Adam Majó
Xuts a pals
No n’aprenen
un factor que ha contribuït de forma decidida a complicar la situaciuó financera dels ajuntaments (i del
país en general) ha estat l’excessiva dependència de la construcció, la
incapacitat (per dir-ho suau) d’entendre que els ingressos que generen les
licències són conjunturals i que, per tant, no es poden destinar a la despesa
corrent, a la que es consolida; que és raonable, i just, obtenir diners quan la ciutat creix, però en cap cas
no s’ha de créixer per obtenir diners, entre d’altres raons, perquè després
aquest augment de la urbanització i la població exigirà també un augment de la
despesa pública superior, en molts casos, al creixement dels ingressos fiscals
ordinaris (IBI i taxes diverses).
Durant molts anys a l’Ajuntament
de Manresa, i a molts altres, és cert, s’ha perdut de vista aquesta lògica i
s’ha pensat, o s’ha volgut pensar, que l’augment progressiu dels pressupostos
municipals, els superhàbits repetits, no s’aturaria mai i que, per tant, es
podia adaptar la despesa habitual i el ritme d’inversions a aquesta fictícia realitat. El resultat el
coneixem prou bé, quan s’ha volgut reaccionar al canvi de cicle s’ha fet tard,
malament i carregant-ho sobre les espatlles dels únics que tenien a ma, els
treballadors municipals. Mentrestant, la ciutat ha crescut excessivament, amb
barris, com el de la nova Parada, massa allunyats i desconectats de la ciutat
i amb un parc d’habitatges
desocupats estimat en 7000 pisos que ni es venen ni , en molts casos, tampoc es
posen a lloguer. El sentit comú sembla indicar que ara toca aturar l’activitat
constructora, si més no en el sector residencial, reservar sòl per al
futur, apostar per altres sectors
econòmics, penalitzar la propietat
d’habitatges buits i adaptar la hisenda municipal als recursos realment
existents, alhora que s’exigeix al govern del Regne un millor finançament local i es denuncia l’indecent dèficit
fiscal que Catalunya, i els Països catalans, suporten en aquests moments.
Doncs bé, l’equip de govern
manresà (PSC, ERC, ICV) no ho veu així i segueix pensant en una gran expansió a
l’est de la ciutat. Es tracta de l’ARE (l’Àrea Residencial Estratègica) un pla
de la Generalitat que va arribar tard, massa tard, i que està més pensat per
donar oxigen al sector de la construcció que per satisfer la demanda real
d’habitatge. El projecte, que preveia una excució accelerada, està gairebé
aturat per manca de recursos econòmics. No obstant això, els tràmits municipals
segueixen obstinadament endavant, amb el suport, diguem-ho tot, de CiU i PP,
tal com va passar amb el projecte de la Reforma o el de la Fàbrica nova.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Adam,
Estic d’acord que després de l’experiencia dels darrers anys s’ha de intentar noves estratègies pel desenvolupament de MAnresa.
Parlant de temes estratègics que van tard. Què hi ha del Parc tecnològic?
Avancen els tràmits? Creus que pot ser positiu? Segons tinc entès el nou parc es vol orientar a la recerca i desenvolupament de energies renovables i tractanemt dels residus. Amb un atur pels nuvols, aniria molt bé unes infraestructures que ajudessin a millorar la calitat de les empreses actuals i a fer més sostenible el model de societat.
Fins ara
Ferran