intentant lligar a una festa major. I si es posen una samarreta amb l’estelada i no saben ni què pensen, millor això que no pas que es fotin una samarreta del Fernando Alonso. Són adolescents. No cal complicar tant les coses.

  3. Mireu,

    Jo no sóc de Manresa, però hi he estudiat i és on hi tinc la majoria dels amics. Per mi la FMA és senzillament la referència de la Festa Major de Manresa. És un lloc que sempre m’hi he sentit bé i no ho trobo en absolut lamentable. Aglutina gent de totes les edats i ni necessàriament han de ser “indepes”, ni teenagers del botellón, ni és un míting polític. A tota festa hi ha de tot, però per la meva experiència, a la FMA hi té cabuda tothom. Una altra cosa és que t’agradi la música o a algú li molestin les idees dels organitzadors. Aleshores ja és un “problema” de cadascú. Jo sempre ho he entès que es tracta de passar-s’ho bé.

    I mencionant al “decebut” i parafrasejant al Jordi, jo també tinc ganes de saber què entén per  una festa de qualitat.  La FMA en tot cas és una opció i no és pas la única. Si existeix la FMA és precisament perquè en aquell moment uns quants van pensar en que Manresa podia tenir una Festa Major alternativa a la “oficial”. I la van fer tal i com la van voler.

    “Decebut”, lo de porcs banquers i funcionaris que ens escanyen cada dia, sense comentaris. No hi acabo de veure la relació amb la FMA.

    Finalment felicitar als organitzadors de la FMA, doncs una festa que tira endavant gràcies als voluntaris i la voluntat de no conformar-se amb el que l’ajuntament proposa. Si algú vol el que considera una “festa de qualitat”, segur que també estaria bé que s’hi adherissin voluntaris per proposar una alternativa a l’alternativa. El que passa és que des de l’immobilisme és molt fàcil criticar.

  4. Tal i com us podeu imaginar, estic d’acord amb en Jordi i en Sala i no
    em l’enrabassada argumentació del senyor decebut. En tot cas, jo només
    pretenia exposar una realitat, que l’FMA és el lloc que escullen
    centenars d’adolescents manresans per iniciar-se en el món de la gresca
    nocturna (amb tot el què això comporta). I que em sembla que és una decisió del tot encertada,  encara que, a vegades, als més grans ens faci sentir una
    mica incòmodes. És llei de vida.

    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.