Home d’esquerres, apassionat per la política, especialista destacat en geografia urbana, veu de tota una generació de militants de la política, en temps veritablement heroics però també esperançats.
Entre Irlanda, Mèxic, Nova York, Nàpols, Medellín, Buenos Aires i sobretot Londres, de continent a continent, creuant-se i descreuant-se amb la seva companya, Dolors Comas d’Argemir -que també ha estat implicada molt directament en política i col·labora ocasionalment en el llibre, a més de fer-ne un pròleg molt aclaridor-, l’autor va teixint un seguit de reflexions que envia primer a amics i persones de confiança amb qui comparteix preocupacions i esperances (cartes de lluny), i després prosseguirà des de Barcelona, més reposadament (cartes de prop).
Viu el nostre Onze de Setembre des de la distància i experimenta la necessitat de parar-s’hi a pensar.
Se sent independentista? “Tendeixo a dir que no ho sé, o sí que ho sóc però crec que no cal tancar-se a aquesta única sortida”. “Des d’un punt de vista molt subjectiu trobo la independència fascinant”.
Discuteix la noció de sobirania, que, segons ell, és poc clara i discutible en un món estretament interdependent, i prefereix parlar de “reconeixement del poble català com a subjecte polític”, amb dret a decidir el seu futur, s’entén.
No s’està de criticar l’evolució del PSUC, al qual ell va pertànyer, amb responsabilitats molt destacades, fins a l’actual Iniciativa Verds. Critica especialment aquest afegitó, i considera que l’ecosocialisme no té prou força mobilitzadora: “em recorda el de federalisme, un concepte interessant i probablement amb futur, però ara per ara més de seminari intel·lectual que no de projecte polític”. ICV, segons ell, ha caigut en l’institucionalisme, i li manca arrelament en els moviments socials i en la classe treballadora.
Reivindica el llenguatge clar i contundent, l’antagonisme entre treball i capital i la lluita de classes consegüent.
Són impagables les pàgines en què ens fa confidència de l’entrevista entre el cèlebre sociòleg Richard Sennett, home de confiança d’Obama, i el president espanyol Rajoy: “Va informar-lo de les preocupacions d’Obama, va afegir que en tornar als EUA el veuria i podria trametre-li algunes demandes o propostes del cap del govern espanyol. Rajoy es va quedar pensant, o parat, no deia res. Sennett va insistir. Finalment Rajoy va dir: “
comprensión, mucha comprensión“. No se’n sabia avenir, mai no s’havia trobat amb una persona amb responsabilitats tan mancada d’idees, va afegir”.
Apel·la a la societat política -terme que prefereix al de societat civil- per regenerar la democràcia, de cara a un procés constituent hegemonitzat per les esquerres socials que considera imprescindible. Coincideix curiosament amb el terme que empra la proposta d’Oliveres i Forcades, que comenta en el darrer escrit.
Si us interessa la política, no us perdeu aquest llibre!
El publica L’Avenç i només costa 13 euros molt ben invertits!