El bloc d'en Pere

El fil dels dies

5 de juny de 2013
0 comentaris

Marina Garcés. Un mundo común

Professora de filosofia i membre d‘Espai en Blanc, l‘autora parteix de la filosofia de Merleau-Ponty i la seva certesa en el món comú com a fonament de la veritat per desenvolupar una anàlisi potent i molt crítica de la nostra realitat social i política.

“Esto ha supuesto, para mí, abandonar el problema conceptual de la impotencia, del que me había ocupado en Las prisiones de lo posible (tesi doctoral de l’autora), para experimentar de forma directa y concreta lo que yo llamaría la potencia de la situación, de cada situación como una conjunción concreta de cuerpos, sentidos, silencios, alianzas, quehaceres, rutinas (…) La potencia de una situación se levanta como una exigencia que nos hace pensar. Pensar no es sólo elaborar teorías. Pensar es respirar, vivir, vivir viviendo, ser siendo. Para ello hay que dejar de contemplar el mundo para reaprender a verlo“.
L’he trobat un llibre apassionant, que relaciona molt bé filosofia pura amb política.
Pren impuls en la fenomenologia del pensador francès abans esmentat, i intueixo que també en el situacionisme que Jordi Borja ens comenta en el seu darrer llibre.
Passa revista a una pila de qüestions fonamentals:
El nosaltres, l’individualisme i l’universalisme; el contracte social, la interdependència i la coimplicació que, segons ella, l’ha de substituir; el liberalisme, l’antagonisme, la política i els problemes del reconeixement, la indiferència i el compromís; la revolta i la revolució.
El cos com a darrera veritat nostra; l’art, la cultura i el sentit del món; l’educació, l’emancipació i l’aprenentatge; el fet de pensar i la filosofia, naturalment.
El problema de la intersubjectivitat que es resoldrà en el reconeixement de la coimplicació en un món comú en què nosaltres vivim i apareixem (el Lebenswelt de Husserl reelaborat per Merleau-Ponty), éssers anònims però no pas mancats, sinó reafirmats en la nostra individualitat reconeguda en la seva veritable dimensió.
“Hechos y presencias, cuerpos y palabras, materias y significados son vistos desde su potencial inacabamiento. El inacabamiento es la condición misma del ser. Ser es ser inacabado. Ser es ser continuado. El inacabamiento es reversibilidad, reciprocidad, vulnerabilidad, anonimato”.
“La privatización de la existencia no empieza con su posesión, sino en el hecho de convertirla en algo a poseer. (…) El verdadero combate se juega antes: en el sentido mismo de la riqueza como lo no apropiable”.

Publica edicions Bellaterra, en 150 pàgines i només 12 euros.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.