El bloc d'en Pere

Segon volum de la reedició de la seva poesia escènica, com a l’autor li agradava denominar la seva producció teatral. I certament ho és, de poètica. I mordaç.
Una petita joia d’un clàssic modern nostre.
En aquests temps de retorn a l’espanyolisme rampant, als atacs als principis democràtics bàsics i a la nostra llengua i cultura, cal més Brossa que mai!

En aquest volum, s’apleguen obres breus, molt sovint sense paraules dels actors o figurants, que consten d’acotacions teatrals exclusivament, però carregades de gràcia i d’intenció.
Vegeu-ne un exemple, no apte per a clericals:

CONCILI
Fons morat. Una streaptesista, rodanxona, en vestit de carrer, es despulla entre dos capellans immòbils, grassos i impassibles. No ho fa amb gaire traça. La roba no li llisca pel cos. Els gestos són forçats. Els sostenidors no es desprenen. Les bragues no volen sortir. També la música és inadequada. Acabat el número, surt per l’esquerra. Els capellans fan un pet cadascun i se’n van darrere la noia tot donant-se empentes l’un a l’altre per sortir primer.

Glòria a Arola editors!