Boja pel català

Una noia amant del català escriu de diferents temes per promoure la llengua

Arxiu de la categoria: Societat

Gaudiu de la vida mentre pugueu

2

Avui dia la vida dels joves i dels adults és frenètica i es compon d’un compromís rere l’altre. De vegades hi ha fins i tot entrebancs que requereixen la nostra atenció i el nostre esforç per solucionar-los.

Tanmateix, hauríem de gaudir de la vida mentre tinguem les energies necessàries. Veig al meu voltant la majoria de gent gran que com més va, més es deixen anar i, a poc a poc, s’apaguen. És cert que hi ha també gent encara molt activa al cap de noranta anys, però dissortadament es tracta d’una excepció. Veig la meva àvia, per exemple, amb qui comparteixo pis, i m’adono que mes rere mes —per no dir dia rere dia— ella perd qualsevol interès. És veritat que la seva situació física no l’ajuda gaire: camina amb crosses, no hi veu per culpa d’una malaltia als ulls i no hi sent. Amb aquestes condicions, és lògic que el cos i la ment demanin cada vegada més repòs. Així i tot, és una llàstima que una dona tan activa com era ella s’estigui apagant d’aquesta manera.

Per tant, vull invitar-vos a gaudir de la vida fins que les vostres condicions físiques i mentals us ho permetin. Mai se sap què ens té guardat el destí. Llavors feu com jo, que m’aixeco cada dia agraïda a la vida i procuro fer coses que m’agraden i m’omplen de satisfaccions. Al cap i a la fi, la vida són quatre dies i hem d’aprofitar-la al màxim.

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

La vida és imprevisible

4

Sovint em trobo en períodes de la meva vida on hi ha un bon grapat d’entrebancs i problemes per resoldre. Tot d’una, apareix un imprevist i moltes vegades aquest imprevist és el primer d’uns quants altres. Us sona familiar tot plegat?

Doncs es veu que en aquests casos vivim l’anomenada “llei de Murphy”, que dicta: “si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament”. En altres paraules, sembla que l’univers —o Déu, o el fat, o digueu-ho com vulgueu— ens enviï unes experiències adverses que acabem de viure d’una manera d’allò més desfavorable per la nostra salut mental.

Tanmateix, sobretot en els moments més difícils, hauríem de treure l’aptitud més positiva de la nostra personalitat. De fet, la positivitat juntament amb l’enginy són els elements claus que permeten superar les dificultats i fer-nos sentir invencibles. Si no reaccionem a les adversitats, ens deprimirem, ens deixarem anar i, al final, tocarem fons.

En definitiva, hem de tenir present que tot té solució. Ja se sap que la vida té els seus alts i baixos, que ho vulguem o no, és la cosa més normal d’aquest món. Per això, no n’hi ha prou amb queixar-se; en canvi, cal actuar. Com passa en l’àmbit de la física, després d’una acció hi ha una reacció. Al cap i a la fi, aquesta mateixa reacció ens enfortirà i ens farà feliços.

Bones festes!

2

Ja s’apropen les festes de Nadal. Aviat començaran els sopars amb la família i els amics, les nostres taules seran plenes de plats tradicionals i begudes adients. La màgia de Nadal ens tornarà a escalfar els cors i brindarem per tot el que hem aconseguit i pels nostres nous propòsits.

Especialment enguany, jo celebraré les fites assolides: a banda del C2 de català, que va ser el repte més gran per a mi, he descobert el món de l’ensenyament de les llengües i la gratitud que se sent a l’hora d’ajudar els altres. El voluntariat m’ha obert els ulls i, a més, m’ha engrescat a buscar feina en aquest àmbit. Per això, a partir del gener, faré classes particulars a qui vulgui aprendre i aprofundir les llengües que domino.

Mentrestant, gaudiré les festes més que mai, juntament amb els meus pares, que no veig des de fa quatre mesos. Retrobar-se i fer mil coses junts és un goig immens. Cada any celebrem les festes com Déu mana, però enguany hem de fer-lo amb més intensitat encara. Sento que vaig millorant tant en l’àmbit personal, ja que soc cada vegada més independent, com en l’àmbit professional, perquè per fi em sento útil i complerta.

Doncs us desitjo molt bones festes i… no atipeu-vos tant!

Aprofito per donar-vos les gràcies per seguir el meu bloc, que d’aquí a dos mesos complirà un any ja.

Apa, bon Nadal i fins a l’any que ve!

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Nedar és el meu benestar

4

Nedar em fa bé en tots els sentits. L’aigua és el meu element. Només cal submergir-m’hi perquè tot adquireixi una altra dimensió. El temps s’alenteix, la ment s’allibera dels pensaments habituals i tots els músculs treballen, garantint-ne així tonicitat. El soroll de l’aigua i la meva respiració es fonen, creant una simbiosi harmoniosa. Els braços i les cames són lliures de moure’s amb força, fent moviments que fora de l’aigua no serien capaços de fer ni coordinar. Hi ha moments en què nedo amb calma i altres en què porto un ritme més intens. La lògica del maratonià s’apodera del meu cervell: al principi avanço amb calma, però cap al final de la nedada accelero. Al final, la respiració s’intensifica, els batecs del cor augmenten, però no paro fins a sentir-me exhausta i nedo amb tota la meva força, com si s’hagués d’acabar el món. De fet, sento aquesta força interior que m’empeny a continuar endavant, una força que comparo amb unes banyes, ja que el meu signe del zodíac és Capricorn, que precisament té banyes. És la mateixa força que m’acompanya en tota la meva vida, sobretot en els moments difícils, però quan nedo la sento molt més viva i intensa. En conclusió, nedar és una manera de descarregar la tensió, així que, a més de ser un excel·lent exercici físic, és un bàlsam per a la ment.

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Per fi em sento molt útil ensenyant llengües

2

Fa un mes vaig començar els dos voluntariats dels quals us parlava, i la veritat és que fan molt de goig. No pensava que ensenyar una llengua pogués ser tan satisfactori.

Tot i que, de moment, no tinc cap coneixement en l’àmbit de la pedagogia, aconsegueixo crear lliçons pràctiques i amenes per a les meves alumnes. Internet és una font força rica de materials que em donen idees molt útils a l’hora de preparar les classes.

A més a més, la satisfacció més gran és veure les meves alumnes motivades i engrescades per aprendre noves coses. M’agrada quan exposen els seus dubtes, quan encerten els deures i quan em diuen que són molt agraïdes per l’ajut que els ofereixo.

En fi, és la primera vegada que em sento realment útil, ja que l’ensenyament permet la interacció interpersonal i em dona una resposta estimulant per comprendre si la meva feina està ben feta. Segur que continuaré seguint i afinant aquest camí sorprenentment meravellós que he emprès.

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El drama a València

6

En aquests dies tothom és solidari amb València i els seus voltants, on s’ha produït una de les catàstrofes humanitàries més greus. Les imatges són apocalíptiques: cotxes bolcats, cases destruïdes, persones atrapades i aigua a tot arreu. En el moment en què escric, les víctimes són dues-centes, però aquest número va creixent cada dia. A més, els sobreviscuts han d’afrontar-se amb les conseqüències: salvar les pertinences que puguin, treure aigua dels edificis i, en alguns casos, viure aïllats a causa de ponts caiguts i carreteres tallades, cosa que impedeix l’arribada dels socorristes.

És ben cert que es tracta d’un esdeveniment esgarrifós que feia molt de temps que no passava a Espanya: de cop ha caigut la mateixa quantitat d’aigua que es produeix en un any. Així i tot, us recordo que és un fet ocorrent a Itàlia i en moltes altres parts del món, com ara a Amèrica, amb els seus terrorífics tornados. En altres paraules, crec que aquests suposats rampells de mal temps són fruits del canvi climàtic. Ara bé, la població té raó en acusar les autoritats per no donar l’alerta del perill amb antelació; molt sovint ni els governs ho tenen fàcil per gestionar aquesta mena d’emergència. Tanmateix, hem de reconèixer que la natura ens està avisant clarament que el clima va empitjorant i amenaça cada vegada més la nostra vida. Cal, doncs, prendre les mesures adients per a salvaguardar el nostre planeta i evitar que les inundacions i altres fenòmens atmosfèrics extrems puguin destruir els llocs on vivim.

Endavant les atxes i força per València!

Nous reptes i noves experiències

2

Després de deu dies des que em va plantejar de fer de voluntària, ja he posat fil a l’agulla i quasi no dono l’abast.

En concret, participo en dos voluntariats. Un és el Voluntariat per la Llengua (VxL), organitzat pel Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet. La veritat és que ja hi havia participat com a alumna i, un cop obtingut el C2 de català, ja tenia clar que volia passar de l’altra banda i ajudar altres persones a practicar la llengua. Es tracta només de fer converses, una cada setmana. Així, he decidit tenir tres alumnes alhora, perquè sé que n’hi ha molts que demanen de parlar amb un voluntari; en canvi, de voluntaris, n’hi ha pocs. Per això m’agrada donar un cop de mà i ajudar a la propagació del català. Es tracta d’un ambient molt distret i les converses són informals i amenes.

L’altre voluntariat té a veure amb l’ensenyament dels idiomes a persones amb discapacitats físiques que viuen en un centre d’acollida a Mataró. Precisament, ensenyo català i italià a un petit grup de noies, totes afectades per paràlisi cerebral, la meva mateixa patologia. Com que hi ha diferents etapes de gravetat d’aquesta patologia, he descobert realitats molt distintes. M’he adonat que hi ha casos en què la persona no pot ni parlar, ni escriure amb la mà i tampoc amb l’ordinador. Per això, clar, l’ensenyament es converteix en una tasca més complicada, ja que no és gens fàcil trobar activitats senzilles que puguin ser processades per aquestes persones. Així i tot, jo considero aquest tipus d’ensenyament un veritable repte que vull afrontar sense pors ni inseguretats. La clau és anar a poc a poc i repetir sovint els mateixos conceptes perquè es gravin a la memòria dels alumnes. A més, és gent molt llesta i amb ganes d’aprendre coses. De fet, hi ha alguns estudiants que amb les seves peticions d’explicacions em són útils i, a vegades, em donen idees per a les classes següents.

En conclusió, crec que els voluntariats poden aportar un munt de valors i experiències d’humanitat. Tot i no ser una feina remunerada, penso que un qualsevol voluntariat et pot fer sentir útil. Veure la satisfacció de les persones que reben el que tu els ofereixes no té preu, sinó un valor inestimable de la teva implicació. Així doncs, en el temps que em podré reservar, continuaré amb aquestes experiències que sens dubte són enriquidores tant des del punt de vista professional com personal.

Quan ho veus tot negre

3

Últimament hi ha molts aspectes pels quals podem estar deprimits. D’una banda, les guerres ens trasbalsen l’economia i, a més, són doloroses per la gran quantitat de vides trencades o destrossades; de l’altra, l’atur i, en general, les condicions econòmiques obliguen el jovent a viure de manera precària. En fi, vivim en temps molt incerts; per això, ens sentim insegurs i constantment amoïnats. Amoïnats per la salut, amoïnats per la feina, amoïnats per tot el que vindrà i potser no serà tan prometedor.

Així i tot, hauríem de buscar la manera de ser feliços. Pot semblar un propòsit força egoista, però en un món tan dur i pessimista cal començar a actuar a escala individual. Cada persona hauria de trobar solucions per aconseguir els seus somnis, a través de les eines que disposa.

Per exemple, jo acabo d’obtenir la certificació de nivell C2 de català i vull contribuir a promoure’n l’ús. Per tant, a banda de proposar-me com a traductora audiovisual, com he fet fins ara, m’he plantejat l’opció de col·laborar com a voluntària o lectora per ajudar estudiants o qui ho necessiti a aprendre català, italià o grec. Tot i els meus límits físics, sempre he estat convençuda que puc assolir els meus objectius.

Doncs prou de veure-ho tot negre. La nostra època també té vessants positius, com ara la possibilitat (gràcies a una magnífica eina anomenada internet) de connectar-se a tot arreu de casa estant. Per tant, a gaudir del que tenim i del que podem aconseguir!

Ja hi tornem

2

És aquell període de l’any quan tot torna a començar. Sembla un segon Cap d’Any: després de les vacances, ben descansats, toca posar-nos les piles i dur a terme els nostres deures.

Per mi el setembre significa un nou inici. De petita, equivalia a un nou any d’escola (quina mandra!); després, corresponia a un nou any acadèmic ple d’estudis interessants; i ara, com que soc autònoma, és el moment en el qual tinc un munt d’idees al cap, i només el temps i la persistència diran si aquestes idees es convertiran en projectes concrets. Dit altrament, és l’hora més adient per a provar noves experiències, llançar-se segons el propi instint i, al cap d’un temps, veure’n les conseqüències i els resultats. Les vacances serveixen per buidar el cap, relaxar-se, reflexionar sobre aspectes importants i, al final, acabar amb energies renovades i ganes de tornar a posar-se a prova.

Per això, endavant les atxes i tornem-hi! Si tenim un somni pendent, és l’hora d’acomplir-lo; i si ja ho hem provat, doncs tornem a intentar-ho una vegada més, perquè l’esperança mai mor.

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Bronquitis en ple estiu

1

Només em faltava una bronquitis al mes de juny!

La cura amb antibiòtics i xarop triga una bona estona i la convalescència em sembla massa lenta. Tinc el cap a punt d’explotar i estic feta una zombi, amb moltes ganes de dormir. Els atacs de tos són esgotadors i, clarament, els antibiòtics tenen contraindicacions amb les quals no us vull marejar.

El que vull subratllar és que no ens adonem de la bona salut fins que ens passa algun mal tràngol. Mai havia tingut bronquitis, i espero fortament que em recuperi aviat, perquè al final d’aquest mes marxaré de vacances a Milos, el meu lloc d’origen, i voldria haver-me oblidat d’aquesta mala passada que m’ha jugat la vida.

Salut!

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

La burocràcia, quin maldecap!

3
Publicat el 22 de juny de 2024

No sé com és la situació a Catalunya, però a Itàlia i Grècia la burocràcia és un maldecap per a tots els ciutadans. Burocràcia és sinònim de paperam, hores de cua i temps perdut inútilment.

Fa un parell de setmanes que em vaig trobar en una situació incòmoda. Vaig anar a renovar el carnet de conduir. Respecte a l’última vegada que ho vaig fer, ara es requereixen molts més mòduls per omplir, pagaments per efectuar i documentació mèdica per lliurar. A banda del cost i l’esforç per aplegar tot això, m’havien donat hora mesos després que el carnet caduqués. Per acabar-ho d’adobar, quan m’hi vaig presentar, em van demanar que tornés l’endemà perquè faltava algun membre de la comissió mèdica. Caram, això sí que no l’havia sentit mai!

Es tracta d’una realitat deplorable i vergonyosa. Les coses per a les persones amb discapacitats ja són prou complicades, i a sobre hi ha gent sense un borrall del sentit de col·laboració i que es queda apàtica si t’ho posa difícil. I tu què pots fer? Només resignar-te i obeir… Tanmateix, no puc estar-me de sentir-me rabiosa i indignada envers ocurrències com aquesta.

No costaria gaire per intentar de facilitar els procediments burocràtics per a tots els ciutadans, tant per als qui tenen algunes discapacitats com per als qui no. Som al vint-i-unè segle; entrebancs similars són inacceptables i, per tant, hauríem de posar fil a l’agulla, si volem viure a l’alçada de la modernitat.

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

“El progrés tecnològic només ens ha proveït de mitjans més eficients per anar cap enrere.”

2
Publicat el 16 de maig de 2024

(citació d’Aldous Huxley)

La tecnologia com no s’havia vist mai

Tothom està convençut que la tecnologia ha ofert molts avantatges en diferents àmbits de la nostra vida. Tanmateix, no tot el que llueix és or: els avenços tecnològics també han aportat efectes negatius.

L’exemple més rellevant és l’ús del mòbil. Cadascú n’està enganxat durant tot el dia, ja sigui per feina, ja sigui per lleure. És suficient mirar al nostre voltant, fins i tot al carrer, per observar que tothom no treu la mirada d’aquella petita pantalla. Com a conseqüència, es perd la comunicació cara a cara. En lloc de mirar-se als ulls i tenir un contacte físic, ens estimem més escriure missatges i enregistrar la nostra veu en un àudio de WhatsApp. Per no parlar de les xarxes socials, que ens obliguen a tancar-nos en una habitació i freqüentar solament un espai virtual. És més, sovint aquest món amaga perills que passem per alt sense adonar-nos-en. Pensem en les estafes amb què podem topar en acceptar una sol·licitud d’amistat i caure en el parany d’una persona malintencionada.

Tots els dispositius mòbils i la connexió a internet des de qualsevol lloc han permès que ens tanquéssim en banda. Dit altrament, encara que semblem connectats amb el món sencer, en realitat quedem aïllats. No només no tenim unes relacions socials com cal, sinó que aquest comportament perjudica també la nostra salut: els nostres ulls acaben cansats i ens oblidem de l’exercici físic. Preferim continuar xatejant que no pas sortir i prendre una mica d’aire. Així el nostre cervell deixa d’oxigenar-se i nosaltres ens convertim en usuaris autòmats.

Per acabar, estem segurs que la tecnologia ens aporta només beneficis? Ben mirat, cal que prenguem consciència dels inconvenients dels mitjans ultramoderns per tal de no autodestruir-nos l’existència.

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

“Proclamo en veu alta la llibertat de pensament. I que mori el que no pensi com jo.”

2
Publicat el 26 d'abril de 2024

(citació de Voltaire)

La llibertat de pensament ha sempre sigut un dels drets personals més importants. Cadascú ha de tenir la possibilitat d’expressar les seves creences com i quan vulgui. Aquest dret ja existia en el segle XVII i encara avui és vigent.

D’una banda, a l’època de Voltaire, quan es començava a construir la democràcia, calia fomentar la propagació d’idees diferents. Per primera vegada, cada ciutadà podia dir la seva amb tota sinceritat i sense la por de ser castigat per anunciar el propi punt de vista de manera oberta i pública. Clarament, aquella va ser una fita revolucionària: a partir d’aleshores, cada individu ha guanyat un dret fonamental.

D’altra banda, si observem la situació en què vivim avui en dia, ens adonarem que la llibertat d’expressió s’ha multiplicat, i de bon tros! Sens dubte, l’ús dels mitjans de comunicació i, sobretot, de les xarxes socials i d’internet en general ha permès la difusió d’aquest fenomen. Penseu en la quantitat d’articles i de comentaris amb els quals topeu a escala quotidiana. A hores d’ara, cada persona que tingui a disposició un mòbil i una connexió a Internet pot publicar qualsevol argument en un tancar i obrir d’ulls. Tanmateix, la facilitat amb què es propaguen les diverses opinions ha causat l’escampament d’opinions que no sempre són raonades. D’aquesta manera es produeixen fins i tot notícies falses i conspiratòries. És per aquest motiu que la llibertat de pensament hauria de tenir alguns límits. En altres paraules, s’hauria de posar fre a la publicació de certes teories a fi de no distorsionar l’opinió pública.

En conclusió, és cert que la llibertat de pensament ha obert el pas a l’actuació d’un dret cabdal de l’home; però, al mateix temps, no s’ha d’oblidar que la lliure circulació de les opinions pot perjudicar el benestar comú.

“La ciència és l’ànima de la prosperitat de les nacions i la font de qualsevol mena de progrés”

2
Publicat el 19 d'abril de 2024

(citació de Louis Pasteur)

No és una excepció estudiar ciència a les escoles. És cert que la ciència inclou diferents branques d’estudi i, per tant, cadascú decideix aprofundir-ne una o una altra a la universitat. En tot cas, la ciència, en el seu significat global, ens permet entendre el món en el qual vivim i experimentar nous mètodes en nombrosos àmbits.

Un sector en què la ciència ha jugat i juga un paper de vital importància és la medicina. És suficient pensar en el fet de tenir un medicament o un vaccí per a gairebé totes les malalties. Quantes vides han estat salvades gràcies a la ciència? A més, a hores d’ara, hi ha medecines de tota mena per a les persones grans, cosa que els permet de viure més anys respecte a aquells que vivia la gent en segles passats. És una fita aconseguir allargar encara més la longevitat, si bé hi ha qui s’hi oposa, perquè és com si anéssim en contra de la pròpia naturalesa humana.

La ciència afavoreix també l’exploració de l’univers. Quants planetes hem descobert i quants ens queden encara per descobrir? De fet, la ciència ha anat a passes de gegant per esbrinar què hi ha més enllà del nostre petit planeta, una pregunta posada al llarg dels segles no només per científics, sinó també per filòsofs. En fi, és evident com la ciència ha pogut descobrir nous mons i estris que ara mateix no podríem ni imaginar.

En conclusió, és indubtable que darrere de qualsevol classe de progrés s’amaga la ciència. Hauríem d’estar-ne agraïts, ja que és ella qui mou els fils del nostre futur, un futur pròsper i ple d’esdeveniments sorprenents.

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Vivim massa de pressa

2
Publicat el 12 d'abril de 2024

Cal buscar maneres d’alentir el ritme de vida actual, tant pel que fa a la vida quotidiana com pel que fa a les grans decisions vitals.

 

És innegable que avui en dia la nostra vida està caracteritzada per un ritme frenètic. Cadascú de nosaltres té un reguitzell de coses a fer cada dia; de vegades són tantes que surt la necessitat de posar avisos al mòbil, útils per recordar-nos què hem de fer i a quina hora. Al final del dia acabem esgotats i caiem rodons al llit. Val la pena viure tan enfeinats i, per consegüent, estressats? Des del meu punt de vista, no cal que visquem tan de pressa.

Diversos informes mèdics han demostrat que l’estrès a llarg termini pot perjudicar la salut. En aquestes línies m’estimo més evitar d’il·lustrar els efectes de l’estrès, ja que els lectors podrien espantar-se. La qüestió fonamental és trobar solucions per tal de viure d’una manera més lenta i saludable (el terme “lentitud”, que consti, aquí es refereix al caire tranquil i suau de la vida i no pas a la inèrcia i l’oci).

Per una banda, a escala quotidiana seria convenient organitzar les activitats imprescindibles, valorant quant temps i quanta energia necessitem per complir-les. A tall d’exemple, normalment, al matí, fem activitats que requereixen concentració i dedicació, com les obligacions laborals; en canvi, a la tarda, exercici físic, llar i família: activitats potser obligatòries que demanen un menor esforç mental. De vegades, algun imprevist pot sacsejar els nostres plans, però, ens pot ser molt útil tenir un esborrany de tot el que hem de fer en una setmana o en un mes.

Per l’altra banda, hi ha ocasions, si bé no gaires, en què la vida ens convida a prendre decisions essencials. Aquestes decisions poden determinar el nostre futur, depenent de si triem una opció en lloc d’una altra. Si en considerem el pes vital, és evident que hem de prendre’ns el temps que faci falta per arribar a la decisió definitiva. Aquesta concessió de temps ens permetrà ponderar els aspectes tant positius com negatius de cada opció, per poder després triar la que ens convé. Al contrari, si ens precipitem a prendre una decisió, és possible que ens en penedim després d’uns quants anys. Pot ser que una decisió ens sembli oportuna a curt termini, però que al llarg dels anys no ofereix l’efecte desitjat: per exemple, una feina pot ser satisfactòria al principi, però després ens adonem que el viatge per arribar-hi se’ns fa una muntanya i acabem molt fatigats.

Per acabar, resulta palès que l’alentiment del ritme amb què vivim ens ofereix una qualitat de vida superior, tant a escala física com a escala psicològica. Deixem a banda, doncs, el frenesí del món modern i intentem retallar uns espais temporals en què podem reflexionar i dialogar amb nosaltres mateixos. Només així podrem experimentar una vida sana i longeva.

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari