Adam Majó

Xuts a pals

25 de maig de 2010
0 comentaris

On acaba Manresa?

La línia 9 de metro costarà més
de 6500 Milions d’Euros (el tren-tramvia que únirà Manresa amb Súria i Sallent
en costarà poc més de 100) i passarà per quatre municipis: Badalona, Barcelona,
L’Hospitalet i e El Prat. Ja fa molts anys que a Barcelona han entès que els
termes municipals, delimitats als segles XVIII i XIX però d’origen molt més
llunyà, han quedat superats per la realitat. La ciutat real ja no s’atura al
límit administratiu que separa els diferents municipis i, per tant, determinats
serveis públics, com el transport col.lectiu, es dissenyen i s’implementen amb
visió supramunicipal, metropolitana. No tindria cap sentit mantenir xarxes de
transport públic diferents per a Badalona i Sta Coloma, per exemple, i unir-les
amb un servei “interurbà” .

Doncs bé, això, aquest absurd, és
el que ens trobem encara a la Manresa gran, al Pla de Bages. Tenim una xarxa de
bus urbà que s’atura al límit del municipi, i unes concessions de trajectes
interurbans que només poden parar a l’estació d’autobusos i, en algun cas, al Puerto
Rico
. Així, l’autobús de Navarcles i Sant
Fruitós no s’atura al Guix, el de Sant Joan o el de Callús no paren al barri de
Miralpeix i els viatgers provinents dels pobles de la comarca han de fer
transbordament si volen arribar a l’estació de rodalies. I el mateix, o pitjor,
passa amb els taxis. Un taxista de Manresa pot recollir a algú al centre de la
ciutat i portar-lo a Sant Benet, per exemple, però no el pot anar a recollir
perquè això ho ha de fer el de Sant Fruités, que tant aviat s’avorreix com no
dona l’abast. Un sistema de licències municipals anacrònic i poc opèratiu que
encareix el servei i genera tensions entre els professionals del taxi.

És curiós que tinguem encesos, i
necessaris,  debats sobre fronteres
administratives que responen a criteris polítics (comarques, vegueries,
províncies, autonomies o estats) i, en canvi, no siguem capaços de modificar
jurisdiccions quan  la nova
realitat física així ho demana.

La integració en un sòl continu
urbà de pobles i ciutats que abans estaven molt m´çes separats determina molt
més la vida quotidiana de les persones que hi viuen que la pertinència a
comarques d’origen relativament remot.

Ho hem dit moltes vegades, de
tots els nivells administratius que regulen la nostra vida col.lectiva n’hi ha
dos que caldria eliminar directament, per cars i poc eficients, el provincial i
l’estatal. Els altres, ens hauríem d’atrevir a reformular-los en profunditat.
De fet, en l’informe que va donar peu a plantejar-se la creació de les
vegueries es proposava, també, reduïr el nombre de municipis. Ningú s’ha
atrevit a seguir parlant-ne.

Deixo la CUP
17.11.2017 | 2.32
El Comissionat
30.12.2015 | 10.11
Europa
14.05.2014 | 5.20

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.