Adam Majó

Xuts a pals

2 de juliol de 2010
0 comentaris

La Manresa gran

Els barris dels Comtals, el Guix
i Miralpeix es queixen perquè el bus hi passa poc sovint, massa lluny o,
simplement, no hi para. En els tres casos, es tracta del bus interurbà, el que
ve de Castellgalí, de Sant Fruitós o de Sant Joan,  i la competència no és municipal sinó de la Generalitat.
Això és així perquè malgrat que fa molts anys que se’n parla, encara no hem estat capaços de crear un consorci del Transport que abasti, com a mínim, el
Pla de Bages i que unifiqui tots els serveis de bus que operen en aquesta àrea,
l’urbà i l’anomenat interurbà, en una sola xarxa. No és una idea gens estranya,
és el què fa anys que tenen a l’àrea metropolitana i, des de fa poc, al Camp de
Tarragona i al pla de Lleida. En el cas de Manresa, aquesta visió
supramunicipal del transport públic és especialment  necessària perquè determinats pobles veïns ja formen part
del mateix continu urbà que supera els límits municipals estrictes. És ridícul
que ens fem un fart de parlar dels límits, la capitalitat i la organització
d’un marc geogràfic relativament arbitrari i clarament discutible com la
Vegueria i, en canvi, no tinguem instruments polítics per gestionar una
realitat molt més evident i palpable com és la connurbació urbana de Manresa,
la ciutat àmplia.

De fet, no és només en l’àmbit
del transport públic on cal coordinar i, perquè no dir-ho, unificar
administracions i gestió, també  en
el de la planificació urbanística això es del tot urgent. Perquè malgrat que des
d’instàncies superiors s’han fet alguns avenços destacables, com el pla
director urbanístic del Bages, el cert és que sense la implicació de les
administracions locals és molt difícil treballar amb aquesta necessària
perspectiva supramunicipal.

Ara mateix en tenim un altre
exemple sobre la taula. El departament de comerç de la Generalitat ha tret una
llei que no permet l’obertura de comerços (amb algunes excepcions) fora de la
trama urbana consolidada (la TUC) de cada ciutat o poble. L’objectiu, lloable,
és protegir el teixit comercial dels nuclis urbans i evitar la desertització
dels centres històrics tot impedint que creixin encara més els grans centres
comercials dels afores.  El
problema és que els paràmetres a partir dels quals s’ha de delimitar  què és o no TUC són relativament
flexibles i cada municipi els ha interpretat com ha volgut. A Manresa, per
exemple, s’ha fet de manera força estricte i de moment, deixa fora els Dolors i
els Trullols. En aquest darrer cas es tracta d’un espai eminentment comercial
que difícilment es reconvertirà en industrial per molt que li impedeixis obrir
nous establiments. En el cas dels Dolors, la proximitat amb la Nova Parada i el
Parc tecnològic i la seva situació a l’interior de la ronda fan pensar, també,
que el seu futur com a espai bàsicament industrial té els dies comptats.

Deixar fora de de la TUC a
aquests dos espais té implicacions econòmiques importants (entre elles la
descapitalització de les empreses que hi estan ubicades al perdre valor el
terreny on s’assenten), ara bé, si això suposés, realment, que el centre de la
ciutat veiés reforçat el seu paper de pol comercial i d’atracció de visitants,
podríem considerar-ne aquesta exclusió. Ens temem, però, que com que no hi ha
coordinació entre els diferents municipis del pla de Bages i St Joan, Santpedor
i, sobretot, Sant Fruitós seran molt més generosos alhora de delimitar la
pròpia TUC, l’efecte d’una lectura massa rigorosa per part de l’Ajuntament de
Manresa comportarà, bàsicament, la revalorització de polígons com el de Santa
Anna i cap millora pel comerç local.

Fum verd
14.10.2009 | 8.41
Ampliar voreres
15.09.2009 | 10.43

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.