A la foto, membres d’un batalló Maorí de les forces expedicionàries neo-zelandeses destinades a Egipte l’any 1942 fan la Haka mentre esperen a l’Afrika Korps de Rommel.
Adam Majó
Xuts a pals
24 d'abril de 2010
1 comentari
Esteu segurs que voleu fer un aparcament a la plaça de la Reforma?
Així es titulava un article que
l’any 2002 va publicar la CUP en un diari de la ciutat. L’any 2005, quan es van
arrencar els teixos (replantats sense èxit en altres indrets) per començar les
obres de la plaça, tornarem a mostrar el nostre desacord amb el projecte.
Pensàvem, i pensem, que construïr un aparcament subterrani en un subsol de roca
massisa era extraordinàriament dificultós, i enteníem que el termini exposat per l’ajuntemant, divuit mesos,
era del tot irrealitzable.
Portats pèr l’eufòria econòmica
del moment, per les necessitat de presentar un projecte ambiciós abans de les
eleccions -del 2003- i per la
voluntat de l’equip d’urbanisme de la ciutat, i de l’alcalde Valls, de fer una
obra històrica, estatrègica, d’aquelles que deixen empremta, l’equip de
govern, seguits cegament per una oposició acomplexada (CiU i PP), es va tirar a
la piscina.
Els primers simptomes que tot
plegat era excessiu no van tardar en arribar. Al final del concurs
d’adjudicació només hi arriba una sola empresa, vinculada a un dels grans grups
financers-concessionaris de l’estat (FCC) i titular del servei de neteja
municipal i, a partir d’aquell moment, de la zona blava, la retirada de
vehicles (la grua) i els aparcaments municipals. Malgrat la precarietat de
l’avant-projecte sobre el que es va basar el concurs i la dificultat de
treballar sense alternativa en cas que l’empresa, com així ha pàssat, fallés,
l’ajuntament opta per seguir endavant. El segon avís encara fou més evident.
Els projectes executius, de l’aparcament i de la urbanització, que havien
d’arribar junts i al cap de quatre mesos, tarden 14 i 62 mesos respectivament.
Aquí, al veure que a la primera de canvi l’empresa ja no està a l’alçada de les
circumstàncies, és on hagués calgut fer marxa enrera; les màquines encara no
havien entrat i tot era revisable.
Hi havia alternatives molt més barates, senzilles i ràpides de construïr
per aconseguir aparcament al passeig del riu, sense necessitat de perforar,
aprofitant el desnivell natural. L’aparcament hagués pogut anar on ara hi ha
els jutjats, per exemple, integrant i enjardinant l’espai, els jutjats hagueren
pogut anar a les Escodines (a prop dels vells que es podrien mantenir en ús) i
la inversió de Fòrum al carrer Montserrat hagués pogut anar al Barreras o en
alguns dels molts edificis buits del barri vell. Ja ho tindríem tot fet, ens hagués sortit molt millor de
preu i encara haguessin sortit recursos per dignificar i millorar la plaça de
la Reforma i l’accés a la Seu.
Van decidir tirar pel dret.
Jugar-s-ho tot a una carta, la de confiar en l’empresa adjudicartària, i els
-ens- ha sortit malament.
A partir d’aquí, ara el què cal
és treure’n conclusions i prendre mesures. Les responsabilitats polítiques ja
les exigiran els veïns i veïnes de Manresa d’aquí a un any, a les eleccions.
Les responsabilitats tècniques s’haurien d’entomar ara mateix. Ningú entendria
que quan les coses es fan manifestament malament i els resultats són
perjudicials per a la ciutat, l’organigrama de l’àrea d’Urbanisme restés
inalterat. Quan les coses no es fan prou bé, calen canvis, en un equip de
futbol, en una empresa, en una
entitat qualsevol i, també, a l’administració pública.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!