Adam Majó

El deute reconegut de
l’Ajuntament de Manresa és de gairebé 75 milions d’Euros, 1023  per habitant; tenim un dels ajuntaments
més endeutats de Catalunya, el 
segon després de Reus. Hem arribat a aquesta situació desastrosa per
diverses raons. Unes de més estructurals, supramunicipals, com l’espoli fiscal
al que ens sotmet el Regne d’Espanya, l’insuficient percentatge dels
pressupostos públics destinats als governs locals, l’assumpció de competències
que no pertocarien als ajuntaments però que els ciutadans exigim o la relació
directa entre activitat constructora i hisenda municipal. En aquest marc
general, pocs són els ajuntaments que no es trobin, actualment, en dificultats econòmiques.
Alguns, però, com el nostre, ho han fet especialment malament, aventurant-se en
projectes excessivament cars (com l’aparcament de la Reforma) o multiplicant la
despesa corrent per dos en pocs anys (Salaris, sobretot).

I no són només els números vermells
el que hipotequen el futur de l’administració municipal manresana, també el
deute encobert afegeix pressió als futurs pressupostos. Ens referim, per
exemple, al finançament de l’Ateneu de les bases pel sistema de buscar un
privat que faci la inversió inicial i pagar-li uns cànons anuals a canvi de
l’explotació del servei. Una mena de peatge a l’ombra:n o ha calgut anar al
banc, però ho paguem a posteriori i amb escreix. L’altra forma d’endeutament
encobert és la cessió d’ingressos com el de la zona blava o els aparcaments a
canvi d’una determinada inversió (la plaça de la Reforma un altre cop). Uns
diners que anirien a parar a les arques municipals van directament, durant una
colla d’anys, a les mans d’una determinada empresa. Legalment no t’endeutes,
però deixes d’ingressar (pagues) i també amb escreix. Comptabilitzant aquest
endeutament ocult hauríem de sumar 10 o 15 milions més al reconegut.

I aquest panorama, evidentment,
comença a traduïr-se en retallades, com la reducció del servei de bus urbà,
l’augment de quotes de les llars d’infants o el més que probable deteriorament
de la neteja viària.

L’any que ve hi ha eleccions i una de les coses que haurà
de fer, qui guanyi, és reduïr la despesa en personal (prop del 50 % del
pressupost). Ho podrà fer de dues maneres: fent fora a gent o reduïnt les
retribucions més altres, començant per la dels càrrecs polítics. Nosaltres, no
cal dir-ho, optem per aquesta segona opció i pensem que com abans s’hi posin,
equip de govern i representants dels treballadors municipals, a negociar i
buscar un acord, menys injustes seran les decisions a prendre.