Monòleg de l’arquitecte de la
Mole Antonelliana, monument emblemàtic de la ciutat de Torí.
Una parella de turistes s’han extraviat dins l’edifici, ara seu del Museo Nazionale del Cinema, i veuen una silueta que primer prenen per Nosferatu.
És l’arquitecte
Alessandro Antonelli, que com un esperit o ànima en pena vaga de nit pel seu interior.
Amb un to humorístic,
l’autor va resseguint els treballs de disseny i construcció de l’edifici, que es van allargar unes quantes dècades, i finalitzaren després de la mort del seu genial creador, un arquitecte veritablement enderiat. Com a rerefons, la història d’Itàlia, d’Europa i del món.
Al nostre Gaudí li escauria, encara amb més motiu, un escriptor que s’atrevís a recrear la seva genial empresa.
Ho publica Feltrinelli a la seva col·lecció Universale Economica.