Adam Majó

Xuts a pals

24 d'agost de 2010
4 comentaris

L’aglomeració

Perdoneu si hi insisteixo però,
ja que s’ha creat un cert debat sobre la necessitat de millorar la coordinació
entre els municipis del pla de Bages, i ja era hora, val la pena que hi seguim
aprofundint. Entre els models a tenir en compte hi ha el d’una ciutat  d’aquest mateix país que ha començat a
resoldre satisfactòriament la vinculació amb els municipis que li són
immediatament propers i amb els qual comparteix serveis, continuïtat urbana i
població flotant. Funciona des de l’any 2001 amb la voluntat d’estructurar el
que molt gràficament anomenen l’aglomeració de la ciutat i reb el nom
oficial de Perpinyà la Mediterrània. Van començar amb 4 municipis i actualment
ja en són 24, els més propers a la capital del Rosselló, però no pas tota la
comarca. En l’explicació que surt al seu web (http://www.perpignanmediterranee.com/,
consultable en català) hi podem llegir que són gairebé 200.000 habitants, que
aviat estaran a només 40 minuts de tren de Barcelona (sense comentaris), que la
seva dimensió ofereix una escala ideal per organitzar un desenvolupament eficaç
i sostenible i  que es tracta d’una
realitat urbana envoltada de natura i activitat agrícola. No us sona tot això?

Expliquen que la comunitat té
competències en matèria de desenvolupament econòmic, preservació del medi
ambient i urbanisme, i que també gestiona, en aquest territori, els transports
i els desplaçaments, els residus, les aigües potables, usades i pluvials,
l’ensenyament musical i l’habitatge. Tots aquests àmbits han estat transferits
dels ajuntaments a la comunitat, amb una escala d’actuació més eficient. La
comunitat, diu el seu president, no és més sinó millor. L’estructura interna es basa en un executiu, format
pels alcaldes dels municipis membres, i un consell comunitari, escollit de
forma semblant al comarcal.

Però insisteixo, el consell
comarcal no ens serveix. El seu àmbit és massa gran (Moià, Cardona, Sant Feliu
Sasserra o Mura segurament no formen part de l’aglomeració manresana) i el seu
funcionament molt poc operatiu.

El model Perpinyanenc sembla el
més coherent amb la nostra realitat, de fet, algunes coses ja hem començat a
fer-les (el consorci de residus, el 
conservatori de música, aigües de Manresa o el Parc central ja tenen
visió supramunicipal), i té la avantatge que es mantenen els municipis com a
tals. Perquè si el problema és d’identitats i de noms,  no cal ni que hi surti la paraula
Manresa en la denominació oficial, podem parlar de Pla de Bages i en paus.

Sigui com sigui, l’Ajuntament de
Manresa va aprovar la moció de la CUP en la qual es reclamava avançar en aquest
direcció i, per tant, estaria molt bé demanar a algun  representant de Perpinyà la Mediterrània que vingui a
explicar-nos la seva experiència.

Grècia, Europa
12.01.2015 | 11.46
La repartidora
07.07.2008 | 12.51

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Caram, Adam,

    Això de que “l’Ajuntament de
    Manresa va aprovar la moció de la CUP” gairebé em fa plorar d’emoció.

    Comparteixo la necessitat d’aquest àmbit de gestió, i Pla de Bages em sembla un nom ben adient.

  2. L’Estat francès, en materia d’autonòmia municipal, ens passa la mà per la cara als habitants de l’Estat espanyol.

    Referent al TGV, ho trobo un atràs respecte als de “rodalies”… si aquests darrers anessin com Déu mana. La part negativa del TGV és que hi ha el perill de crear “deserts” entre estació i estació, i la creació de macro-ciutats no aptes per la convivència saludable (exemple, Barcelona).

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.